Guia d'Habilitats Socials i Gestió de Conflictes

Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,61 KB

1. Entrenament en les habilitats socials

Els cursos o programes d’entrenament estan formats per un conjunt organitzat i planificat de procediments i tècniques destinats a facilitar l’adquisició de noves habilitats socials (HHSS) o la millora de les que ja es tenen.

Fases d’un programa d’entrenament:

  1. Avaluació inicial
  2. Planificació del programa
  3. Execució de les activitats
  4. Avaluació del resultat

2. Avaluació de la competència social

L’avaluació ha d’incorporar els diferents components de les HHSS tractats. És una activitat contínua, consubstancial amb el mateix procés d’intervenció, i s’organitza en 3 moments:

  • Inicial
  • Procés
  • Final

L’avaluació i el diagnòstic han de ser una actuació individualitzada.

2.1 Causes del dèficit d’habilitats socials

Resulten de la combinació de factors innats i el procés educatiu i de socialització. Els dos mecanismes principals són:

  • La manca d’aprenentatges.
  • La dificultat per posar-les en pràctica, a causa de:
    • Factors conductuals.
    • Factors emotius.
    • Factors cognitius.

2.2 Manifestació del dèficit en habilitats socials

  • Timidesa, bloqueig, sobreadaptació, agressivitat, ansietat social, fòbia social i aïllament.

Realimentació del cicle d’aïllament: Evitació + falta d’experiències socials + aïllament.

3. Tècniques de recollida d’informació

  • Entrevista, observació, escales estandarditzades i Finestra de Johari.

3.1 Entrevista

Serveix per recollir informació sobre les relacions interpersonals i la forma d’interactuar d’una persona. Es recull informació sobre:

  • Història de les relacions interpersonals.
  • Situacions d’interacció social problemàtiques.
  • Valoració del propi comportament social.
  • Motivació per millorar i expectatives sobre l’entrenament.

3.2 Observació

S’examina i registra el comportament social. Modalitats:

  • Observació en entorns naturals o simulats.
  • Autobservació: implica discriminar la presència o absència de la conducta objectiu i registrar-ne l’emissió.

Els registres poden ser estructurats, oberts o mixtos.

3.3 Escales estandarditzades

Índexs específics que s’administren a les persones usuàries per establir el nivell de competència social en cadascun dels seus components.

3.4 Finestra de Johari

Útil per al diagnòstic de competències socials, representa quatre àrees (oberta, cega, oculta i desconeguda) basades en el coneixement propi i del grup.

4. Planificació del programa

Segueix les premisses de qualsevol planificació, centrant-se en l’avaluació de necessitats, definició d’objectius i disseny d’activitats.

4.2 Tècniques del programa

  • Instruccions, reforços (socials, materials, positius, negatius), modelatge, assaig conductual, tasques per a casa i generalització.

5. Programes específics en habilitats socials

Dirigits a públics com la infància, l’adolescència, persones amb diversitat funcional o dificultats d’interacció social.

6. Què són els conflictes?

Situacions on dues o més parts entren en oposició per incompatibilitat d’interessos, necessitats o valors. Són inherents a la condició humana i poden ser oportunitats de transformació.

6.1 Per què sorgeixen?

  • Interessos, necessitats, problemes estructurals, valors, informació o relacions.

6.2 Tipus de conflictes

  • Segons visibilitat: Latent, manifest, emmascarat, invisible, endèmic.
  • Segons les parts: Intrapersonal, interpersonal, intragrupal, intergrupal.

6.3 Vies per a la gestió de conflictes

  1. Confrontació.
  2. Vies dialogades (negociació, mediació).
  3. Vies adversarials (arbitratge, justícia).

7. Gestió de conflictes dialogada

Requereix actituds de tolerància, cooperació, escolta activa, autocontrol i humilitat. La negociació és la tècnica clau per trobar acords mitjançant el diàleg.

7.1 Mediació

Una tercera persona neutral facilita la comunicació i ajuda a canalitzar els interessos de les parts sense prendre decisions per elles.

8. Presa de decisions

Procés racional que implica valorar opcions i preveure efectes. Inclou definir el problema, investigar alternatives, avaluar riscos i aplicar la millor solució.

Entradas relacionadas: