Guia de Gramàtica Catalana: Tematització i Sintaxi
Enviado por Chuletator online y clasificado en Inglés
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,57 KB
Efectes de la tematització en català
El subjecte en català es pot elidir si és temàtic. Per exemple: Qui vindrà demà? En Pere vindrà segur. L’aparició d’un pronom feble en el discurs va supeditada al seu valor temàtic. Ja hem discutit sobre l’ajornament de l’examen i no penso parlar-ne més. Els sintagmes nominals (SN) introduïts per un quantificador o sense determinant poden no tenir un nucli realitzat lèxicament, i aquesta elisió correspondrà sempre obligatòriament a un element temàtic: Han comprat dues pomes vermelles i dues de grogues.
La deixi
Element lèxic de referència variable segons el context, interpretable a partir de la situació en què es produeix l’acte de parla: Ara no hi ha ningú aquí.
Infinitius amb article
S’admet l’infinitiu amb article si la forma verbal està lexicalitzada com a nom i no té, doncs, valor de subordinada substantiva: El llegir fa perdre l’escriure.
Oracions relatives amb pronom de represa
Constituïdes per un pronom de relatiu amb la forma corresponent a la funció que realitza la subordinada. S’utilitza del qual i s’obtenen dues funcions: nexe i funció. És un problema que se’n parlarà més endavant (en lloc de del qual es parlarà més endavant).
Falses relatives
Algunes exclamatives quantificacionals prenen l’aparença d’una subordinada relativa. La suposada relativa no es podrà elidir, pel fet de tractar-se d’un constituent inseparable d’aquesta quantificacional: que sense funció. Si traiem el que, la frase no té sentit. Si sabessis els esforços que ha fet per aconseguir el càrrec.
Oracions amb els verbs ser i estar
Les oracions amb un participi passat van amb el verb estar si el subjecte és animat; si el subjecte és inanimat, pot anar amb ser o estar (per exemple: La porta és tancada). Pel que fa al valor locatiu, s’ha d’utilitzar sempre el verb ser. Quan el verb estar no té valor locatiu i va acompanyat d’un sintagma preposicional (SP), no cal canviar-lo.
Predicats sense subjecte
Els verbs que designen fenòmens meteorològics no duen subjecte en les llengües que, com el català, tenen paràmetre de subjecte buit. El verb semblar pot construir-se també sense subjecte i amb una oració que actuï de complement directe (CD): Sembla que plourà.