Guia del Dret Administratiu i l'Acte Administratiu

El Dret Administratiu

És una branca del dret integrada en el dret públic. És el dret propi i peculiar d’un subjecte: l’Administració Pública. Quan l’Administració, els seus òrgans i agents actuen com a persona juridicopública, ho fan en defensa de l’interès general (art. 103 CE). El Dret administratiu atorga a les Administracions Públiques privilegis i prerrogatives, i no es pot entendre sense l’existència de l’Administració Pública. Les Administracions Públiques també poden actuar sotmeses al dret privat, com una persona més. El Dret administratiu és el dret propi i preferent de les Administracions Públiques.

L'Acte Administratiu

Acte administratiu: Declaració unilateral de voluntat, de judici, de coneixement o de desig que realitza una Administració Pública (AP), en exercici d’una potestat administrativa diferent de la reglamentària, sotmesa al Dret administratiu. L’acte administratiu és una categoria central del Dret administratiu. La declaració ha de ser una declaració intel·lectual amb independència de la seva formalització externa. Ha de ser una declaració realitzada per una AP de forma unilateral. No és una norma jurídica i s'esgota amb el seu compliment.

Tipologies d'actes administratius

• Segons l’AP que els dicta: estatals, autonòmics o locals.
• Amb relació a la Llei: reglats o discrecionals.
• En funció dels seus destinataris: generals o singulars.
• En funció del seu contingut:
  • Actes favorables o actes desfavorables (de gravamen).
  • Actes constitutius o actes merament declaratius.

El Procediment Administratiu

Procediment administratiu: Conjunt de tràmits i actuacions que tenen com a resultat un acte administratiu definitiu o una resolució administrativa (la concessió o denegació d'una llicència d'activitat, una ordre d'enderrocament, el cobrament d'un impost, la imposició d'una sanció, etc.). Així, el procediment administratiu es configura com el llit formal que ha de seguir l'Administració a l'hora d'exercir les potestats administratives que culmina amb la decisió final, la resolució administrativa.

Fases del procediment

1. Iniciació

Determina el desencadenament de tots els tràmits que comporta el procediment. La data d’inici és important per computar el termini màxim per resoldre. El procediment pot iniciar-se a sol·licitud de l'interessat o d'ofici. Es produeix quan un ciutadà presenta davant l'Administració una sol·licitud. Iniciat el procediment, l’òrgan competent podrà adoptar mesures provisionals per assegurar l’eficàcia de la resolució.

2. Ordenació i Instrucció

Està integrada per totes aquelles actuacions des de la iniciació fins a la finalització. Representa la plasmació documental (expedient) conformat per documents, dictàmens, informes, proves, diligències i sol·licituds. Els actes d'instrucció inclouen: al·legacions, prova, informes, tràmit d’audiència i informació pública.

3. Finalització

• Resolució: La forma més habitual de terminació.
• Desistiment i renúncia: Per part de l'Administració o de l'interessat.
• Declaració de caducitat: Una altra forma habitual de terminació.
• Terminació convencional: Acord, pacte o conveni entre l'Administració i l'interessat.
• Impossibilitat material: Per causes sobrevingudes.
• Silenci administratiu: Remissió.

La Persona Interessada

El concepte d’interessat s’aplica a qualsevol persona física o jurídica que, tenint capacitat d’obrar, tingui algun interès en un assumpte de la competència administrativa. Són considerats interessats:

• Els qui ho promoguin com a titulars de drets o interessos legítims individuals o col·lectius.
• Els que, sense haver iniciat el procediment, tenen drets que poden resultar afectats.
• Aquells els interessos legítims dels quals puguin resultar afectats i es personin en el procediment abans de la resolució definitiva.

El Municipi i les seves Competències

Són entitats bàsiques de l'organització territorial de l'Estat i vies immediates de participació ciutadana. El municipi és un ens públic territorial de caire local amb autonomia, personalitat jurídica i plena capacitat. Els elements principals del Municipi són el territori, la població i l’organització.

Tipus de competències municipals

1. Pròpies: S’exerceixen en règim d’autonomia i sota la pròpia responsabilitat.
2. Delegades: Altres AP delegen l'exercici de competències que afecten els seus interessos.
3. Complementàries: Activitats que complementen les d'altres administracions públiques.

Validesa i Eficàcia dels Actes

Els actes de les Administracions Públiques es presumeixen vàlids i produeixen efectes des de la data en què es dicten, excepte disposició contrària. L’eficàcia pot quedar demorada si necessita aprovació superior o si està supeditada a la seva notificació o publicació. Com a regla general, els actes no tenen eficàcia retroactiva, excepte quan es dicten en substitució d'actes anul·lats.

La Notificació

S'ha de notificar als interessats en un termini de 10 dies. Ha de contenir el text íntegre de la resolució i indicar si posa fi a la via administrativa. Es practicaran preferentment per mitjans electrònics. Les AP enviaran un avís al dispositiu o correu electrònic comunicat per l'interessat informant de la posada a disposició de la notificació a la seu electrònica.

Invalidesa: Nul·litat i Anul·labilitat

Nul·litat de ple dret

Les causes estan recollides a la Llei 39/2015. L’acte nul no produeix efectes i el seu vici no prescriu. La resolució que la constata és merament declarativa (declara el que ja existia). L’acte nul no pot ser convalidat ni subsanat. Inclou actes que lesionin drets fonamentals o dictats per òrgans manifestament incompetents.

Anul·labilitat

Són anul·lables els actes que incorrin en qualsevol infracció de l’ordenament jurídic, inclosa la desviació de poder. L’acte anul·lable produeix efectes fins que es declara la seva anul·labilitat (caràcter constitutiu). Produeix efectes ex nunc (a partir del moment de la declaració) i no té efectes retroactius. Ha de ser al·legada en el termini previst per als recursos.

El Reglament

És la font principal del Dret Administratiu. Es tracta d'una norma jurídica aprovada pel Govern o l’Administració, subordinada a la Llei i controlable pels tribunals de la Jurisdicció Contencioso-Administrativa. També es denominen disposicions de caràcter general. El reglament és una norma escrita de rang inferior a la llei; per tant, no pot modificar, vulnerar o derogar allò establert en una norma de rang superior.