Guia de Conceptes: Semàntica, Filosofia i Demografia

Relacions semàntiques entre paraules

• Sinonímia: paraules amb significats idèntics o similars (ex: amable i simpàtic).
• Antonímia: paraules amb significats oposats (ex: simpàtic i antipàtic).
• Homonímia: dues paraules amb la mateixa forma i significat distint (ex: bossa de paper/plàstic i bossa de l'índex econòmic).
• Hiperonímia: paraula de significat general (hiperònim) que inclou altres significats (hipònims). Ex: fruita és hiperònim de pera, kiwi, taronja, plàtan.
• Meronímia: relació entre un tot (holònim) i les seves parts (merònims). Ex: vestíbul, dormitori i cuina són merònims de casa.
• Parònims: paraules amb relació o semblança per etimologia, forma o so (ex: expirar/espirar).
• Heterònim: paraula que s'oposa en gènere a una altra de distinta arrel (ex: home/dona, cavall/euga).

Conceptes filosòfics fonamentals

• Escèptic: persona que no creu en la possibilitat de conèixer el món que l'envolta.
• Hàbit: fet que es repeteix de manera freqüent i rutinària.
• Qualitats sensibles: propietats que poden ser percebudes pels sentits.
• Impressió: percepció que es presenta de manera immediata a la ment.
• Idea annexa a un terme: idea que serveix per aclarir una concepció general i que ha de tenir una impressió corresponent.
• Substància: idea complexa sorgida a partir d'idees simples unides per la imaginació.
• Raó: capacitat de pensar i relacionar idees.
• Demostrar: justificar una idea amb veracitat.
• Efecte: fet que es dona de manera constant, immediata i contigua a l'espai a un altre, que és la seva causa.
• Conclusió: afirmació a la qual s'arriba a partir d'altres observacions prèvies.
• Percepcions: tot allò que es pot presentar a la ment (impressions o idees).
• Essència: allò que fa que una cosa sigui el que és.
• Allò que és possible: allò que no és contradictori en suposar que succeeix.
• Contigüitat: quan dues coses estan juntes a l'espai, una al costat de l'altra.

Factors de risc

• Magnitud: la intensitat del fenomen.
• Freqüència: nombre de vegades que es produeix un fenomen en un període determinat.
• Perillositat: grau d'amenaça d'un fenomen i intensitat de les seves conseqüències.
• Exposició: nombre real de persones que es poden veure afectades.
• Vulnerabilitat: percentatge de la població exposada que podria veure's afectada.

Teoria de la transició demogràfica

El 1929, Warren Thompson va establir que la relació entre natalitat i mortalitat segueix patrons diferents. Es divideix en 4 fases:

• Fase estacionària alta: natalitat i mortalitat elevades.
• Fase de la primera expansió: natalitat elevada i disminució progressiva de la mortalitat gràcies a millores sanitàries i alimentàries. Creixement alt (ex: Àfrica, Somàlia).
• Fase d'expansió tardana: la natalitat disminueix i la mortalitat s'estabilitza; l'augment de població es redueix (ex: Índia).
• Fase estacionària baixa: natalitat i mortalitat baixes; creixement mínim o nul (ex: Japó, Espanya, Noruega, Regne Unit).

Existeix una cinquena fase (sense nom oficial) on la natalitat és molt baixa i el creixement és negatiu (ex: Alemanya, Itàlia, Àustria, Eslovènia).

Fecunditat i reemplaçament poblacional

S'analitza mitjançant l'ICF (Índex Conjuntural de Fecunditat): nombre mitjà de fills que té una dona durant la seva vida fèrtil (15-49 anys).

L'Índex de reemplaçament poblacional és el nombre mitjà de fills per dona necessari per mantenir la població:

• 2,1 als països desenvolupats (mínim per al reemplaçament natural).
• 2,5 a 3 als països en vies de desenvolupament.
• 2,1 a escala mundial.

Fecunditat: nombre de fills nascuts vius per dona o per grups d'edat femenins. Es considera nascut viu el nadó que sobreviu almenys 24 hores.