Guia de Llengua i Literatura: Anuncis, Varietats i Estellés

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en con un tamaño de 2,92 KB

L'anunci publicitari

L'anunci publicitari utilitza la persuasió, ja que tracta que el receptor faça el que l'emissor vol. Les seues parts són:

  • Imatge del producte.
  • Imatge relacionada.
  • Eslògan: frase breu i fàcil de recordar.
  • Text: pot aparèixer o no.
  • Logotip o anagrama: de l'entitat que l'anuncia.

Variació lingüística

És l'ús diferent que cada parlant fa de la llengua per a manifestar una mateixa idea i depèn de l'edat, la formació cultural i la procedència.

Tipus de varietats lingüístiques

  • Varietats diatòpiques: caracteritzen els parlants com a pertanyents a una zona geogràfica concreta.
  • Varietats diacròniques: identifiquen les característiques de la parla d'un moment històric concret o d'una generació.
  • Varietats diastràtiques: particularitzen un determinat grup o classe social.

La situació comunicativa condiciona l'ús que es fa de la llengua i determina l'elecció del registre (varietat funcional), com per exemple en un examen o amb els amics, utilitzant un registre erudit o familiar, respectivament.

Locucions i frases fetes

  • Locucions: no tenen verb.
  • Frases fetes: tenen verb.

Coordinació i juxtaposició

  • Coordinades: unides per conjuncions (i, o, ni...).
  • Subordinades: unides per nexes (perquè, que...).
  • Juxtaposades: unides per signes de puntuació (coma, punt i coma).

Vicent Andrés Estellés

Nascut a Burjassot (1924-1993), va rebre influències d'Ausiàs March, Jaume Roig i Roís de Corella.

Etapes literàries

En les primeres obres destaca un sentiment profund de tragèdia i un to transcendental, amb la figura de la mort molt present (ex: La clau que obri tots els panys).

A partir del 1957, presenta les conseqüències de la guerra: estraperlo, fam, por, mort i sexe viscut amb amargor. El 1975 inicia la publicació de Mural del País Valencià, una obra molt més alegre que les anteriors.

Estil


incorpora a l expressió poética la llengua utilitzada per la gent del carrer. arriba a groller i obscé en algunes ocasións, especialment quan es referix al sexe. pero aquesta grollería queda neutralitzada d una banda, per la intenció de denuncia de la hipocresia establida, i d una altra, perque va unida a un algre llenguatge mot líric i emotiu. practica una gran diversitat d estructures i metres poétics i recupera autors del mon classic llatí intentant imitarlos. aqst recurs le permet, criticar veladament la vida quotidiana de valéncia tot amagantse darrere d aquestes figures consagrades.

Entradas relacionadas: