Guia d'estudi: Diccionari per a ociosos

Rellotge

Activitat 2: Recursos i funció

Fuster empra exemples del passat (literatura gnòmica) i una argumentació sòlida que dona suport a la seua tesi: els rellotges de polsera resulten controladors del temps, com ara la intromissió que han tingut en la nostra vida. A més, posa al descobert les maniobres dels fabricants, que, de manera subtil, ens recorden la nostra temporalitat. El text comparteix mecanismes dels textos argumentatius (comparacions, ordenació lògica, estructuració clara, oracions causals i de contrast, connectors temporals…). La modalització hi és present al llarg del text, tant en primera persona (“penso”, “sospito”), com en la que fa partícip el lector en 2a del plural (“tenim”, “consultem”, “portem”).

Activitat 3: Reflexió sobre l'objecte quotidià

La reflexió de l'autor és clara: els rellotges antigament no tenien a penes connotacions de temporalitat. El fet d'haver ocupat un lloc en les nostres monyiques constitueix un avís constant però subtil de la nostra temporalitat i contribueix a estressar-nos. Fuster reflexiona sobre la importància d'un xicotet objecte i com aquest pot alterar de manera substancial la vida de les persones.

Activitat 4: Context vital i històric

Fuster va escriure la seua obra el 1964, moment en el qual la dictadura franquista experimentava una obertura i la censura es relaxava. És el moment en el qual les traduccions, les editorials i les revistes (Serra d’Or, Edicions 62) comencen a impulsar la cultura catalana i apareixen moviments com La Nova Cançó. La producció literària de Salvador Espriu, Mercè Rodoreda, Josep Maria Espinàs, Terenci Moix, Montserrat Roig, Manuel de Pedrolo o Quim Monzó, entre altres, en són un exemple.

Diccionari per a ociosos suposà un nou impuls per a les lletres catalanes, un aire fresc per al panorama cultural del franquisme. És un intent per part de Fuster d'ajustar la nostra llengua a les noves tendències de l'assaig europeu i modernitzar la cultura catalana.

Cadira

Activitat 1: Comentari d'aforismes

En aquests aforismes s'hi pot apreciar el pragmatisme de Fuster, la seua antimetafísica i el seu pensament postmodern, allunyat de qualsevol dogmatisme i lliure de prejudicis. Al mateix temps, hi tenim representats els nous plantejaments de la societat consumista: crear productes que satisfan necessitats i ens estalvien patir. Fuster reflexiona sobre qüestions quotidianes com a instrument de modernització del pensament.

Activitat 5: Tesi i idees

Fuster ens proposa, a través de la seua mirada d'àgil observador racional, una reflexió: al llarg de la història la comoditat no ha sigut considerada un valor a tenir en compte. Fuster realitza un repàs succint i constata com, en determinades èpoques, valors com l'estatus o l'opulència tenien més pes. L'assagista destaca que, tot i comptar amb un nivell tècnic suficient, mai no s'havien fet dissenys que tingueren en compte el confort del cos fins al segle XX. Aquesta nova concepció del benestar és fruit d'una societat diferent.

Activitat 5 b: Context vital

Joan Fuster escriu Diccionari per a ociosos en la dècada dels seixanta. Després d'una etapa poètica, comença la seua producció assagística (El descrèdit de la realitat, 1956) i la recuperació de clàssics valencians. Amb obres com Nosaltres, els valencians (1962), planteja una visió de la història del poble valencià, aportant referents de normalitat interromputs per la dictadura.

Covardia

Activitat 5 c: Estil de Fuster

La ironia, el sarcasme i l'escepticisme són vitals en els escrits de l'autor. El to amè i clar constitueix un senyal d'identitat; per a Fuster, fer-se entendre és indispensable. El seu pensament ens convida a qüestionar les nostres conviccions i a practicar la desmitificació. Fuster fa servir un estil humorístic i distés, el que ell anomenà “escriptura en mànigues de camisa”.

Activitat 6: Ús de cursiva i cometes

Fuster fa servir la cursiva per donar èmfasi. En el cas de la paraula "orgull", l'aïlla per donar-li el sentit més adequat. Les cometes en "més", "sobrevaloració" i "excés" ajuden a posar el focus en la consideració egoista que fem de les nostres qualitats.

Activitat 7: Relativisme

Fuster ens desafia a exculpar-nos de la por. L'escriptor ens convida a “canviar-nos de sabates” i a fer servir la raó contra la intransigència. Introdueix la idea del relativisme: ningú està en possessió de la veritat absoluta; jutjar els altres excessivament denota una distorsió del nostre judici.

Escepticisme

Activitat 8: Llibertat intel·lectual

Fuster recomana alliberar-nos dels llasts intel·lectuals. Serem més independents si ens desproveïm de conviccions fortament ancorades. Per anar més “lleuger” i estar obert a noves visions, calen poques certeses i moltes preguntes.

Activitat 9: Perill de les conviccions

Considerar que el nostre punt de vista és l'únic correcte pot portar a la intransigència. Els que es pensen en “possessió de la veritat” radicalitzen els seus posicionaments i incorren en un error de distorsió que els converteix en fanàtics.

Activitat 10: Aforismes

Les idees han de ser “mòbils” i ser qüestionades amb freqüència per evitar convertir-se en dogmes. El dubte és sa i ens permet sortir dels nostres condicionaments mentals. Comparar i confrontar idees és construir noves maneres de pensar.

Escepticisme: L'assaig

Activitat 11: Idea de l'assaig

L'escriptura per a Fuster és un acte en moviment. L'assaig no “és sobre un tema”, sinó que “va cap a un tema”. L'escepticisme constitueix un revulsiu per a l'assaig, ja que el decanta cap a la raó i l'allibera de dogmatismes, aportant una mirada objectiva i distanciada.

Activitat 12: Referents culturals

Fuster tingué referents com Bertrand Russell (higiene intel·lectual) i Josep Pla. En política, destacà Luis Josep, Jaume Vicens Vives, Agustí Calvet, Maria Aurèlia Capmany, Quim Monzó, Joan Francesc Mira i Josep Vicent Marqués.

Gent

Activitat 13: Trajectòria

El caràcter dialògic i fragmentari de l'assaig oferia una resposta més concreta a les capacitats de Fuster com a escriptor que la poesia.

Activitat 13 b: Tesi sobre la "gent"

Ens sentim diferents a mesura que creixem en la nostra individualitat. L'autoconcepte es deslliga de la massa, però Fuster adverteix que això és un “miratge”: som “gent” per als altres. Tenim els mateixos vicis i costums que la resta.

Lectura

Activitat 14 B: Lectura i autoconeixement

Per a Fuster, la lectura és un acte necessari, una manera d'accedir al món i a l'autoconeixement. És una “conversa” amb altres persones que ajuda a la confrontació de les idees pròpies.

Activitat 15: Temes de Fuster

Fuster és un curiós compulsiu. Els seus temes inclouen la cultura, les circumstàncies del poble valencià i reflexions humanístiques suscitades per objectes quotidians.

Activitat 17-19: Perspectiva sobre la lectura

Fuster critica els qui veuen la lectura com una evasió o com una garantia del passat. Reivindica l'intel·lectual inserit en la societat. Conclou que cadascú busca en la literatura allò que li manca, un “suplement de vida”.

Xenofòbia

Activitat 20-25: Literatura i salvatges

Fuster considera la literatura la més humana de les arts. Critica la fascinació pels “salvatges” com un postureig que amaga menyspreu. Assenyala que el patriotisme sovint esdevé una forma de xenofòbia quan es basa en la confrontació i la superioritat.

Què és l'assaig?

L'assaig oscil·la entre la literatura de creació, la filosofia i la divulgació. Es diferencia de la monografia acadèmica perquè no pretén ser sistemàtic i s'adreça a una audiència general.