Guia dels textos d'opinió i l'accentuació en català

Característiques i gèneres dels textos d'opinió

Els textos d'opinió es defineixen per una estructura clara que inclou:

• Introducció
• Exposició
• Conclusió

Principals gèneres periodístics d'opinió

• Article d'opinió: Té com a objectiu contribuir a formar l'opinió del lector. Van signats per l'autor.
• Carta al director: Espai en què els lectors, identificats pel seu nom, expressen la seua opinió sobre un tema que, generalment, s'ha tractat prèviament en el diari.
• Columna: És la col·laboració habitual en un periòdic d'alguna persona destacada per la seua erudició o experiència.
• L'editorial: Expressa l'opinió o la postura de la direcció del diari sobre un tema d'actualitat.
• Crítica: Text en què un especialista en arts escèniques o literatura opina sobre una obra i la recomana o la desaconsella.
• Ressenya: Anuncia la publicació o l'estrena d'una obra teatral, literària, musical, pictòrica, etc.

Tipus d'arguments utilitzats

• Argument d'autoritat.
• Argument del benefici.
• Argument de causa-conseqüència.
• Exemples.
• Ús de figures retòriques.
• Criteri de quantitat o qualitat.

L'accent gràfic de les vocals E i O en català

Normes per a l'accent gràfic de la E

En general, tant si són paraules agudes, planes o esdrúixoles, l'accent és sempre obert (è). Les excepcions més usuals són:

• Paraules esdrúixoles: església, llémena.
• Paraules planes: cérvol, préssec, feréstec, ésser, néixer, créixer, prémer, esprémer, témer, érem, éreu.
• Paraules agudes: clixé, consomé, jaqué, peroné, ximpanzé, rebé, també, abecé, després, només i les que fan el plural en -essos com congrés (congressos), ingrés (ingressos), exprés, succés... (llevat de xerès, interès i espès).
• Terminacions verbals: Per exemple: vindré, tinguéssiu... (llevat de reté (retenir), manté (mantenir), encén (encendre), entén (entendre), estén (estendre) i pretén (pretendre)).

Normes per a l'accent gràfic de la O

• Si la paraula és esdrúixola, l'accent serà obert: ò.
• Si la paraula és plana, l'accent també serà obert: ò.
• Si la paraula és aguda, l'accent serà tancat: ó.

Excepcions més usuals de la vocal O

• De les esdrúixoles: fórmula, pólvora, tómbola, tórtora.
• De les planes: estómac, furóncol, córrer (i derivats).
• De les agudes: arròs, espòs, repòs, talòs, terròs, això, allò, però...
• Compostes amb monosíl·labs: rebò, retrò, reclòs, capgròs, semitò, ressò, debò.