Guia de Fruticultura: Producció, Mercat i Botànica

Resum de Fruticultura: Grups i Producció

Introducció als grans grups de fruites i zones de producció fructícoles.

Consum i Varietats a Catalunya i al Món

• Pomes que mengem a Catalunya: Un 50% provenen de fora i l’altre 50% es produeixen aquí (Lleida i Girona).
• Peres: Només un 15% es produeixen a Catalunya. Això es deu al fet que la poma té més resistència en cambra refrigeradora que la pera.
• Consum de préssec: S'ha reduït a la meitat el consum de préssec a Catalunya en els últims anys.
• Varietats de poma: Es cultiven unes 7.500 varietats al món, com ara Golden, Pink, Reineta, Fuji, Granny Smith o Gala.
• Vitamina C i sucres: Segons la base de dades de l'USDA, el pebrot és l'aliment amb més vitamina C, seguit del kiwi, les maduixes i, finalment, la taronja.

A la vinya, el conreu es fa a partir d'empelts. La part aèria és la varietat desitjada. Avui dia, aquesta tècnica també s'aplica a les tomaqueres, on el peu és d'una varietat i la part aèria d'una altra.

Classificació de la Fruticultura

• Fruita dolça: Es divideix en tres grans grups:
  • Pomàcies: Pomes i peres.
  • Drupàcies: Fruit carnós amb pinyol al mig (presseguer, prunera, cirerer, albercoc, etc.).
  • Altres: Caqui, kiwi, etc.
• Citricultura: Cítrics.
• Viticultura: Clàssica segons el destí: indústria (vi) o fruita de taula.
• Fruits secs: Es classifiquen per espècies (ametller, avellaner, noguer, pistatxer, etc.).
• Olivicultura: Depèn del destí de l'oliva: consum directe o producció d'oli.

Producció Mundial i Tendències del Mercat

La producció mundial creix al voltant d'un 2,5%. Tot i que la superfície de producció disminueix, el rendiment dels cultius augmenta.

Causes de l'augment del rendiment:

• Remuneració relativament alta dels cultius.
• Creixement del consum general de fruites.
• Major oferta en qualitat, quantitat i varietat.
• Millora en la conservació, elaboració i distribució.

Referència: "Un banquete en la basura" (mirar vídeo).

Distribució Geogràfica de la Producció

• Cítrics: Àsia i Amèrica.
• Olives: Producció majoritària a Europa (70%), seguida d'Àsia i Àfrica (15%).
• Raïm: Europa (41%), Àsia (25%) i Amèrica (20%).
• Fruita dolça: Àsia és el principal productor, seguida d'Europa (22%) i Amèrica (13%).
• Fruita exòtica (pinya, mango, etc.): Àsia (86%) i Amèrica (9,6%).

Zones de producció i exigències climàtiques

En general, els fruiters no es cultiven en hivernacles pel baix rendiment i l'alta inversió inicial. Això fa que les regions climàtiques marquin on es pot produir cada fruita. No obstant això, alguns comercialitzadors produeixen cireres en hivernacle per avançar la collita i vendre-les a preus molt alts quan l'oferta és baixa.

Països Productors Líders

• Xina: Poma, kiwi, peres i préssecs.
• Brasil: Taronges, papaias i pinya.
• Estats Units: Nabius.
• Argentina: Lima.
• Índia: Plàtans, limes, mango i papaia.
• Egipte: Figues.
• Mèxic: Advocats.
• Espanya: Olives.
• Rússia: Gerds.

El principal país importador de fruita fresca és els EUA, seguit d'Holanda i el Regne Unit. Xina, l'Índia i el Brasil representen gairebé el 30% de l'oferta mundial, tot i que es destina majoritàriament al consum intern. El plàtan és la fruita més comercialitzada internacionalment després dels cítrics i la poma.

La Producció de Fruita a Espanya

• Major rendiment: Plàtan, peres, taronges i préssecs.
• Major àrea cultivada i producció (tones): Olives i raïm.

Destí de la producció:

• Consum en fresc: Autoconsum i comercialització internacional (aprox. 10%).
  • Pomes: 79% venda en fresc.
  • Drupàcies: 84% venda en fresc.
  • Fruits secs: 45% fresc, 29% transformat, 19% consum propi.
• Indústria: Cooperatives, sucs, concentrats i melmelades (aprox. 30% es processa).

L'Arbre Fruiter i la seva Estructura

Resum del Tema 1: Produccions intensificades, gran importància de l'exportació i el paper de Lleida com a gran productor a Catalunya (poma, pera i préssec).

Anatomia de l'Arbre Fruiter

L'arbre està compost per dues parts principals amb una estructura fractal:

• Part aèria: Elements actius (brots i rams que fan l'elaboració i fructificació) i passius (branques per a conducció i reserva).
• Sistema radicular: Arrels principals (fixació) i secundàries o cabellera (nutrició).

Classificació i Funció de les Gemmes

Una gemma és el rudiment d'un eix vegetal que donarà lloc a un brot.

Segons la seva posició:

• Gemma terminal: A la punta de la tija (apical).
• Adventícia: En qualsevol lloc (tronc o arrels).
• Axil·lar: A l'axil·la de la fulla (lateral).

Segons la seva funció:

• Vegetativa: Només conté peces vegetatives.
• Reproductiva o fructífera: Només conté flors.
• Mixta: Conté flors i fruites.

La pol·linització entomòfila és el procés de transferència de pol·len mitjançant insectes, facilitat per flors atractives.

El Sistema Radicular: Funcions i Creixement

1. Absorció: Aigua (per pèls radiculars, lenticel·les i osmosi) i minerals (Nitrogen, Fòsfor, Potassi) durant tot l'any.
2. Emmagatzematge: Procés discontinu. Comença a final de juny i arriba al mínim de reserves al desembre amb l'activitat floral.
3. Ancoratge: Fixació de l'arbre al sòl.
4. Síntesi d'hormones: Regula la planta (IBA, GB, ABA i Ck).

Dinàmica de creixement:

• Creixement en longitud: Regió terminal. Si hi ha falta de nutrients, augmenta la velocitat de creixement de l'arrel per buscar-ne.
• Alternança: Quan creixen els brots (abril-juny), les arrels no ho fan, i viceversa.