Guia de Didàctica de les Ciències i el Medi Natural
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en
catalán con un tamaño de 5,71 KB
Conceptes fonamentals de la didàctica de les ciències
1. Alfabetització científica
Capacitat per entendre la ciència i actuar de manera responsable. Aquesta competència permet a l’alumnat avaluar la fiabilitat de la informació.
2. Avaluació formativa i formadora
- Formativa: Regula el procés d'ensenyament.
- Formadora: Se centra en l’autoregulació de l’alumne.
3. Competència (clau i específica)
Capacitat de mobilitzar sabers per resoldre reptes reals en contextos diversos.
4. Conflicte cognitiu
Es produeix un xoc entre les idees prèvies i la nova evidència, actuant com a motor d’aprenentatge. Es defineix com una “situació de desequilibri que sorgeix quan les idees prèvies no serveixen per explicar un fenomen”.
5. Cultura científica
Entén la ciència com una forma de vida crítica, ètica i transformadora. Actua com una eina de transformació social.
6. Dossier d’aprenentatge
Recull del procés, les evidències i l’evolució del model mental de l'estudiant. Ha de fer visible el procés d’aprenentatge.
7. Efecte acordió
Es refereix a l'ús de conceptes massa amplis o massa estrets, fet que pot provocar confusió i una manca de rigor científic.
8. Idees prèvies (models cognitius infantils)
Són explicacions internes, parcials i dinàmiques que l’infant ja posseeix. Es caracteritzen per ser originals i transitar del que és concret cap a l'abstracte. Es classifiquen en els següents tipus:
- Espacials
- Temporals
- Espai-temporals
- Funcionals
- Subestructurals
9. Indagació
Recerca activa per respondre preguntes reals. Es defineix com la “recerca funcional de respostes a partir de preguntes”.
10. Medi natural, social i cultural
Àrea que integra coneixements per formar una ciutadania crítica i responsable. Busca que l’alumnat esdevingui una persona activa i compromesa.
11. Modelització
Procés de construir i revisar explicacions científiques. Transita de l’experiència concreta cap a l’abstracció.
12. ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible)
Marc global per treballar problemes reals i la sostenibilitat. Orienten la ciència escolar cap a la cura del planeta.
13. Paradigma educatiu
Conjunt de creences que defineixen com entenem l'acte d'ensenyar i aprendre; són matrius de creences, valors i tècniques.
14. Pensament crític
Capacitat d'analitzar, argumentar i interpretar dades de manera fonamentada. Permet prendre decisions autònomes i compromeses.
15. Preguntes investigables
Són aquelles que no es poden respondre directament amb una cerca a Google, sinó que requereixen l'obtenció de dades i l'experimentació.
16. Rols del docent
El docent actua com una brúixola dinàmica per facilitar l’aprenentatge mitjançant diversos perfils:
- Provocador: Crea reptes i espais d'aprenentatge.
- Orientador: Detecta els interessos de l'alumnat.
- Guia: Formula preguntes mediadores.
- Acompanyant: Ofereix presència emocional.
- Moderador: Gestiona els debats i els consensos.
17. Sabers
Combinació de coneixements, destreses, valors i actituds aplicats en un context real.
18. SEA (Seqüència d’Ensenyament i Aprenentatge)
Conjunt d’activitats ordenades pel docent que segueixen aquestes fases:
- Exploració: Identificació d'idees prèvies, foment de la curiositat i el conflicte cognitiu. El docent escolta i recull idees sense corregir.
- Nous coneixements: Observació, experimentació i modelització. El docent fa preguntes mediadores.
- Estructuració: Debat, consens, elaboració d'informes i mapes conceptuals.
- Aplicació: Transferència a nous contextos i autoavaluació.
19. Situació d’aprenentatge
Escenari educatiu basat en seqüències de reptes del món real que activen la reflexió, la col·laboració i l’acció.
20. Talking Science
Ús del llenguatge com a eina principal per estructurar el pensament científic. Ajuda a ordenar idees i permet justificar i argumentar. Els seus principis són:
- Diàleg horitzontal, escolta i respecte.
- Converses que evolucionen: inicial → exploració → final.
- La clau és intervenir sense interferir.
Diferències entre medi i entorn
Medi: Concepte ampli, dinàmic i multidimensional. És l'espai que envolta la persona, format per elements físics i socials.
Entorn: Part del medi amb què interactuem directament. Conjunt d’elements naturals, socials, culturals i materials.
Marc normatiu i organització curricular
Segons el Decret 175/2022, la finalitat de l'àrea del Medi no és només entendre el món, sinó dotar l'alumnat d'eines per actuar-hi de manera responsable i sostenible, integrant la tríada de sentir, pensar i actuar.
Bloc 1: Què pensen els nens?
Inclou: Idees prèvies, indagació, modelització i Talking Science.
Bloc 2: Què haig de fer jo ara?
Inclou: Conflicte cognitiu, seqüència d’ensenyament, rols del docent i avaluació formativa.
Bloc 3: Per a què serveix això que fem?
Inclou: Situació d’aprenentatge, sabers, competència científica i cultura científica.