Guia del sistema financer, inversions i assegurances

Enviado por Chuletator online y clasificado en Economía

Escrito el en con un tamaño de 6,17 KB

El sistema financer i els seus intermediaris

Sistema financer: És una estructura formada per un conjunt d’intermediaris, regulats per organismes públics, que canalitzen l’estalvi cap al finançament del consum familiar, la inversió empresarial i la despesa pública.

Intermediaris financers: Són institucions especialitzades que fan de pont entre estalviadors i inversors.

Tipus d'intermediaris

  • Bancaris: capten l’estalvi i presten diners.
  • No bancaris: capten l’estalvi però ofereixen serveis en lloc de préstecs:
    • Financeres de consum: faciliten pagaments quan no es pot pagar al comptat.
    • Asseguradores: cobreixen riscos i indemnitzen dins dels límits pactats.
    • Borses de valors: permeten negociar valors de forma contínua, ordenada i competitiva.
    • Fons d’inversió: inverteixen col·lectivament per diversificar el risc.
    • Fons de pensions privats: complementen la jubilació de la Seguretat Social.

Regulació del sistema financer

El Ministeri d’Economia protegeix els estalviadors a través de:

  • Banc d’Espanya (BE)
  • Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV)
  • Direcció General d’Assegurances (DGA)

Conceptes bàsics d'inversió

Una inversió és l’ús que es dona als diners amb la intenció d’aconseguir més diners en el futur.

Relació entre rendibilitat, risc i liquiditat

  • Rendibilitat: beneficis que genera la inversió.
  • Risc: possibilitat de perdre diners.
  • Liquiditat: facilitat de convertir la inversió en diners en efectiu.

Més liquiditat (més seguretat) → menys rendibilitat.
Menys liquiditat (menys seguretat) → més rendibilitat.

Tipus de valors: Renda fixa i variable

  • Valors de renda fixa: Ofereixen una rendibilitat fixa i el retorn del capital en un termini determinat. Exemple: deute públic (bons).
  • Valors de renda variable: No tenen una rendibilitat fixa i el termini és indeterminat. Es recomana només invertir-hi diners sobrants.

El contracte de préstec

Mitjançant un contracte de préstec, un prestador lliura diners a un prestatari, que els ha de retornar segons unes condicions pactades. Normalment, el deute es retorna en quotes mensuals que inclouen interessos i despeses.

Conceptes clau del préstec

  • Principal: quantitat de diners prestats.
  • Interès nominal: percentatge que representa el cost del préstec.
  • TAE: cost real total de l'operació (inclou interessos i comissions).
  • Termini: temps acordat per tornar els diners.
  • Quota: import de cada pagament mensual.
  • Prestador: entitat o persona que deixa els diners.
  • Prestatari: persona que rep els diners i assumeix el deute.
  • Comissions: costos extra com els d'obertura, estudi o cancel·lació.
  • Altres despeses: costos derivats de notaria, assegurances vinculades, etc.

Tipus de deutes més habituals

  • Préstec hipotecari: destinat habitualment a la compra d'un habitatge.
  • Préstecs personals o de consum: per finançar despeses concretes.
  • Targetes de crèdit: permeten ajornar els pagaments de les compres.
  • Descobert bancari: acció de gastar més diners dels que hi ha al compte (conegut com a números vermells).
  • Crèdits ràpids: préstecs de petites quantitats concedits amb celeritat però amb una TAE molt alta.

L'assegurança i la gestió del risc

El risc sempre existeix, i mitjançant una assegurança el transfereixes a una companyia asseguradora.

Definició: Contracte pel qual, a canvi del pagament d’una prima, l’assegurador es compromet a indemnitzar l'assegurat si es produeix un sinistre.

Elements i terminologia de l'assegurança

  • Prima: preu que es paga per l’assegurança.
  • Pòlissa: document oficial on consta el contracte.
  • Assegurador: la companyia que assumeix el risc.
  • Assegurat: la persona que pateix el risc.
  • Prenedor: qui contracta l'assegurança i paga la prima.
  • Beneficiari: qui té dret a cobrar la indemnització.
  • Suma assegurada: import màxim que es pot arribar a cobrar.
  • Sinistre o contingència: el fet previst que activa l’assegurança.
  • Cobertura: el risc específic que queda cobert pel contracte.

Classificació de les assegurances

Assegurances de persones

Aquestes assegurances protegeixen la salut o la vida dels individus:

  • Vida: es paguen uns diners en cas de mort de l'assegurat.
  • Accidents: preveu una indemnització per mort o invalidesa.
  • Malaltia: cobreix les despeses mèdiques derivades d'una malaltia.
  • Assistència sanitària: dret a rebre serveis mèdics directes.
  • Decessos: cobreix les despeses funeràries.

Assegurances de danys

Aquestes assegurances protegeixen els béns materials o el patrimoni:

  • Llar: cobreix els danys a l'habitatge i la responsabilitat civil.
  • Vehicles (obligatòria): cobreix els danys causats a tercers.
  • Responsabilitat civil: cobreix els danys causats a altres persones de forma accidental.

Entradas relacionadas: