Guia essencial de literatura: gèneres, tòpics i autors

La literatura: definició i recursos

La literatura és una forma d'expressió artística que, des de temps antics, ens ha servit per interpretar i recrear el món.

Recursos lingüístics i gèneres

• Recursos lingüístics: al·literació, paral·lelisme, estructures mètriques.
• Gèneres literaris: líric/poètic, teatral, narratiu, argumentatiu.
• Normes: forma (èpica, lírica, dramàtica), didàctica (finalitat docent), oratòria.
• Temes: amor, mort, pas del temps, societat.

Tòpics literaris fonamentals

Tòpics sobre l'amor

• Amor post mortem: amor etern.
• Vulnus amoris: l'amor com a ferida dolça i dolorosa.
• Locus amoenus: paisatge ideal.
• Descriptio puellae: descripció de la jove.
• Furor amoris: l'amor com a malaltia que nega la raó.

Tòpics sobre la vida

• Beatus ille: elogi de la vida camperola.
• Homo viator: la vida com a camí.
• Vita flumen: el riu és la vida, el mar és la mort.
• Theatrum mundi: el món és un teatre i els homes personatges.
• Vanitas vanitatis: les aparences enganyen.
• Fortuna mutabile: la vida i les situacions afecten la fortuna i la riquesa.

Tòpics sobre la mort

• Carpe diem: aprofita el moment.
• Collige, virgo, rosas: joventut irrecuperable, gaudir de l'amor.
• Tempus fugit: el temps viscut és irrecuperable.
• Memento mori: la mort és el final de la vida.
• Omnia mors aequat: la mort iguala tothom.
• Quotidie morimur: cada moment és un pas cap a la mort.
• Ubi sunt: el més enllà desconegut.

L'amor cortès i la tradició catalana

Lírica i trobadors

La poesia trobadoresca (vulgar) utilitzava la figura del trobador (escriptor) i el joglar (transmissor). El trobador es dirigia a midons (dona casada i de rang superior) utilitzant un senhal; el drutz era l'amic o amant.

Ausiàs March

Aportà una visió original i introspectiva de l'amor, dividit en honest (espiritual) o deleitable (sensual). Destaca per les comparacions amb situacions dramàtiques i la lluita entre l'amor ideal i el desig. El relat amorós s'inspira en Lancelot i Ginebra (amor cortès i adúlter que acaba en tragèdia) i Tristany i Isolda (passió provocada per un beuratge).

El Tirant lo Blanc

En el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, l'amor és el tema central. Es manifesta com a «malaltia d'amor» quan Tirant veu Carmesina a Constantinoble.

Models amorosos

• Arcaics: trobadoresc, església (amor com a pecat i luxe, dona amb concepció misògina, tràgic). Exemples: Carmesina (model trobadoresc) i la Viuda Reposada (hipocresia, repressió).
• Moderns: hedonisme i plaer dels sentits. Exemple: Plaerdemavida (facilitadora, exaltació de l'amor).

El paper dels personatges defineix el seu comportament en el joc amorós: Tirant és fidel a Carmesina, mentre que Hipòlit utilitza l'amor com a instrument per aconseguir poder. El final (mort de Tirant i Carmesina, fracàs dels valors nobles, Hipòlit-Emperador) reflecteix la injustícia del món.

L'amor en l'humanisme

Sorgeix un nou estil: el dolce stil novo (sinceritat dels sentiments, dolçor expressiva, cor gentil, donna angelicata). Dante Alighieri i Francesco Petrarca representen l'amor espiritual marcat pel dolor i la nostàlgia.

En la poesia catalana, es manté el model trobadoresc (amor trist i difícil d'aconseguir):

• Jordi de Sant Jordi: amor amb nostàlgia i enyorança.
• Roís de Corella: obra amb un to tràgic i dolorós.
• Renaixement (Pere Serafí): combina la tradició trobadoresca amb Ausiàs March, Dante i Petrarca (desengany amorós).