Guia de Fonètica Catalana: Fenòmens i Sons

Aproximació dels sons oclusius

Els sons oclusius sonors [b], [d] i [g] es converteixen en aproximants en les següents situacions:

• Vocal + b + vocal
• Lateral + d + lateral
• Vibrant + g + vibrant

Els sons b, d i g es tornen aproximants quan es troben entre vocals (vocal + b + vocal) o en els contextos esmentats anteriorment.

Ensordiment: [p], [t] i [k]

L'ensordiment és el fenomen fonètic pel qual els sons sonors passen a ser sords quan estan a final de mot, seguits d’una consonant sorda o seguits d’una vocal.

• A fi de mot: Mag petit (el so [g] es converteix en [k] a causa de tenir un so sord al darrere, en aquest cas la [p]).
• Seguit de consonant sorda: És com el cas anterior, però pot ocórrer dins d'una paraula.
• Seguit de vocal: Totes les vocals són sonores. Per exemple: tubular (la [b] passa a ser [p] a causa de tenir una vocal al darrere).

Excepció: Totes les paraules acabades en el sufix -etud i -itud s'escriuen amb d final.

Sonorització: [b], [d] i [g]

La sonorització és el fenomen fonètic pel qual els sons sords passen a ser sonors quan estan seguits d’una consonant sonora.

• Seguit de consonant sonora: Realització del so sonor en contacte amb una consonant sonora.

Emmudiment: [p], [b] / [d], [t]

L'emmudiment és el fenomen fonètic pel qual els sons es deixen de pronunciar. Això passa quan els sons [p] i [b] tenen una m al darrere, i els sons [d] i [t] quan al darrere tenen sons laterals o nasals.

• [p] i [b]: Darrere de m.
• [d] i [t]: Darrere de lateral (l, ll) i de nasal (m, mf, n, ny, ng).

Els sons fricatius i africats

• Són sempre sords quan estan a final de mot o seguits de consonant sorda.
• Són sempre sonors quan estan seguits d’una consonant sonora o seguits de vocals.

Excepcions: Els mots acabats en agressió, pressió, pressó, missió, missor; els sons -jecc- i -ject-; i els prefixos (res-, pres-, as-, trans-, fans-, dins-, entre-) perquè són invariables.

Semivocals (diftong decreixent)

Es produeix amb la i o la u situades després d'una vocal (exemples: vuit, mai, seu, tou).

Semiconsonants (diftong creixent)

Es produeix amb els grups q o g + u + vocal (exemples: quasi, quatre).

Consonants en diftong creixent

Quan la i i la u estan a començament de paraula o entre vocals (exemples: iode, ioga, deies).

Neutralització

La neutralització és el fenomen que redueix els sons tònics a àtons.

Excepcions:

• Adverbis acabats en -ment (exemple: fàcilment).
• Paraules compostes (exemple: paraigües).
• Combinacions de vocals fortes (ea / ae).