Guia d'Història de l'Art: Rodin, David, Goya, Manet i Monet

El pensador d'Auguste Rodin: Anàlisi i context

Fitxa tècnica

• Títol: El pensador
• Autor: Auguste Rodin
• Cronologia: 1880-1900
• Estil: Impressionisme
• Tècnica: Bronze
• Localització: Musée Rodin, París

Descripció formal

Aquesta escultura mostra un home adult assegut en una roca amb les cames una mica obertes i el tors lleugerament inclinat cap endavant. A més, descansa el cap a la mà dreta i té tots dos braços recolzats a la cama esquerra. Amb aquesta postura es pot veure clarament (i també es reflecteix en el nom) que l’home està en una situació de reflexió i pensament. Com que es tracta d’una escultura exempta, permet veure l’estàtua des de diversos punts de vista. A més, l’arc que es dibuixa amb el recorregut del cap i el tronc reforça aquesta sensació de tancament de l’home sobre si mateix. També presenta diferents angles ben marcats, formant diagonals que creen un ziga-zaga de perfil. D'altra banda, l’autor dona importància a mostrar un cert esforç físic, encara que es tracti d'un exercici mental. El pensador té diferents textures en les parts del seu cos i es destaquen els peus i les mans com a parts més detallades de l’escultura. Pel que fa a les textures, s’aprecia una diferència entre la polidesa de la figura i la rugositat de la pedra; el poc perfeccionament dona una sensació d’inacabat (non finito). Les diferents textures i acabats també provoquen un efecte desigual en la llum, creant espais il·luminats i d’altres amb ombres, fet que aporta una gran expressivitat.

Interpretació

Context: Durant aquesta època, ocorre la unificació italiana, un reordenament alemany, la III República Francesa i un context espanyol amb revolucions, la instauració de la I República, la Restauració i una pèrdua de colònies.

Funció: Decorativa.

Contingut: Inicialment, aquesta escultura havia de ser la representació de Dante reflexionant a les portes de l’infern de la Divina Comèdia (encàrrec del govern francès). Com que el projecte original no es va realitzar, l’autor va crear l’escultura en representació d’un home en l’acte de pensar, un acte transcendent en la història humana.

Significant: És un símbol de l’ésser humà com a ésser racional, capaç de pensar i ser conscient; per tant, és un símbol filosòfic de l’home interrogant i cercant la seva existència i destí.

Influències

Influències posteriors: Va influir en l’escultura modernista i en l’arribada dels corrents avantguardistes.

Antiguitat: Inspirat en les escultures de Miquel Àngel (tècnica i temàtica) i de l’escultor francès Carpeaux.

El jurament dels Horacis de Jacques-Louis David

Fitxa tècnica

• Títol: El jurament dels Horacis
• Autor: Jacques-Louis David
• Cronologia: 1784
• Estil: Neoclàssic
• Tècnica: Oli sobre tela
• Localització: Museu del Louvre, París

Descripció formal

En aquest quadre es veu una escena on hi ha tres grups de personatges ben separats. Per una banda, hi ha tres homes (els germans Horacis); un home (el pare) al mig subjectant tres espases; i a la banda més a la dreta, tres dones i dos infants. El seguit de personatges es veu separat per sectors marcats per les arcades que hi ha al darrere de l’escena. També es poden identificar les diferents figures dibuixades de manera clara i nítida, recordant l’estil de les escultures clàssiques. Per als personatges masculins hi ha un ús de la línia recta i, per als femenins, línies corbes. Pel que fa als colors, predomina el vermell a les vestimentes, aspecte que aporta equilibri a la imatge. Aquest equilibri es veu reforçat pels sectors a l’extrem de l’escena on hi ha color blanc. A part, hi ha un punt de llum artificial que prové de l’esquerra, deixant en penombra el fons i aproximant visualment els personatges. Una característica molt pròpia d’aquest quadre és l’ús de figures geomètriques per posicionar els personatges en l’espai. Per una banda, hi ha una forma rectangular que inclou els tres germans i el pare i, per l'altra, algunes formes triangulars, d’entre les quals destaca la posició de les dues dones que ploren. El punt de fuga del quadre són les espases i presenta una perfecta perspectiva lineal. Finalment, es diu que el fons del quadre s’assembla a un decorat teatral.

Interpretació

Context: Durant aquesta època, ocorre la unificació italiana, un reordenament alemany, la III República Francesa i un context espanyol amb revolucions, la instauració de la I República, la Restauració i una pèrdua de colònies.

Funció: Propagandística, enfocada al deure dels ciutadans de defensar la pàtria (Lluís XVI).

Contingut: Es basa en el llibre Història de Roma de Tit Livi, en el qual es desenvolupa un combat entre Curiacis i Horacis. Només sobreviu un dels germans Horacis; la seva germana Camil·la, que estava promesa amb un dels Curiacis, plora desconsolada per la mort del seu promès, motiu pel qual el seu germà la mata.

Significant: L’escena mostra els tres germans jurant al seu pare defensar la pàtria. Hi ha un clar contrast entre el deure i el sentiment, i entre l’heroi masculí i la sensibilitat femenina.

Influències

Influències posteriors: Va inspirar altres autors neoclàssics del moment.

Antiguitat: Inspirat en els clàssics, Caravaggio (pel tractament de la llum) i Rafael.

3 de maig: Els afusellaments a Madrid de Goya

Fitxa tècnica

• Títol: 3 de maig, els afusellaments a Madrid
• Autor: Francisco de Goya
• Cronologia: 1814
• Estil: Romàntic
• Tècnica: Oli sobre tela
• Localització: Museo del Prado, Madrid

Descripció formal

En aquest quadre es representa una escena històrica d’Espanya succeïda el 3 de maig, tal com indica el títol. En primer lloc, s'observa un predomini de l’ús de la línia resseguint les figures en negre; tanmateix, no segueix el model escultòric del neoclassicisme, sinó que mostra personatges amb cara i cos deformats. Pel que fa als colors que dominen el quadre, hi trobem l’ocre, el negre, el vermell i el blanc (molt vistós a la camisa d’un dels protagonistes). El seu estil pictòric consisteix en pinzellades ràpides, llargues i soltes. Un cop més, la llum és un dels elements més importants de l’obra. Es veu clarament la provença del focus de llum, que se situa a terra davant d’un dels soldats i il·lumina el grup d’espanyols que estan sent afusellats. Gràcies a aquest focus, se separen amb claredat els dos grups: les víctimes il·luminades i els soldats en penombra. A més, la llum enfoca clarament el personatge de la camisa blanca, convertint-lo en el centre d’atenció, mentre les altres víctimes es dibuixen al seu costat amb menys rellevància. Aquest contrast de llums i ombres aporta molt dramatisme. El quadre es va pintar amb una perspectiva aèria, accentuada pel focus de llum i el clarobscur, mentre que la creació de diagonals aporta profunditat.

Interpretació

Context: Durant aquesta època, ocorre la unificació italiana, un reordenament alemany, la III República Francesa i un context espanyol amb revolucions, la instauració de la I República, la Restauració i una pèrdua de colònies.

Funció: Representació històrica.

Contingut: L’obra mostra els fets reals succeïts el 3 de maig de 1808 a Madrid (Muntanya del Príncipe Pío); concretament, els afusellaments de les tropes franceses als rebels de l’ocupació, iniciant la Guerra del Francès. Aquesta obra, juntament amb La càrrega dels mamelucs, van ser encàrrecs del govern.

Significant: El quadre és un crit contra l’horror i la crueltat de la guerra, ressaltant el patiment de les víctimes de forma individualitzada i ocultant la cara dels soldats.

Influències

Influències posteriors: Goya inspira Delacroix, Picasso i Monet.

Antiguitat: S’inspira en Miquel Àngel Buonarroti.

Le Déjeuner sur l'herbe d'Édouard Manet

Fitxa tècnica

• Títol: Déjeuner sur l’herbe
• Autor: Édouard Manet
• Cronologia: 1863
• Estil: Realisme i impressionisme (modernitat)
• Tècnica: Oli sobre tela
• Localització: Musée d’Orsay, París

Descripció formal

Aquesta pintura mostra un escenari d’un suposat dinar sobre l’herba i es pot dividir en tres plans sobreposats. A la part inferior, hi ha una panera amb fruites, pa i vestits; al centre, tres personatges (la dona nua que mira a l’espectador i dos homes vestits); finalment, una altra dona en roba interior es remulla en un rierol. Pel que fa a l’estructura, la posició dels personatges forma un triangle equilàter que conté altres formacions triangulars internes. Sorprèn la tècnica pictòrica: d'una banda, gairebé no usa ombres, creant zones planes de color; de l'altra, realitza pinzellades breus i disperses. La perspectiva surt del que era habitual, donant una sensació d’elevació a través del paisatge i les tonalitats de verd.

Interpretació

Context: Durant aquesta època, ocorre la unificació italiana, un reordenament alemany, la III República Francesa i un context espanyol amb revolucions, la instauració de la I República, la Restauració i una pèrdua de colònies.

Funció: Representació artística (trencament de normes i creació d’estil).

Contingut: Es va presentar al Saló de París el 1863 i no va ser acceptada inicialment pel nu injustificat, la manca de relació entre els personatges i l'absència d'una perspectiva acadèmica.

Significant: L’artista va voler trencar amb les normes establertes i introduir la creativitat artística pura. L'obra buscava, bàsicament, la innovació.

Influències

Influències posteriors: Va ser un gran referent per als impressionistes i va inspirar Cézanne i les bases del cubisme.

Antiguitat: Es basa en dues pintures: el Judici de París de Rafael i el Concert campestre de Ticià.

Sol ixent (Impressió) de Claude Monet

Fitxa tècnica

• Títol: Sol ixent
• Autor: Claude Monet
• Cronologia: 1873
• Estil: Impressionisme
• Tècnica: Oli sobre tela
• Localització: Musée Marmottan, París

Descripció formal

En aquesta pintura que representa el port de Le Havre, s'identifiquen pinzellades soltes, vàries taques de color i subtils efectes de llum, com el reflex del sol a l’aigua. Predominen el blau, el violeta, el gris i el vermell ataronjat, amb una sensació general de foscor. L’artista dona a l’obra un aspecte d’esbós, negant el dibuix perfilat. Com a elements visibles, hi ha una estructura portuària i tres bots de rems posicionats en diagonal, fet que aporta profunditat i trenca la tendència horitzontal del quadre.

Interpretació

Context: Durant aquesta època, ocorre la unificació italiana, un reordenament alemany, la III República Francesa i un context espanyol amb revolucions, la instauració de la I República, la Restauració i una pèrdua de colònies.

Funció: Representació artística (nova tendència).

Contingut: Presentat l'any 1874, va ser molt criticat perquè es considerava inacabat, massa esquemàtic i semblant a un esbós.

Significant: A l’autor no li interessava tant el contingut com representar la naturalesa canviant de la llum. Es va convertir en la representació màxima de l’impressionisme pel seu nom i execució.

Influències

Influències posteriors: Monet trenca amb els estils previs i serveix de base per a les següents revolucions artístiques.

Antiguitat: Molt influenciat pel paisatgista William Turner en la representació de l’ambient i els canvis lumínics.