Guia de filosofia: Ontologia, Gnoseologia i presocràtics

Ontologia

Ontologia reflexiona sobre la realitat. Temes centrals:

• Distinció realitat/aparences: què és més real?
• Materialisme: tot és matèria.
• Idealisme: el més real són les idees (grau; línia).

Gnoseologia i epistemologia

Gnoseologia reflexiona sobre com coneixem i sovint es planteja:

• Com estem segurs d'un coneixement?
• Possibilitats i límits del coneixement.
• Paper de la raó i dels sentits.

Racionalisme: el coneixement prové de la raó. Empirisme: el coneixement prové dels sentits. L'epistemologia és la part que reflexiona sobre mètodes i estructura de les teories científiques.

Antropologia

L'antropologia filosòfica reflexiona sobre l'ésser humà i les seves dimensions:

• Física: la part biològica.
• Cultural: la part cultural.
• Filosòfica: qüestions sobre l'ànima i el cos.

Ètica

L'ètica és la branca de la filosofia que reflexiona sobre la moral i els sistemes de valors.

Filosofia política

La filosofia política reflexiona sobre la vida social humana:

• Estructura social i orígens de la societat (per què vivim en societat).
• Societat ideal (utopia).
• Relació individu–societat.
• Formes de govern, lleis i justícia.

Estètica

L'estètica reflexiona sobre l'art: què és, com valorar obres i la noció de bellesa.

Filosofia presocràtica

Physis: estudien la natura i l'entenen com un cosmos racional i ordenat. La naturalesa és dinàmica i es mou en cicles. Quan es pregunten per la physis surt l'arkhé, que consta de:

• Origen: d'on prové la physis, principis bàsics.
• Substrat: permanència en els canvis.
• Causa: per què les coses són així?

Escola de Milet

Tales

• Arkhé: aigua.
• Arguments: els éssers vius formats per aigua; la vida depèn de la humitat.
• Hipòtesis: pensava que la terra flotava sobre l'aigua; el canvi s'explica per transformacions de l'aigua en aire i terra per evaporació/solidificació.
• Hilozoisme: la natura està plena de déus, té un principi de vida etern.

Anaximandre

• Arkhé: àpeiron (substància indefinida).
• Arguments: els elements i els contraris; d'un element indefinit sorgeixen els contraris.
• Canvi: de l'àpeiron surten els parells contraris que es composen.

Anaxímenes

• Arkhé: aire.
• Arguments: l'aire còsmic és l'alè del món i tot es genera a partir de canvis en l'aire.
• Canvi: per rarefacció i condensació (explicació del procés de transformació).

Pitagòrics i pitagorisme

Els pitagòrics eren una comunitat amb fortes influències de l'orfisme. Trets principals:

• Dualisme cos/ànima.
• Saber com a purificació.
• Transmigració de l'ànima (metempsicosi).

Arkhé: els nombres i la geometria. Creien en l'harmonia de la natura: tot està proporcionat. Atribuïen valors simbòlics als nombres (10 sagrat) i explicaven l'origen del món a partir dels nombres. Segons ells, l'espai està format per punts i és infinitament divisible; quan es van descobrir els irracionals, això va generar una crisi, ja que la realitat també pot ser irracional.

Creien que el cos és el sepulcre de l'ànima i que aquesta s'allibera amb el coneixement. Metempsicosi: segons la vida que portem, la següent serà millor o pitjor. Reminiscència: podem recordar fets de vides anteriors.

Heràclit i Permènides

Elements comuns: pensament abstracte, filosofia racionalista (la raó davant dels sentits, que ens enganyen), la realitat com a racional (unitat i ordre).

Diferències clau: Heràclit defensa el devenir (el moviment) i Permènides defensa l'ésser (el moviment seria incompatible amb la realitat).

Heràclit

• Arkhé: el foc, etern.
• Funció: causa del moviment i de la resta dels éssers vius.
• Moviment: lluita de contraris que provoca l'equilibri.
• Logos: identifica l'ésser viu com un microcosmos; com que tenim logos (raó) podem comprendre la natura perquè es regeix per les mateixes lleis.

Permènides

• Arkhé: l'ésser.
• Principi: "l'ésser és i el no-ésser no és"; el no-ésser no existeix ni pot ser pensat.
• Canvi: el canvi seria pas d'ésser a no-ésser; com que el no-ésser no existeix ni es pot pensar, no hi ha canvi (el canvi és només aparent, una sensació).
• Propietats de l'ésser:
  • etern: no pot venir del no-ésser;
  • únic: no hi pot haver altra cosa que no sigui l'ésser;
  • immutable: si canviés passaria a no-ésser;
  • esfèric: concepte geomètric d'una forma no sotmesa a canvis;
  • ésser = pensament: no podem pensar allò que no és.

Permènides defensa un espai no divisible, en contraposició a la teoria pitagòrica de l'espai infinitament divisible.