Guia de la Constitució Espanyola i les Institucions de l'Estat

El Tribunal Constitucional: Composició i Funcions

El Tribunal Constitucional està format per 12 magistrats, nomenats pel rei: 4 estan designats pel Congrés dels Diputats, 4 pel Senat, 2 pel Govern i 2 més pel Consell General del Poder Judicial (majoria de 3/5 parts, tots menys el Govern). Per a ser magistrat del Tribunal Constitucional s’ha de tenir la nacionalitat espanyola, més de 15 anys d’exercici professional, han de ser juristes de reconeguda experiència i estaran escollits entre magistrats, fiscals, professors d’universitats, funcionaris públics i advocats. El mandat dura 9 anys. Una mesura per evitar la polarització dels magistrats és la renovació parcial per terços cada 3 anys. Inelegibilitat immediata.

Sistemes de Justícia Constitucional

La Constitució neix en el moment en què aquesta esdevé norma suprema de l’ordenament jurídic; totes les lleis s’han d’adaptar a la Constitució. Hi ha dos sistemes de justícia constitucional:

• Sistema difús de justícia constitucional: la Constitució actua com a norma suprema, cap norma pot contradir-la i, si ho fa, aquesta s’aparta.
• Sistema concentrat: el Tribunal de Garanties Constitucionals és l’òrgan encarregat de garantir el compliment i la constitucionalització.

Hi ha tres causes que provoquen l’aparició d’aquest tribunal:

• Principis constitucionals diferents dels americans i, per tant, no es podia aplicar el seu sistema de justícia constitucional.
• Desconfiança del poder judicial, a causa del fet que els jutges estaven arrelats al règim anterior.
• Els jutges no estan acostumats a interpretar la Constitució.

Només trobem un òrgan que té el monopoli total de la constitucionalitat de les lleis. L’òrgan legitimat té la potestat d’eliminar la llei inconstitucional, mentre que en els altres sistemes només poden adoptar-les, no eliminar-les completament. La Constitució opta pel sistema de jurisdicció concentrada. El Tribunal Constitucional, com a intèrpret suprem de la Constitució, és independent de la resta d’òrgans constitucionals i està sotmès només a la Constitució i a la seva pròpia llei orgànica (LO 2/1979, de 3 d’octubre). És únic en el seu ordre i estén la seva jurisdicció a tot el territori nacional.

L'Intèrpret Suprem de la Constitució

Que el Tribunal Constitucional sigui l’intèrpret suprem de la Constitució comporta:

• La interpretació que el Tribunal Constitucional faci dels preceptes constitucionals s’imposa a qualsevol altra interpretació de la resta de poders públics.
• El caràcter vinculant de les seves decisions afecta tots els òrgans de l’Estat i els ciutadans.

La Reforma Constitucional

Podem distingir entre constitucions rígides i constitucions flexibles. Les rígides tenen diferents mecanismes que s’utilitzen per reformar la legislació ordinària i les flexibles tenen els mateixos mecanismes per a reformar la legislació ordinària; però també hi ha constitucions anomenades pètries, que no es poden modificar. La Constitució espanyola és una constitució rígida: no prohibeix reformar el contingut constitucional ni estableix cap límit de caràcter material; tots els preceptes constitucionals poden modificar-se si se segueixen els procediments de reforma adequats. Es preveuen dos procediments de reforma, depenent del que es vulgui modificar:

• Procediment agreujat: serveix per revisar totalment la Constitució, el Títol preliminar, la Secció I del Capítol II del Títol I o el Títol II.
• Procediment simple o ordinari: serveix per revisar la resta d’articles.

Qui pot presentar una reforma constitucional? Segons l'article 166 CE, les Corts Generals (dos grups parlamentaris o 25 diputats / 50 senadors), el Govern i les comunitats autònomes, però no per iniciativa popular.

Procediment Agreujat (Art. 168 CE)

S’inicia amb un pronunciament del Parlament sobre el principi de reforma. Per aprovar la reforma, fan falta 2/3 parts de cada cambra, es produeix una dissolució automàtica i es convoquen eleccions generals. El nou Parlament ha de pronunciar-se sobre la idoneïtat de la reforma, s’elabora un text concret i es fa una nova votació. El referèndum popular és obligatori i vinculant; la majoria haurà de votar a favor perquè la reforma entri en vigor.

Procediment Ordinari (Art. 167 CE)

El projecte de reforma haurà de ser aprovat per una majoria de 3/5 parts de cada cambra. Si no s’aconsegueix, es crearà una comissió parlamentària paritària que consensuarà un nou text, que haurà de tornar a ser votat. Si tampoc s’arribés a un acord, amb la majoria absoluta del Senat, el Congrés podria aprovar la reforma amb 2/3 parts dels diputats. No és obligatori un referèndum popular.

La Constitució Espanyola com a Font de Dret

La Constitució espanyola està creada pel poder constituent, és a dir, pel poble; les lleis estan aprovades pel Parlament, que té la funció de representar el poble; i els reglaments estan creats pel Govern. Les normes estan disposades per nivells jerarquitzats, de manera que les més importants són les que estan més a prop del poble, ja que és el poder sobirà. La Constitució és la font de fonts: defineix com s’han de produir les normes i estableix mecanismes de convivència per solucionar conflictes normatius.

Principis d'Ordenació del Sistema Jurídic

1. Principi de jerarquia normativa (dimensió vertical): una norma de rang inferior no pot contradir mai una de superior. La Constitució vincula totes les normes.
2. Principi de competència (dimensió horitzontal): resol conflictes entre normes del mateix rang però de diferents subsistemes.
3. Principi de procediment (dimensió de profunditat): la validesa depèn de si s'ha seguit el procediment establert per la CE.
4. Principi cronològic (dimensió temporal): la norma posterior preval sobre l'anterior en cas d'igualtat de rang i procediment.

La Constitució vincula tots els poders públics i els ciutadans (Art. 9.1 CE). Les seves característiques distintives són:

• Heterogeneïtat: incorpora valors superiors, drets fonamentals, articles organitzatius i principis econòmics.
• Caràcter obert: molts preceptes necessiten ser definits pel Tribunal Constitucional o el Parlament.
• Valor derogatiu: capacitat de derogar totes les normes contràries a ella.

El Ministeri Fiscal (Art. 124 CE)

Encara que es troba recollit a la Constitució dins el Poder Judicial, el Ministeri Fiscal no és Poder Judicial; la seva missió és cooperar amb l’Administració de Justícia. Té per missió promoure l’acció de la justícia en defensa de la legalitat, dels drets dels ciutadans i de l’interès públic. Orgànicament es regeix pels principis d'unitat i jerarquia, i funcionalment pels de legalitat i imparcialitat.

L'estructuració del Ministeri Fiscal és paral·lela a la jurisdiccional, amb representació davant les Audiències, Tribunals Superiors, Audiència Nacional, Tribunal Suprem, Tribunal Constitucional i Tribunal de Comptes. Al capdamunt se situa el Fiscal General de l'Estat. Existeixen òrgans consultius com el Consell Fiscal, la Junta de Fiscals de Sala i la Junta de Fiscals Superiors. L'accés a la carrera es realitza mitjançant oposicions.

Les Corts Generals o Parlament

Són el màxim òrgan representatiu, escollit directament pel poble (democràcia directa). Regulades al Títol III de la CE (arts. 66 al 96), tenen una composició bicameral: Congrés dels Diputats i Senat. Exerceixen la potestat legislativa, aproven els Pressupostos i controlen el Govern. Són inviolables i gaudeixen d'autonomia reglamentària, pressupostària i de govern intern.

Cambres de les Corts Generals

• Congrés dels Diputats (Art. 68 CE): format per 350 diputats (mínim 300, màxim 400 segons la LOREG). Es renoven cada 4 anys. Les circumscripcions són provincials (mínim 2 escons per província, la resta per població). S'utilitzen llistes tancades i bloquejades i la fórmula D'Hondt amb una barrera del 3%.
• Senat (Art. 69 CE): cambra de representació territorial amb 264 senadors. 208 són escollits directament (4 per província) i la resta són designats per les CCAA (1 fix més 1 per cada milió d'habitants). Les llistes són obertes (tancades però no bloquejades).

Funcions i Organització Parlamentària

Les funcions principals són: legislativa, representativa, pressupostària, de direcció política i de control polític. Els Grups Parlamentaris s'organitzen per afinitat política (mínim 15 diputats o 10 senadors). Els qui no s'hi integren passen al Grup Mixt. El transfuguisme es regula estrictament.

Òrgans de Govern i Direcció

• President: escollit pel ple, ha de mantenir la neutralitat i l'ordre.
• La Mesa: òrgan rector format pel president, vicepresidents i secretaris.
• Junta de Portaveus: reunió dels portaveus dels diferents grups parlamentaris per organitzar el treball.