Guia Essencial de Termes de la Guerra Civil

Glossari de la Guerra Civil Espanyola

Termes Clau

M

Milícies Populars

Forces republicanes formades per civils voluntaris, assessorats militarment i organitzades pels grups polítics d'esquerres i els sindicats (1936-1937). A Catalunya, el comandant Enric Pérez i Farràs en va ser nomenat cap.

T

Txeca

Local de la policia política on se solia sotmetre els detinguts a tortures.

R

Requete

Unitat de combatents carlins que durant el segle XIX van lluitar a les guerres carlines. Al segle XX van rebre aquest nom els grups armats carlins que, durant la monarquia alfonsina i la Segona República, es preparaven militarment i que, organitzats en terços, van intervenir en la Guerra Civil al costat del general Franco.

S

Socialdemòcrata

Partidari de la socialdemocràcia, tendència del moviment socialista internacional caracteritzada per la renúncia a les teories marxistes i per una pràctica política moderada i reformista. Rebutja la dictadura del proletariat i preconitza una transformació lenta del sistema capitalista mitjançant un procés de reformes graduals i successives, aconseguides per mitjà de la lluita parlamentària.

PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya)

Partit polític català d'ideologia comunista creat el juliol de 1936 com a resultat de la fusió del Partit Comunista de Catalunya, el Partit Català Proletari, la Unió Socialista de Catalunya i la Federació Catalana del PSOE. Es va vincular a la Tercera Internacional.

B

Bloc Obrer i Camperol (BOC)

Partit polític català d'ideologia marxista fundat a Terrassa el 1930. Defensava el dret a l'autodeterminació i s'oposava a l'apoliticisme dels anarquistes. Els seus òrgans de premsa eren La Batalla i L'Hora. Joaquim Maurín va ser un dels seus principals dirigents.

E

Esquerra Comunista

Organització política espanyola d'ideologia trotskista creada el 1932. Sota la direcció d'Andreu Nin, s'oposa a la política del Partit Comunista.

Estat de Guerra

Decisió de l'autoritat militar d'una zona segons la qual totes les garanties constitucionals queden suspeses i els habitants de la circumscripció passen a dependre del codi de justícia militar.

Estraperlo

Terme format amb la combinació dels cognoms Strauss i Perl, els inventors d'una ruleta trucada que va motivar un escàndol polític durant la República. El 1934, Strauss va provar d'obtenir de les autoritats la legalització de l'esmentada ruleta. Al setembre, la va aconseguir introduir al Casino de Sant Sebastià, però la policia la va prohibir. Strauss va exigir una compensació econòmica a diversos polítics, però no va tenir èxit, i aleshores va remetre tota la documentació de l'afer al president Alcalá Zamora. En els documents apareixen implicats diversos militants del Partit Radical, i Lerroux, que va quedar força desprestigiat, va haver de dimitir. Durant la postguerra, la paraula "estraperlo" va ser sinònim de mercat negre, especialment de queviures.

U

UME (Unió Militar Espanyola)

Associació clandestina d'oficials de l'exèrcit, de signe dretà i antirepublicà.

UMRA (Unió Militar Republicana Antifeixista)

Associació clandestina d'oficials de l'exèrcit organitzada l'any 1934 per contrarestar la UME. El seu cap va ser l'oficial comunista Eleuterio Díaz.

Usdefruit

Dret d'aprofitar-se dels fruits d'una cosa que és propietat d'una altra persona. Els drets dels camperols sense terres de treballar les d'altres propietaris si aquests les mantenien sense cultivar i d'aprofitar-se dels seus fruits.

D

Divisions Orgàniques

Distribució territorial de l'exèrcit que durant la República va substituir les antigues capitanies generals. Tenien les seus a la Corunya, Burgos, Valladolid, Madrid, Saragossa, Barcelona, València i Sevilla.

F

FAI (Federació Anarquista Ibèrica)

Organització anarquista espanyola creada clandestinament a València el 1927. Va néixer amb la finalitat de potenciar l'anarquisme en el si de la CNT, vetllar pel manteniment de l'apoliticisme sindical i evitar pactes i aliances de la CNT amb partits republicans. El seu òrgan de propaganda era Tierra y Libertad.

Falange

Organització política de 1933 fundada per José Antonio Primo de Rivera, fill del general Miguel Primo de Rivera. Propugnava un estat totalitari i centralista de caràcter corporativista. Es va fusionar amb les JONS i va donar suport a la revolta militar del 18 de juliol de 1936.

Fets de Casas Viejas

Aixecament camperol al poble de Casas Viejas (Cadis) el 1933. Els revoltats van assaltar la caserna de la Guàrdia Civil i van matar alguns guàrdies. Els reforços de la Guàrdia d'Assalt van fer retrocedir els camperols, però un grup es va fer fort en una cabana. Els guàrdies van cremar la cabana i van provocar la mort de tots els ocupants. Van afusellar a 14 detinguts. Azaña, mal informat, va defensar l'actuació de la Guàrdia i va negar les atrocitats. Quan es va saber la veritat, l'oposició va demanar la seva dimissió.

J

JONS (Juntes d'Ofensiva Nacional-Sindicalista)

Agrupació política fundada el 1931 per Ramiro Ledesma Ramos i Onésimo Redondo. Constituí el primer intent orgànic del feixisme espanyol. L'any 1934 es va fusionar amb la Falange.

P

Pacte de Sant Sebastià

La monarquia s'havia compromès massa amb la dictadura. Els antics partits dinàstics no tenien cap base popular i els intel·lectuals i les classes mitjanes s'inclinaven per la república. El 1930, els partits republicans, socialistes, nacionalistes i d'altres van fer una reunió a Sant Sebastià on van establir una política antimonàrquica i un comitè revolucionari per dirigir-la. Aquest pacte va ser el de Sant Sebastià. Als representants catalans se'ls va prometre una autonomia sotmesa a referèndum popular i a l'aprovació de les futures Corts que redactarien una nova constitució per a l'estat espanyol.