Guia de fonètica i fonologia catalana: sons i AFI

Sons consonàntics del català (AFI)

• [p] → bilabial, oclusiu, sord; grafia: p (ex.: pa)
• [b] → bilabial, oclusiu, sonor; grafia: b (ex.: bé)
• [t] → dental, oclusiu, sord; grafia: t (ex.: tu)
• [d] → dental, oclusiu, sonor; grafia: d (ex.: dit)
• [k] → velar, oclusiu, sord; grafies: c, qu (ex.: casa, qui)
• [g] → velar, oclusiu, sonor; grafies: g, gu (ex.: gat, guerra)
• [β] → bilabial, aproximant, sonor; grafies: b, v (ex.: saber)
• [ð] → dental, aproximant, sonor; grafia: d (ex.: cada)
• [γ] → velar, aproximant, sonor; grafia: g (ex.: pagar)
• [f] → labiodental, fricatiu, sord; grafia: f (ex.: foc)
• [v] → labiodental, fricatiu, sonor; grafia: v (ex.: vi)
• [s] → alveolar, fricatiu, sord; grafies: s, ss, c, ç (ex.: sac, massa, cinc, braç)
• [z] → alveolar, fricatiu, sonor; grafies: s, z (ex.: casa, zero)
• [∫] → palatal, fricatiu, sord; grafies: x, ix (ex.: xai, caixa)
• [&Valid;] → palatal, fricatiu, sonor; grafies: j, g (ex.: joc, gel)
• [ts] → alveolar, africat, sord; grafia: ts (ex.: potser)
• [dz] → alveolar, africat, sonor; grafies: dz, tz (ex.: dotze)
• [t∫] → palatal, africat, sord; grafies: tx, ig (ex.: cotxe, maig)
• [d&Valid;] → palatal, africat, sonor; grafies: tj, tg, dj (ex.: platja, metge, adjunt)
• [m] → bilabial, nasal, sonor; grafia: m (ex.: mà)
• [ɱ] → labiodental, nasal, sonor; grafies: m, n (ex.: èmfasi)
• [n̪] → dental, nasal, sonor; grafia: n (ex.: dintre)
• [n] → alveolar, nasal, sonor; grafia: n (ex.: nas)
• [ɲ] → palatal, nasal, sonor; grafia: ny (ex.: any)
• [η] → velar, nasal, sonor; grafia: n (ex.: tanc)
• [l̪] → dental, lateral, sonor; grafia: l (ex.: alta)
• [l] → alveolar, lateral, sonor; grafia: l (ex.: lupa)
• [ʎ] → palatal, lateral, sonor; grafia: ll (ex.: lluna)
• [ɫ] → velaritzat, lateral, sonor; grafia: l (ex.: sol)
• [ɾ] → alveolar, vibrant simple, sonor; grafia: r (ex.: cara)
• [r] → alveolar, vibrant múltiple, sonor; grafies: r, rr (ex.: rosa, carro)

El sistema vocàlic en català

• [i] → tancada anterior
• [e] → semitancada anterior
• [ε] → semioberta anterior
• [∂] → mitjana central (vocal neutra)
• [a] → oberta central
• [ƒ] → semioberta posterior
• [o] → semitancada posterior
• [u] → tancada posterior

Conceptes clau de fonètica i fonologia

Fonètica

Estudia els sons de la parla i com es produeixen.
Exemple: estudiar com es produeix físicament el so [p].

Fonologia

Estudia la funció dels sons dins d’una llengua i com poden diferenciar significats.
Exemple: /p/ i /b/ permeten distingir pala i bala.

So

És la realització física i concreta d’un so quan parlem.
Exemple: [a].

Fonema

És la unitat mínima abstracta de la llengua capaç de diferenciar significats.
Exemple: els fonemes /p/ i /b/ a pala i bala.

Al·lòfon

És una variant contextual d’un fonema que es pronuncia de manera diferent però no canvia el significat.
Exemple: [b] i [β] són al·lòfons del fonema /b/.

AFI (Alfabet Fonètic Internacional)

És el sistema convencional que representa els sons de totes les llengües mitjançant símbols unificats.
Exemple: [∫] representa el so de la x a caixa.

Cadena fònica

És la successió contínua de sons que produïm en parlar.
Exemple: els sons encadenats que formen una frase en pronunciar-la.