Guia de Gramàtica Catalana: Perífrasis i Sintaxi

Les perífrasis verbals en català

Amb infinitiu:

• Obligació: haver de + infinitiu / caldre + infinitiu.
• Probabilitat: deure + infinitiu.
• Possibilitat: poder + infinitiu.
• Imminència: anar a + infinitiu.
• Reiteració: tornar a + infinitiu.
• Inici: començar a + infinitiu / posar-se a + infinitiu / rompre a + infinitiu.
• Ponderació: arribar a + infinitiu.
• Temps: acabar de + infinitiu.

Amb gerundi:

• Valor: estar + gerundi.
• Continuatiu o repetitiu: anar + gerundi.

Ús dels verbs ser i estar

Verb ser

S'utilitza per indicar la qualitat d’un subjecte inanimat (no s'usa estar): “el teatre és ple”. També serveix per indicar la presència del subjecte en un lloc (equivalent a trobar-se): “el llibre està a l’estanteria”.

Verb estar

S'utilitza per a qualitats d’un subjecte animat: “sempre està contenta”. També serveix per indicar una permanència habitual o llarga en un lloc: “m’estic allà”.

Les conjuncions: coordinants i subordinants

Coordinants

• Sinó (conjunció adversativa): “no eren tots joves sinó grans”.
• Doncs (conjunció explicativa): “plou? Doncs quedem-nos”.

Subordinants

• Si no (conjunció condicional + adverbi de negació): “si no vens a l’hora de marxar, marxarem sols”.
• Ja que / perquè (conjunció causal): “penso perquè existeixo”, “penso ja que existeixo”.

Tipus d'oracions compostes

Juxtaposades

Es relacionen mitjançant signes de puntuació: “________ , ________”.

Coordinades

Es relacionen mitjançant una conjunció:

• Copulativa: i, ni.
• Disjuntiva: o, o bé.
• Distributiva: ara... ara.
• Adversativa: però, sinó.
• Explicatives: és a dir.
• Il·latives: consecutives sense que, amb doncs, per tant.
• Continuativa: i a més a més, i també.

Subordinades

• Substantives: Equivalen a un nom (AIXÒ/ELL). Tenen la mateixa funció que el Sintagma Nominal (SN) o Sintagma Preposicional (SPrep), però no de Complement Circumstancial (CC).
• Adjectives: Equivalen a un adjectiu. El nexe sempre és un pronom relatiu (que, què, el qual, qui, on = el qual). La seva funció és de Complement del Nom (CN).
• Adverbials: Pròpies (CC, etc.), funcionen com a complement del verb.

Oracions subordinades substantives

Equivalen a AIXÒ/ELL.

Funcions i nexes

Funcions: Equivalents al SN (subjecte, CD, Atribut, CN, C. Adjectiu, C. Adverbi) i al SPrep (CRV, CI, C. Agent, C. Predicatiu).

Nexes: Conjunció (si, com, que) i proposicions (relatius: que, qui).

• Infinitiu (no subjecte): Les formes no personals poden portar preposició: “m’agrada (de) [caminar per la muntanya]”.
• Substantiva + conjunció: Completiva (com, si, que).
• Substantives interrogatives: El nexe és un pronom relatiu amb funció dins l'oració o un nexe (què, qui, on, quan).
• Substantiva de relatiu o adjectiva substantivada: El nexe és un determinant o pronom + que/qui. No hi ha antecedent i no es pot substituir per EL QUAL: “[tothom qui ho desitgi] pot anar-hi”.