Guia sobre la Hipersensibilitat Dentinària

Hipersensibilitat dentinària: Definició i concepte

La hipersensibilitat dentinària (HD) és una patologia que es caracteritza per un dolor breu i agut que s'origina a la dentina exposada en resposta a un estímul (en general, tèrmic, de pressió d'aire, tàctil, osmòtic o químic) i que no pot atribuir-se a cap altra forma de defecte o malaltia dental.

Concepte

L’any 2002, la Federació Europea de Periodòncia va adoptar el terme "sensibilitat radicular" per descriure la sensibilitat dental relacionada amb el tractament de la malaltia periodontal.

Repercussions sobre la salut

• Molèsties durant els àpats: Pot afectar l'estat d'ànim i la nutrició.
• Molèsties al raspallar les dents: Afavoreix l'acumulació de biofilm perquè el pacient deixa de raspallar-se correctament.
• Afectació d'activitats diàries: Pot causar aïllament social.
• Afectació a les visites a la clínica: El 55% en raspat i el 88% en cirurgia periodontal; un 12% abandonen el tractament periodontal.

Prevalença i factors d'afectació

Afecta entre el 15-20% de la població adulta, arribant al 57% en alguns estudis. L'afectació varia segons:

• Edat: Persones entre 20-50 anys, amb major incidència entre els 30 i 40 anys. En persones grans hi ha menys incidència perquè es forma dentina secundària que tapona els túbuls.
• Sexe: Major en dones, ja que solen tenir un nivell superior d'higiene bucodental (menys formació de càlcul i, per tant, més dentina exposada).
• Malaltia periodontal: Les dents amb recessió gingival (1-5 mm) tenen més HD. En pacients que reben tractament periodontal, la sensibilitat radicular afecta el 60-98%.

Mecanisme de producció: Teoria hidrodinàmica

Es basa en la idea que a l’interior dels túbuls dentinaris hi ha un líquid que pot variar de pressió amb els estímuls; aquests canvis es transmeten a l’interior de la polpa i a les seves terminacions nervioses. Els túbuls van des de la part més externa fins a la polpa, i el seu diàmetre augmenta a mesura que s’hi apropen.

Característiques dels túbuls

• Dents sensibles: Major quantitat (8 vegades més), major diàmetre (2 cops més) i estan més oberts.
• Dents no sensibles: Menor quantitat, menor diàmetre i la majoria estan tancats.

Perquè es produeixi la hipersensibilitat, la dentina ha de quedar exposada al medi extern i els túbuls han d'estar oberts i en comunicació amb la polpa. La probabilitat augmenta segons el diàmetre, la quantitat de túbuls, la pèrdua de dentina i l'exposició (especialment al coll de la dent o línia amelocementària).

Etiologia de la hipersensibilitat dentinària

La HD apareix per diverses causes que exposen la dentina:

Recessió gingival

El cement que recobreix la dentina s'elimina per forces físiques o químiques. Es pot donar per:

• Malaltia periodontal (periodontitis).
• Raspallat excessiu o inadequat (forces mecàniques).
• Tractament quirúrgic (reducció de bosses periodontals).
• Tractament no quirúrgic (ortodòncia, raspat i allisat radicular).

Pèrdua d'esmalt

Els estímuls arriben més fàcilment a la dentina a causa de:

• Càries (la HD n'és un símptoma).
• Fractures dentals.
• Alteracions no infeccioses: abrasions, erosions, abfraccions i atriccions.
• Tractaments odontològics: blanquejament, facetes o corones.

Eliminació del càlcul

El càlcul actua com a barrera protectora. En realitzar una tartrectomia, s'elimina aquesta protecció. És vital preguntar al pacient si pateix HD abans de la tècnica; es pot utilitzar anestèsic tòpic i avisar que caldrà evitar estímuls extrems els dies posteriors.

Simptomatologia i diagnòstic

El dolor és agut, d'aparició ràpida i durada breu. S'associa a estímuls innocus i afecta principalment la zona cervical vestibular de les dents permanents.

Diagnòstic diferencial

Cal descartar altres patologies com càries o pulpitis aguda. El procés inclou:

1. Anamnesi: Antecedents personals (vòmits, reflux, medicació), estil de vida (higiene agressiva, dieta àcida, hàbits tòxics) i descripció de la malaltia actual (escala EVA o Schiff).
2. Exploració: Examen de la cavitat oral per observar lesions (abrasió, erosió, recessió).
3. Aplicació d’estímuls: Tèrmic (aigua), pressió d'aire, tàctil (sonda d'exploració o sondes de pressió constant/variable com Florida® o Yeaple®), osmòtic (sucre/sal) i químic (àcid).

Substàncies dessensibilitzants

A. Interrupció de la resposta nerviosa

És el tractament més clàssic. S'utilitzen sals de potassi (nitrat o citrat de potassi) en pastes i col·lutoris. El potassi augmenta el llindar d'excitació de les fibres nervioses. Requereix temps per ser efectiu.

B. Tancament dels túbuls dentinaris

Provoca un alleujament instantani en segellar els túbuls i disminuir el moviment del fluid. Tipus:

• Clorur d'estronci (10%): Domiciliari, s'uneix a la dentina i obtura els túbuls.
• Sals de fluor: Precipitació de cristalls de fluorur càlcic. Ús domiciliari i clínic (vernís).
• Sals d'oxalat: Formen cristalls insolubles d'oxalat càlcic.
• Nanopartícules d'hidroxiapatita: Composició similar a la dent natural, molt resistents als àcids i d'efecte immediat.
• Compòsits i ciments: Ús clínic per restaurar defectes cervicals.

Tractament i mesures preventives

Mesures preventives

• Millorar la dieta: Reduir aliments àcids (iogurt, vi, begudes energètiques) i controlar la temperatura.
• Evitar àcids: Controlar el reflux o vòmits. Es recomana beure aigua abundant i utilitzar aerosols en lloc de raspallat si hi ha nàusees.
• Eliminar mals hàbits: Evitar escuradents, pírcings o mossegar objectes. Tractar el bruxisme amb fèrules de descàrrega.
• Higiene oral: Raspalls suaus, pasta de baixa abrasivitat i tècnica de Bass. Esperar 10-15 minuts després de menjar àcids per raspallar-se.

Protocol de tractament

Es comença pel menys invasiu:

1. Tractament domiciliari: Pastes, col·lutoris i gels dessensibilitzants.
2. Tractament a la clínica: Vernissos, segellat amb resines, làser, cirurgia mucogingival o, en casos extrems, endodòncia.

Casos específics

• HD lleu sense recessió: Tractament domiciliari (tancament de túbuls o nitrat de potassi).
• Amb lesió cervical (>1 mm): Segellat clínic del defecte.
• Amb recessió gingival: Cirurgia mucogingival o segellat segons l'afectació estètica.
• HD greu: Combinació de tractaments, incloent-hi suport psicològic (acupuntura o hipnosi) si cal.

Articles i noves tecnologies

Es busquen potenciadors resistents a l'eliminació mecànica i la saliva. La tecnologia REFIX (fluorur, fosfat i sílice) augmenta la hidroxiapatita als túbuls. La remineralització biomimètica utilitza potenciadors que faciliten la incorporació de calci i fosfat de manera similar a la dent natural.

Annex: Tipus de lesions dentals

• Abrasió: Pèrdua de teixit cervical per causes mecàniques (raspallat excessiu, pipes, escuradents).
• Erosió: Pèrdua per agents químics no bacterians (dieta, àcid estomacal) o radiació.
• Abfracció: Lesió en forma de falca per forces oclusals (bruxisme vertical).
• Atricció: Desgast per fricció dent amb dent (bruxisme horitzontal, dieta molt dura).