Guia d'Economia: Integració Europea i Comerç Internacional

1. Causes de la Segona Guerra Mundial i mesures per evitar-la

Les causes que assenyala el tema són la manca de cooperació internacional, el proteccionisme i la Gran Depressió dels anys 30. Tot això va augmentar les tensions entre països.

Per evitar que tornara a passar, després de la Segona Guerra Mundial es van crear organismes internacionals com l’FMI, el Banc Mundial i, posteriorment, l’OMC, per fomentar la cooperació econòmica.

2. Objectius de l’OMC i instruments normatius

L’OMC va nàixer per regular el comerç internacional i fer que les relacions comercials entre països foren més estables.

Els seus objectius són:

• Comerç sense discriminació.
• Accés previsible als mercats.
• Competència lleial.
• Desenvolupament econòmic.

Els instruments normatius que utilitza són:

• L’Acord general sobre mercaderies.
• Els acords sobre serveis i propietat intel·lectual.
• Els procediments per solucionar conflictes.
• L’examen de les polítiques comercials.

6. Per què la integració econòmica afavoreix l’especialització

Perquè, en un mercat més gran i amb menys barreres, cada país es pot centrar en allò que fa millor. Així es produeix una major especialització.

A més, les empreses poden vendre més, produir més quantitat i aprofitar les economies d’escala.

7. Què té un mercat comú que no tenen altres formes d’integració

Un mercat comú té la lliure circulació de mercaderies, serveis, capitals i treballadors.

Una àrea de lliure comerç només elimina aranzels entre els membres, i una unió duanera també posa un aranzel exterior comú. El mercat comú va més enllà.

8. Semblances i diferències entre l’USMCA i la UE

S’assemblen perquè tant l’USMCA com la UE són formes d’integració econòmica i busquen facilitar el comerç.

Es diferencien perquè l’USMCA és una àrea de lliure comerç, mentre que la UE té un nivell d’integració molt més alt: és mercat comú i també unió econòmica i monetària en molts aspectes.

9. Diferència entre cooperació i integració econòmica

La cooperació econòmica és quan els països col·laboren, però mantenen la seua sobirania.

La integració econòmica és un pas més, perquè els països eliminen barreres, adopten normes comunes i cedeixen part de la seua capacitat de decisió.

10. Què vol dir que Inditex va aprofitar les economies d’escala

Vol dir que, gràcies a l’entrada d’Espanya a la UE, Inditex va poder vendre en un mercat molt més gran.

Això li va permetre produir més, repartir millor els costos i aprofitar les economies d’escala.

11. Grau d’integració de cada cas

• a) Eliminar aranzels interns i posar-ne de comuns davant tercers: És una unió duanera.
• b) La CAN posa aranzels individuals davant tercers: Seria una àrea de lliure comerç.
• c) L’EFTA adopta aranzels comuns davant tercers: Seria una unió duanera.
• d) Reducció d’aranzels entre Mercosur i països del Carib: Seria un acord preferencial o comerç preferent.

12. Què són les polítiques comunes de la UE

Les polítiques comunes són accions conjuntes dels països de la UE en diferents àmbits.

La regional és important perquè intenta reduir els desequilibris entre regions. L’econòmica és important perquè busca integrar millor les economies dels països de la UE i afavorir el creixement.

13. Objectius de la política regional i instruments

Els objectius de la política regional comunitària són reduir els desequilibris regionals i aconseguir la convergència. També busca impulsar el creixement, la competitivitat i l’ocupació.

El seu instrument principal són els fons europeus, sobretot els fons estructurals i el Fons de Cohesió.

14. Què és la convergència a la UE

La convergència és l’apropament dels nivells econòmics i socials entre les diferents regions o països de la UE. És a dir, reduir diferències de riquesa i desenvolupament.

15. Fons estructurals vs. Fons de Cohesió

S’assemblen perquè tant els fons estructurals com els fons de cohesió serveixen per reduir desigualtats i afavorir la convergència.

Es diferencien perquè els fons estructurals actuen més a llarg termini i en més àmbits, mentre que els fons de cohesió es destinen sobretot a medi ambient i infraestructures de transport.

16. Ingressos de la UE i pressupost

Els ingressos de la UE procedeixen de:

• Drets de duana.
• Quota sobre l’IVA.
• Quota en relació amb el PIB.
• Altres ingressos.

La UE pot funcionar amb un pressupost reduït perquè moltes despeses importants, com sanitat o educació, les continuen pagant els estats.

17. Incompliments del Pacte Fiscal Europeu

• País E: Incompleix el dèficit públic (5% supera el 3%). Multa màxima: 500 milions d’euros.
• País F: No incompleix cap punt. Sense multa.
• País G: No incompleix cap punt. Sense multa.
• País H: Incompleix el dèficit estructural (0,7% supera el límit del 0,5%). Multa màxima: 3.000 milions d’euros.

18. Política econòmica pressupostària de la UE

• a) Drets de duana: Són impostos sobre productes importats de fora de la UE (aranzels).
• b) Principals despeses: La PAC i els fons estructurals i de cohesió.
• c) Supervisió pressupostària: Es pretén controlar que els països no tinguen desequilibris greus.
• d) Què es supervisa: El pressupost a mitjà termini, les mesures correctores i els dèficits excessius.
• e) Despesa excessiva: Pot crear deute i inestabilitat, afectant la resta de països.
• f) Correcció de dèficit: Amb mesures correctores per reduir-lo ràpidament.
• g) Pactes: El Pacte Fiscal Europeu reforça el Pacte d’Estabilitat i Creixement.
• h) Matèries del Pacte Fiscal: Dèficit estructural, deute públic, dèficit públic i sancions.

19. Evolució de la UE

• a) Germen de la CEE: La CECA (1951).
• b) Supressió de barreres: Es va fer gradualment per la dificultat d'alinear interessos estatals.
• c) Entrada d'Espanya (1986): Per la dictadura prèvia i el menor desenvolupament econòmic.
• d) Tractat de la UE actual: El Tractat de Maastricht.
• e) Tractat Constitucional (2004): Volia una UE més unida, però va fracassar en no ser acceptat per tots.

20. Representació d'Espanya a la UE

Espanya té menys pes que països més poblats (Alemanya, França, Itàlia), fet que pot limitar la seua influència en la presa de decisions.

21. Espanya dins la UE (30+ anys)

• a) Estat del benestar: Ampliació de serveis públics amb ajuda dels fons europeus.
• b) Empreses: Modernització, millora en qualitat i competitivitat.
• c) Euro: Estabilitat monetària superior a la pesseta.
• d) Adaptacions: Ajust de lleis i institucions a les normes comunitàries.

25. Fallades de la globalització

• a) Tifons: Degradació del medi ambient.
• b) Desigualtat: Distribució desigual de la renda.
• c) Apple: Competència imperfecta o poder de les multinacionals.
• d) Cicles econòmics: Inestabilitat dels cicles econòmics.
• e) Microsoft: Competència imperfecta.
• f) Desgel: Degradació del medi ambient.
• g) Bretxa africana: Distribució desigual de la renda.
• h) Petroli: Inestabilitat dels cicles econòmics.

29. Veritat o fals

• a) Acta Única: Fals (va impulsar el mercat únic).
• b) Refresc i UE: Vertader (per l'IVA).
• c) Deute > 60%: Vertader.
• d) Política regional: Fals (corregeix desequilibris entre regions).
• e) Aportació PIB: Fals (és una quota basada en el PIB, no el 75% del PIB).
• f) Bretxa: Vertader (els pobres poden millorar, però menys que els rics).