Guia de Comunicació i Gestió de l'Ansietat Dental

Escolta activa i empàtica

L’escolta activa i empàtica és una forma d’acolliment i de predisposició específica cap a l’altre. Consisteix a anar més enllà d’allò que detectem que se’ns diu. Hi ha una voluntat d’entendre realment el que se’ns comunica, a tots els nivells, verbal i no verbal, escoltant amb els ulls i amb tot el cos.

Finalment, resumim en una taula els factors que afavoreixen i que dificulten la comunicació:

Factors que afavoreixen la comunicació

• Utilitzar un llenguatge comprensible per a la persona que escolta i confirmar que el missatge s’ha rebut.
• Transmetre informació de manera relaxada, senzilla, concisa i completa que permeti la seva comprensió.
• Comprovar el grau d’enteniment del receptor de la informació donada.
• Escolta activa i empàtica.
• Transmetre tranquil·litat, comoditat i cordialitat.
• Fer preguntes clares, curtes, obertes i fàcils d’entendre. Seguir una seqüència ordenada de preguntes.
• Demanar aclariments de forma apropiada per completar una informació.
• A l’inici: presentar-se, usar el nom del pacient en saludar, assegurar-se que el pacient està còmode i mostrar-se còmode amb el pacient.

Factors que dificulten la comunicació

• Usar un llenguatge de diferent nivell cultural o utilitzar terminologia tècnica.
• Donar informació complexa, amb moltes dades i molt accelerada.
• Donar informació sense ordre i no comprovar si el receptor ha entès la informació.
• No deixar parlar al pacient.
• Absència de signes no verbals o mostrar desinterès (no mirar als ulls).
• Evitació de temes personals (sentiments sobre la malaltia i relacions interpersonals).
• No evitar el soroll, les interrupcions, les olors desagradables o les manifestacions de cansament.
• Preguntes molt tancades que només permeten un "sí" o un "no", o que són complicades o llargues.
• Manca de clarificació. No assenyalar contradiccions o llacunes.
• Repeticions innecessàries.
• Acceptació dels termes mèdics emprats pel pacient, sense esbrinar el seu sentit.
• A l’inici: no presentar-se, no utilitzar el nom del pacient o no mostrar interès pel pacient.

Ansietat dental: causes i maneig

Causes més freqüents de l’ansietat dental

• Característiques de la personalitat.
• Temor al dolor, a la sang i a les ferides.
• Experiències dentals traumàtiques passades, particularment a la infància.
• La influència de la societat; per exemple, familiars dentalment ansiosos que desperten temor en una persona.

Factors modificadors de l’ansietat

• Regla de les "4 S": sentit de la vista (agulles, freses); sentit de la oïda (soroll del material rotatori); sensacions de vibració; sentit de l'olfacte (olors clíniques típiques de la consulta odontològica).
• La interacció dentista-pacient. Tots els aspectes treballats en la comunicació dentista-pacient.
• El temps d’espera. Si l’espera és llarga, augmenta el temps en què es pot pensar sobre què passarà respecte al tractament.
• Els sentiments negatius com la pèrdua de control i el fet de sentir-se vulnerables a l’ambient dental.

Maneig del pacient ansiós

• Donar suficient temps per a la cita dental. El temps d’espera ha de ser el mínim.
• Minimitzar els factors provocadors, segons la regla de les "4 S": col·locar els instruments on no es puguin veure o cobrir-los; fer servir una fragància agradable a la sala, etc.
• Tècniques de distracció, com ara música amb auriculars. A més, això influeix eliminant el factor del sentit de la oïda.
• Introduir mètodes de relaxació.
• Donar control al pacient, com ara poder aixecar la mà esquerra per interrompre momentàniament el tractament.