Guia de Dietes Hospitalàries i Insuficiència Renal

Enviado por Chuletator online y clasificado en Tecnología Industrial

Escrito el en con un tamaño de 2,59 KB

Codis de Dietes i Menús Recomanats

PO+X+M: Crema d'espinacs, pollastre rostit amb puré (sense ceba), pera al forn, flam, pa blanc de motlle i pa integral de motlle.

OST+ANT: Patata amb pastanaga bullida, pollastre al forn amb puré de moniato, pera, pa blanc de motlle sense sal i pa integral de motlle sense sal.

CELIQ+PK+AST: Arròs blanc bullit, crema de carbassa, pollastre al forn amb puré de moniato, lluç a la planxa amb patata bullida, compota de pera sense pela, iogurt sense lactosa i pa sense gluten.

AF+DL+FM: Crema de carbassa amb espessant, crema d'espinacs amb espessant, pollastre al forn esmicolat amb puré de pastanaga, lluç a la planxa amb puré de patata, compota de pera amb espessant, pa de motlle i pa integral de motlle.

V+IF: Bròquil amb patata bullida, pasta blanca bullida, llenties bullides amb arròs blanc, cigrons amb patata (bullits), plàtan, mandarina, pa blanc i pa integral.

Insuficiència Renal Crònica (IRC)

IRC esperant diàlisi

Aquesta etapa és més restrictiva a nivell de proteïna. En aquesta fase, el pacient encara conserva part de la seva funció renal i l'objectiu principal del tractament dietètic és retardar la progressió de la malaltia renal, controlar la simptomatologia i evitar complicacions com la hiperpotassèmia, la hiperfosfatèmia o l'acidosi.

Per aconseguir-ho, s'aplica una dieta moderadament hipoproteica amb una ingesta de 0,6-0,8 g/kg, amb un control estricte del fòsfor, el sodi i el potassi, segons els valors analítics. Es recomana una ingesta energètica adequada de 30-35 kcal/kg per mantenir un bon estat nutricional. També cal controlar la ingesta de líquids en funció de l'orina i l'estat d'hidratació del pacient.

Pacient amb IRC amb diàlisi peritoneal

Aquesta dieta és restrictiva a nivell de proteïnes i minerals, ja que quan s'inicia aquest tractament es produeixen pèrdues proteiques i electrolítiques a través del peritoneu. En aquest cas, l'objectiu de la dieta és compensar aquestes pèrdues, mantenir un bon estat nutricional i prevenir la desnutrició, molt freqüent en pacients dialitzats.

La dieta aporta proteïna (1,2-1,5 g/kg) i cal continuar controlant el fòsfor, encara que en alguns casos el potassi pot ser menys restrictiu, ja que la diàlisi peritoneal en facilita l'eliminació. El sodi i els líquids també s'hauran de controlar.

Entradas relacionadas: