Guia de conjugació verbal, figures retòriques i tòpics

Indicatiu

• Temps simples: Present (canto, cantas), pretèrit imperfet (cantava), pretèrit perfet perifràstic (vaig cantar), pretèrit perfet simple (cantí), futur (cantaré), condicional (cantaria).
• Temps compostos: Pretèrit perfet (he cantat), plusquamperfet (havia cantat), pretèrit anterior (haguí cantat), futur compost (hauré cantat), condicional compost (hauria cantat).

Subjuntiu

• Temps simples: Present (canti), pretèrit imperfet (cantés/cantara).
• Temps compostos: Pretèrit perfet (hagi cantat), plusquamperfet (hagués cantat).

Imperatiu

• Present: canta (tu), canti (ell), cantem (nosaltres)...

Formes no personals

• Infinitiu: cantar (simple), haver cantat (compost).
• Gerundi: cantant (simple), havent cantat (compost).
• Participi: cantat (simple).

Perífrasis verbals

• Modals: Obligació (haver de + infinitiu), probabilitat (deure + infinitiu), possibilitat (poder + infinitiu).
• Aspectuals: Incoatives (començar a + infinitiu), duratives (continuar/seguir + gerundi), terminatives (acabar de + infinitiu), reiteratives (tornar a + infinitiu), resultatives (quedar + participi), prospectives (anar a + infinitiu).

Figures retòriques

• Al·literació: Repetició de sons.
• Anadiplosi: Repetició de l'última paraula d'un vers al començament del següent (ex: fulla verda / verda muntanya).
• Anàfora: Repetició de paraules a l'inici de diversos versos o frases.
• Antítesi: Contraposició d'idees contradictòries.
• Apòstrofe: Invocació o crida amb intensitat.
• Asíndeton: Supressió de conjuncions.
• Comparació (Símil): Relació de semblança mitjançant el nexe "com".
• Enumeració: Llista d'elements.
• Epanadiplosi: Començar i acabar un vers o frase amb la mateixa paraula.
• Epítet: Adjectiu obvi o inherent al substantiu (ex: neu blanca).
• Exclamació retòrica: Expressió d'emoció intensa.
• Hipèrbaton: Alteració de l'ordre lògic de la frase.
• Hipèrbole: Exageració desmesurada.
• Interrogació retòrica: Pregunta que no espera resposta.
• Ironia: Expressar el contrari del que es pensa.
• Lítote: Afirmar una cosa negant el seu contrari (ex: no està malament).
• Metàfora: Identificació d'un terme real amb un d'imaginari.
• Metonímia: Designar una cosa amb el nom d'una altra per relació de causa-efecte o continent-contingut (ex: beure un got).
• Onomatopeia: Imitació de sons reals amb paraules.
• Oxímoron: Unió de dos termes oposats en una mateixa expressió (ex: instant etern).
• Paradoxa: Unió d'idees aparentment contradictòries (ex: menys és més).
• Paral·lelisme: Repetició de la mateixa estructura sintàctica.
• Paronomàsia: Ús de paraules que sonen semblant però tenen significats diferents.
• Personificació: Atribuir qualitats humanes a objectes o animals.
• Pleonasme: Ús de paraules innecessàries per reforçar el significat (ex: pujar a dalt).
• Polisíndeton: Repetició innecessària de conjuncions (ex: i... i... i...).
• Quiasme: Estructura creuada (ABBA).
• Sinestèsia: Barreja de sensacions de sentits diferents (ex: olor raspós).
• Zeugma: Ús d'un verb que s'aplica a diversos elements, tot i que només apareix un cop.

Tòpics literaris

• Amor post mortem: Amor que perdura després de la mort.
• Beatus ille: Elogi de la vida rural i tranquil·la.
• Carpe diem: Aprofita el moment.
• Donna angelicata: La dona com a ésser angelical.
• Homo viator: L'home com a viatger.
• Locus amoenus: Natura idealitzada per al descans.
• Memento mori: Recordatori que hem de morir.
• Omnia mors aequat: La mort ens iguala a tots.
• Tempus fugit: El temps fuig.
• Theatrum mundi: El món com a teatre.
• Ubi sunt?: On són els que ens han precedit?
• Vita flumens: La vida com un riu.