Guia fonamental de sociologia: societat, classes i gènere

1. Què és la sociologia

La sociologia és la ciència que estudia la societat. És objectiva perquè analitza la realitat social des de diferents punts de vista, crítica perquè qüestiona allò que es dona per descomptat i explicativa perquè intenta entendre el perquè dels fenòmens socials.

2. Normes socials i institucions socials

Una norma social és una pauta de conducta acceptada i normalitzada que ordena la vida quotidiana, dona seguretat i ajuda a mantenir l'ordre social.

Una institució social és un grup d'individus o un àmbit social que marca pautes i normes de comportament que orienten la nostra acció en la societat. Exemples: família, escola, treball o mitjans de comunicació.

Dins de cada institució adoptem un rol, és a dir, un model o guió de comportament. L'expectativa de rol és el que s'espera que faci una persona segons la seva posició social.

3. Control social

El control social és el conjunt de mecanismes que fan que les persones compleixin les normes socials. Pot ser:

• Formal: utilitza lleis, sancions i institucions oficials.
• Informal: actua a través dels costums, les crítiques, la ridiculització o el rebuig social.
• Violència física: utilitzada com a mecanisme coercitiu extrem.

La seva funció és mantenir l'ordre social i evitar conductes desviades.

4. Socialització

La socialització és el procés pel qual aprenem i interioritzem les normes, valors i pautes de conducta de la societat. Té tres funcions principals:

• Interiorització de normes.
• Formació de la personalitat.
• Manteniment de la societat.

És un procés que dura tota la vida.

5. Socialització primària, secundària i resocialització

• Primària: es produeix durant la infantesa. L'agent principal és la família. És global, afectiva i implica una forta identificació amb els progenitors.
• Secundària: és parcial i dura tota la vida. Intervenen agents com l'escola, els amics, la parella o el treball. No requereix vincles afectius intensos.
• Resocialització: consisteix a desaprendre i tornar a aprendre noves normes i valors. Es dona en contextos intensos, com una secta o una institució tancada.

6. Fi del consens normatiu

Antigament, la família, l'escola i l'església transmetien normes homogènies. Actualment, existeix una pluralitat normativa, ja que hi ha molts agents de socialització i múltiples referents, obligant les persones a adaptar-se a contextos diferents.

7. Diferència i desigualtat

La diferència fa referència al fet que les persones no són iguals.

La desigualtat apareix quan aquestes diferències generen un accés desigual als recursos, oportunitats, drets o reconeixement social.

La desigualtat és una construcció social i s'organitza principalment al voltant de tres eixos:

• Classe social

• Gènere

• Ètnia

8. Estratificació social

L'estratificació social és la manera com una societat organitza les desigualtats entre els seus membres.

Per estudiar-la cal analitzar:

• El moment històric.

• El nombre d'estrats.

• La mobilitat social.

• La legitimitat del sistema.

En les societats actuals predomina el sistema de classes socials.

9. Sistema de classes socials

Les societats de classes es caracteritzen per tenir igualtat jurídica, però no igualtat real d'oportunitats.

La meritocràcia defensa que les persones arriben a una determinada posició gràcies al seu esforç i mèrit.

Distingim entre:

• Estatus adscrit: posició social heretada.

• Estatus adquirit: posició social aconseguida pels propis mèrits.

10. Marx, Weber i Bourdieu

Marx divideix la societat entre:

• Burgesia: propietaris dels mitjans de producció.

• Proletariat: treballadors que venen la seva força de treball.

Weber afirma que la desigualtat depèn de:

• Classe econòmica

• Estatus social

• Poder polític

Bourdieu parla de tres tipus de capital:

• Capital econòmic: recursos econòmics.

• Capital cultural: coneixements, estudis, gustos i habilitats valorades socialment.

• Capital social: xarxa de relacions i contactes.

11. Classes socials

La classe benestant o corporativa concentra grans fortunes i molt poder econòmic, polític i mediàtic.

La vella classe mitjana està formada per petits empresaris, comerciants i autònoms.

La nova classe mitjana o classe de servei té un alt nivell educatiu i ocupa llocs de gestió o responsabilitat.

La classe treballadora realitza feines menys qualificades i acostuma a tenir més precarietat laboral.

12. Cultura de classe i canvis contemporanis

La cultura de classe està formada pels valors, gustos i formes de vida pròpies de cada classe social.

La distinció és la tendència de les classes altes a diferenciar-se de la resta mitjançant gustos i pràctiques exclusives.

La modernitat sòlida es caracteritzava per l'estabilitat laboral i vital.

La modernitat líquida es caracteritza per la incertesa, la precarietat i l'augment de l'individualisme, és a dir, la tendència a resoldre individualment problemes que abans es resolien col·lectivament.

13. Raça, ètnia i racisme

La raça és una classificació basada en trets físics, però actualment es considera una construcció social més que una realitat biològica.

L'ètnia és un grup que comparteix elements culturals com la llengua, la religió, la història o els costums.

El racisme actual acostuma a adoptar la forma de racisme cultural o neoracisme, que discrimina per diferències culturals.

14. Minoria ètnica i models de diversitat cultural

Una minoria ètnica és un grup amb característiques culturals compartides que ocupa una posició subordinada dins la societat, independentment del seu nombre.

Models de gestió de la diversitat:

• Segregador: separa els grups.

• Assimilador: obliga a adoptar la cultura dominant.

• Multicultural: accepta diverses cultures però les manté separades.

• Intercultural: fomenta la convivència, la barreja i la igualtat.

15. Sexe i gènere

El sexe fa referència a les característiques biològiques.

El gènere és una construcció social i cultural sobre què significa ser home o dona.

El gènere és un dels principals eixos de desigualtat social.

16. Desigualtat de gènere

La desigualtat de gènere té origen en:

• El sistema patriarcal, que distribueix el poder de manera desigual entre homes i dones.

• La socialització de gènere, que transmet rols diferents segons el sexe.

17. Rols de gènere

Tradicionalment als homes se'ls associa:

• Força, Racionalitat, Competitivitat, Producció

A les dones se'ls associa:

• Sensibilitat, Cura dels altres, Emotivitat, Reproducció

Això genera la doble presència, és a dir, treball remunerat i treball domèstic simultàniament.

18. Mercat de treball i gènere

Malgrat la incorporació de les dones al mercat laboral, continuen existint desigualtats.

• Segregació vertical o sostre de vidre: dificultat per accedir a càrrecs de poder.

• Segregació horitzontal: existència de professions masculinitzades i feminitzades.

• Discriminació salarial

• Temporalitat

• Treball precari

• Doble jornada: treball remunerat més tasques domèstiques i de cures.

19. Família i desigualtats de gènere

La família continua transmetent rols de gènere i reflectint desigualtats en el repartiment de:

• Tasques domèstiques.

• Cures.

• Temps disponible.

• Projectes laborals.

Sovint es prioritza la carrera professional masculina.

20. Canvi de la família tradicional

La família tradicional es caracteritza per l'autoritat, les normes rígides, la família extensa i la funció econòmica.

La família democràtica o postpatriarcal es basa en la negociació, l'afectivitat, la llibertat i la realització personal.

No desapareix la família, sinó el model tradicional.

21. Estils de socialització familiar

• Permissiu: molt afecte i poc control.

• Contractual: afecte, comunicació i normes negociades.

• Directivista o proteccionista: molt afecte i molt control.

• Anòmic: poc afecte i poc control.

• Autoritari: poc afecte i molt control.

Generalment:

• Autoritari i directivista → classes altes.

• Contractual → classe mitjana.

• Permissiu i anòmic → classes baixes.

22. Grup d'iguals

El grup d'iguals és un grup social format per persones d'edat similar amb relacions primàries i forts vincles afectius.

Contribueix a:

• Construcció de la identitat.

• Aprenentatge de valors i normes.

• Desenvolupament de l'autonomia respecte als adults.

23. Joventut, subcultures i contracultures

La joventut ha deixat de ser només una etapa de transició i s'ha convertit en una etapa vital pròpia.

Les subcultures juvenils són grups amb estils, gustos i símbols propis.

Les contracultures qüestionen la cultura dominant, encara que sovint acaben integrades dins del mercat i la societat de consum.

22

24. Grup d'iguals, família i escola

Quan hi ha conflicte entre les normes familiars i les del grup d'iguals, acostuma a prevaldre el grup d'iguals.

L'escola és un espai fonamental de socialització.

Efecte composició: les característiques socials i culturals dels companys influeixen en les expectatives i el rendiment acadèmic.

Efecte asimètric: els alumnes de classes treballadores es veuen més influenciats pel context social que els alumnes de classes més afavorides.

Control social: al document també surt la violència física com a mecanisme de control, a més del control formal i informal.

Desigualtat: remarca que és una construcció social i que també és causa i conseqüència de les desigualtats educatives i de les oportunitats laborals.

Classes socials: apareix la idea que hi ha una fragmentació de les classes tradicionals i una certa “societat de classes mitjanes”.

Família: el document insisteix que la família no està en crisi; el que està en crisi és el model tradicional de família. Això és molt de frase d’examen.

Grup d’iguals: convé recordar que és un grup social i també un grup primari, amb vincle afectiu fort, i que pot augmentar o disminuir desigualtats segons el context.

Joventut, subcultures i contracultures: al document surt molt la idea que les contracultures sovint acaben vinculades al consum capitalista i que no són del tot “pures”.