Guia completa sobre els tipus d'aprenentatge i conductes

1. Què és l’aprenentatge?

És un canvi relativament permanent en la conducta produït per l’experiència que permet adaptar-nos a l’entorn.

Pot implicar:

• Aprendre coses noves.
• Modificar conductes.
• Eliminar conductes.

Cal diferenciar-lo d'altres processos:

• Fatiga: Canvi temporal (cansament) que produeix un canvi en la conducta durant poc temps.
• Maduració: És l'aparició de conductes que depenen del desenvolupament de l'organisme i del sistema nerviós; depèn del desenvolupament biològic.
• Estat fisiològic: Canvi temporal de la conducta que s'encarrega de la gana, la set o les emocions.

2. Conductes innates

2.1 Reflexos

Respostes automàtiques i involuntàries davant estímuls. Exemple: esternudar, contracció de la pupil·la.

Funcionen amb l’arc reflex: Receptor → neurona aferent → centre nerviós → neurona eferent → efector.

2.2 Instints

Són conductes complexes, innates i pròpies de l’espècie.

Característiques: Estereotipades (sempre iguals), no apreses i es completen sempre.

3. Habituació i sensibilització

• Habituació: Disminució de resposta davant estímuls repetits.
• Sensibilització: Augment de resposta davant estímuls rellevants o forts.

4. Condicionament clàssic

Es produeix un aprenentatge de les relacions entre estímuls. Permet als animals i als éssers humans aprendre la seqüència ordenada de successos ambientals.

4.1 Pavlov

Pavlov va comprovar que els gossos no només responien d’acord amb una necessitat biològica (gana), sinó també com a resultat d’un aprenentatge (o condicionament). Pavlov feia sonar una campana abans de donar menjar als gossos. Després de repetir-ho diverses vegades, els gossos van aprendre a associar el so amb el menjar i van començar a salivar només en sentir la campana, fins i tot sense veure el menjar.

5. Condicionament operant

Aprenem segons les conseqüències de la conducta (recompenses o càstigs).

6. Programes de reforç

Tipus de conseqüències:

• Reforç positiu: Consisteix a donar una recompensa després d’una conducta per augmentar la probabilitat que es repeteixi.
• Reforç negatiu: Es basa en eliminar un estímul desagradable quan es fa una conducta, fet que també fa que aquesta augmenti.
• Entrenament per omissió: Es retira o s’impedeix un estímul agradable quan apareix una conducta, amb l’objectiu de reduir-la.
• Càstig: Serveix per disminuir una conducta.
  • Càstig positiu: S’afegeix un estímul desagradable després de la conducta.
  • Càstig negatiu: Es retira un estímul agradable que la persona ja tenia.

Nota: La diferència entre càstig negatiu i entrenament per omissió rau en el fet que l’estímul que es retira en l'entrenament per omissió és un estímul que la persona podria haver obtingut si hagués fet la conducta desitjada.

L’aprenentatge cognitiu

Estudia com adquirim i usem el coneixement. Segons Ausubel, a l’aula es pot aprendre de quatre maneres: receptiva (escoltar passivament), per descobriment (aprenentatge actiu), repetitiva (memòria sense comprensió) i significativa (aplicar i reorganitzar coneixements previs).

Programes de reforç (freqüència)

• Reforç continu: Es reforça cada conducta, cosa que facilita un aprenentatge ràpid.
• Reforç intermitent: Només es reforça de vegades, però la conducta és més resistent a desaparèixer.
• Raó fixa (RF): Reforç després d’un nombre fix de respostes → resposta alta i constant.
• Raó variable (RV): Reforç després d’un nombre variable de respostes → resposta molt alta.
• Interval fix (IF): Reforç després d’un temps determinat → resposta baixa al principi i alta al final.
• Interval variable (IV): Reforç en temps irregulars → resposta constant i resistent a l’extinció.

7. Aprenentatge social

L’aprenentatge social, segons Bandura, consisteix a aprendre observant i imitant altres persones, no només per experiència directa. Aquest procés inclou:

1. Atenció: Observar el model.
2. Retenció: Emmagatzemar la conducta a la memòria.
3. Execució: Reproduir-la si es considera adequada.
4. Motivació: Mantenir-la si té conseqüències positives o reforçadores.