Guia Fonamental de Sociologia i Ciències Socials

U.11 Sociologia i ciències socials

Objecte d'estudi de les ciències socials

La sociologia és una ciència social que estudia els fenòmens socials des d'una perspectiva científica, en relació amb la història, l'economia i la política. No és una ciència autònoma; els resultats de cada ciència social són complementaris.

La unitat de la sociologia sorgeix del seu enfocament: s'interessa per les col·lectivitats i les relacions interhumanes, interrelacionant fenòmens polítics, religiosos, econòmics, artístics i ètics.

El caràcter científic de la sociologia

Al segle XIX, la sociologia va adoptar un caire positivista basat en el mètode inductiu. Es considera científica perquè és:

• Objectiva: Tracta els fets com si fossin coses.
• Acumulativa: Connecta teories que poden ser modificades.
• Empírica: Es basa en l'observació i l'experiència.
• Teòrica: Situa hipòtesis en un corpus de generalitzacions.

Tot i les crítiques sobre la impossibilitat d'obtenir veritats absolutes, la sociologia aspira a la comprensió racional i objectiva de la realitat, mantenint una disciplina oberta i no dogmàtica.

Metodologia de treball

La metodologia és l'estudi sistemàtic dels mètodes d'investigació. No existeix un únic mètode:

Mètodes empírico-analítics (Quantitatius)

Expliquen fenòmens a partir de les seves causes, utilitzant la matemàtica com a ciència auxiliar:

• Enquestes: Recollida d'informació mitjançant qüestionaris (oberts o tancats).
• Estadística: Permet organitzar i interpretar les dades obtingudes.
• Mostra: Selecció d'un percentatge de la població, ja sigui per quota o aleatòriament.

Mètodes qualitatius

S'utilitzen per a l'estudi de casos concrets sense buscar la generalització:

• Entrevistes: Converses entre entrevistador i entrevistat (dirigides o no dirigides).
• Històries de vida: Entrevistes no dirigides per captar experiències vitals.

U.12 Individu i societat

Societat i cultura

Giddens defineix la societat com un sistema d'interrelacions que vincula individus que comparteixen una cultura comuna. La cultura és la manera de viure d'una societat: valors, normes i béns materials.

La cultura ens fa humans i ens permet alliberar-nos de les imposicions naturals. Aquest procés d'integració pot ser modificat per:

• Difusió cultural: Influències externes sense alterar l'estructura social.
• Aculturació: Reelaboració de la pròpia cultura.

Tipus de societats humanes

• Caçadores i recol·lectores: Grups reduïts amb escasses desigualtats.
• Agràries: Basades en l'agricultura i petites comunitats rurals.
• De pastors: Dependents de la cria d'animals domèstics.
• Estats o civilitzacions tradicionals: Basades en l'agricultura, amb ciutats i aparell de govern.
• Societats del primer món: Basades en la producció industrial i la lliure empresa.
• Societats del segon món: Base industrial amb planificació central.
• Societats del tercer món: Economia basada en l'agricultura tradicional.

Grups i categories socials

Un grup social és un conjunt de persones que interactuen regularment amb conductes recíproques.

• Grups primaris (comunitats): Vincles emocionals (família, amics).
• Grups secundaris (associacions): Relacions impersonals amb finalitats pràctiques.

Cal distingir-los de les categories socials (agrupacions estadístiques). Finalment, existeixen els grups de pertinença (on estem integrats) i els grups de referència (als quals orientem la nostra conducta).