Guia de Gramàtica Catalana: Sintaxi i Conjugació Verbal

L'ús del pronom relatiu i tipus d'oracions

Que: actua com a pronom relatiu si té un nom o pronom antecedent. En aquest cas, el "que" es pot substituir per formes com "el qual" o "la qual". Per contra, quan és una conjunció, no té antecedent.

Classificació de l'oració segons el predicat

• Copulativa: construïda amb verbs copulatius.
• Transitiva: presenta Complement Directe (CD) i Complement de Règim Verbal (CRV).
• Intransitiva: no presenta CD ni CRV.
• Reflexiva: l'acció recau sobre un mateix.
• Recíproca: l'acció es realitza mútuament entre dos subjectes.
• Passiva: utilitza la veu passiva (verb ésser + participi).
• Activa: oració amb estructura estàndard.
• Personal: el Sintagma Nominal (SN) exerceix la funció de subjecte.
• Impersonal: inclou fenòmens meteorològics, impersonals o passives pronominals (es/se + verb en 3a persona), impersonals amb el verb haver, impersonals temporals (amb el verb fer) i impersonals amb l'estructura semblar + que + subordinada.

Oracions coordinades i juxtaposades

Les oracions coordinades són dues o més oracions unides per un nexe (conjunció). Les oracions juxtaposades són dues o més oracions unides exclusivament per signes de puntuació.

Tipus d'oracions subordinades

Subordinades substantives

Poden actuar com a SN o Sintagma Preposicional (S. Prep):

• Subordinades completives: introduïdes per la conjunció "que" o per locucions com "a que", "amb que", "de que", "en que" o "el fet que".
• Subordinades d'infinitiu: introduïdes per un verb en infinitiu o la preposició "de" + infinitiu, sense un subjecte visible.
• Subordinades interrogatives indirectes: introduïdes per un pronom, determinant o conjunció; no porten signe d'interrogació. El pronom té una funció pròpia i l'oració actua com a CD o Subjecte de la principal (ex: quin, quant, què, qui, quan, on, com).
• Subordinades de relatiu: introduïdes per un pronom però sense antecedent, o per la combinació de determinant/preposició + pronom (qui, que, què, on, el qual, cosa que).

Subordinades adjectives de relatiu

Exerceixen la funció de Complement del Nom (CN) i són introduïdes per un pronom relatiu. Sempre tenen un antecedent pel qual podem substituir la subordinada. El pronom actua com a nexe i té una funció dins la subordinada, relacionant-la amb l'oració principal.

Conjugació de la segona conjugació (-er, -re)

Verb Conèixer

Indicatiu

• Present: conec
• Pretèrit perfet compost: he conegut
• Imperfet: coneixia
• Plusquamperfet: havia conegut
• Passat simple: coneguí
• Passat anterior: haguí conegut
• Passat perifràstic: vaig conèixer
• Pretèrit anterior perifràstic: vaig haver conegut
• Futur: coneixeré
• Futur compost: hauré conegut
• Condicional: coneixeria
• Condicional perfet: hauria/haguera conegut

Subjuntiu

• Present: conegui
• Imperfet: conegués
• Pretèrit perfet: hagi conegut
• Pretèrit plusquamperfet: hagués conegut

Formes no personals i Imperatiu

• Imperatiu: coneix
• Infinitiu: conèixer / haver conegut
• Gerundi: coneixent / havent conegut
• Participi: conegut, coneguda, coneguts, conegudes

Conjugació de la tercera conjugació (-ir)

Verb Dir

Indicatiu

• Present: dic
• Pretèrit perfet compost: he dit
• Imperfet: deia
• Plusquamperfet: havia dit
• Passat simple: diguí
• Passat anterior: haguí dit
• Passat perifràstic: vaig dir
• Pretèrit anterior perifràstic: vaig haver dit
• Futur: diré
• Futur compost: hauré dit
• Condicional: diria
• Condicional perfet: hauria/haguera dit

Subjuntiu

• Present: digui
• Imperfet: digués
• Pretèrit perfet: hagi dit
• Pretèrit plusquamperfet: hagués dit

Formes no personals i Imperatiu

• Imperatiu: digues, digui, diguem
• Infinitiu: dir / haver dit
• Gerundi: dient / havent dit
• Participi: dit, dita, dits, dites