Guia de sintaxi, ortografia, verbs, fonètica i recursos literaris

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,23 KB
Actualizado el

Resumen

Document de repàs que recull exercicis i explicacions de sintaxi (funcions dels complements i oracions subordinades), dubtes ortogràfics freqüents, verbs irregulars, fonètica i formació de paraules. Inclou també un quadre de pronoms febles i un resum de recursos literaris i mètrica per a l'anàlisi de textos.

Puntos clave

  • Els complements es classifiquen en directe (CD), indirecte (CI), de règim verbal (CRV), circumstancial (CC) i del nom (CN).
  • Els pronoms febles han de seguir un quadre concret: el, la, els, les, en, n’, ho per al CD; li, els per al CI; en, n’ o hi segons l'origen o la resta per a CRV, CC i CN.
  • Hi ha parells que s'escriuen de forma diferent segons el sentit, com «per què» i «perquè», o «sinó» i «si no».
  • Els verbs irregulars com cabre, seure, treure o moldre presenten formes que cal memoritzar.
  • La fonètica distingeix sons com el fricatiu alveolar sonor /z/, l'africat prepalatal sord /t͡ʃ/ i el fricatiu alveolar sord /s/.
  • La mètrica i els recursos literaris inclouen tipus de vers, rima, metàfora, símil, personificació, hipèrbole, anàfora o paral·lelisme.

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

Sintaxi 2025

  • S0:
    • els: Complement indirecte (CI).
    • que s’han exposat al congrés: O.S. adjectiva de CN.
    • hi: Complement indirecte (CI).
    • que mantinguessin l’estabilitat: O.S.S. de CD.
    • francesos: Complement predicatiu.
  • S1:
    • el: Complement directe (CD).
    • per uns altres: Complement de règim verbal (CRV).
    • que persegueixen aquest objectiu: O.S. adjectiva de CN.
    • se’ls: Complement indirecte (CI).
    • a les pacificacions: Complement de règim (CR) o preposicional.
  • S3:
    • en els propers anys: Complement circumstancial (CC).
    • que puguem continuar…: O.S.S. de CD.
    • en el qual la…: O.S. de relatiu locatiu.
    • científiques: Complement del nom (CN).
    • tot el que necessitem: Complement directe (CD).

Ortografia i dubtes freqüents

  • S0: Si no vols / Sinó amb; Tan exigent / Tant de temps; En lloc de vi / Enlloc; Menjar gens / Res del que; Per què hem vingut / Perquè de la reunió.
  • S1: Tant de bo / Tan feliç; Per què no / Perquè de tot; Si no t’agrada / Sinó la carn; Què argumentava / Que digui; Com el seu germà / Com a retratista.
  • S3: Per què la Maria / Perquè li recordava; No feia gaire / Massa calor; Du enlloc / En lloc del de l’esquerra; Res del que / Gens la seva; Sinó dues ratlles / Si no hagués.

Verbs

  • S0: Cabre: Cabut; Seure: Segueu; Treure: Trauria; Moldre: Molt; Fondre: Fonia.
  • S1: Complaure: Complaïa; Collir: Cullis; Cabre: Cabéssim; Absoldre: Absolt; Treure: Traurà.
  • S3: Conèixer: Conec; Donar: Doni; Beure: Begueu; Concloure: Conclòs; Poder: Pugueu.

Fonètica i formació de paraules

Fonètica

  • S0 (so fricatiu alveolar sonor /z/): La resclosa és una obra hidràulica que es fa servir per pujar i baixar vaixells entre extensions d’aigua de diferents nivells fluvials.
  • S1 (so africat prepalatal sord /t͡ʃ/): El 2 de maig van trobar el cartutx perdut al mig del bosc. Un home en va donar l’avís i el policia se’l va posar a la butxaca. Van veure també un raig de sang de color ben roig que era al seient d’un cotxe de matrícula de Txèquia.
  • S3 (so fricatiu alveolar sord /s/): Les pluges i les humitats poden provocar avaries en els ascensors i fer-ne malbé els mecanismes de funcionament.

Formació de paraules

  • S0: Embalar: Embalatge; Arranjar: Arranjament; Evadir: Evasió; Martell: Martellejaven; Blanc: Esblanqueïda.
  • S1: Dolor: Adoloriment; Trobar: Troballa; Cruel: Crueltat; Negació: Negacionisme; Música: Musicologia.
  • S3: Mar: Maror; Dormir: Dormilec; Feina: Feinejava; Rogall: Enrogallat; Simple: Simplificar.

Correcció ortogràfica

  • S0: «–No respira gens? –pregunta estúpidament una dona. El taverner obre els braços i queda ben clar que no respira. Els homes que han tingut la bona fe de pujar-lo des del carrer no saben què fer-ne. La dona d’en Ramon els indica el dormitori del vell.»
  • S1: «Ens obriran les portes del palau i ens hi instal·larem. No sabia que el patge duia un casc daurat i a la mà, una llança de dos metres.»
  • S3: «Van procurar que tot cabés en una sola bossa, però no se’n van sortir. Cercaren aleshores una altra bossa. A la fi, trobaren una maleta vella de cuiro marró en prou bon estat.»

Expressió escrita: Temps verbals

  • S0 (present a imperfet): L’informàtic advertia que els sistemes que desenvolupaven OpenAI o Google “podien eclipsar la intel·ligència humana en alguns aspectes”. També mostrava preocupació per la manera com s’havia “inundat” Internet de vídeos, fotos i textos falsos fets amb IA. L’informàtic temia que la tecnologia suposés una amenaça per a la humanitat si es permetia que generés i executés el seu propi codi informàtic.
  • S1 (present a imperfet): Paradoxalment, els lobbies que més s’oposaven a les pacificacions eren els que les acabaven aprofitant més per treure’n profit, comprant edificis per subministrar habitatges a unes elits que volien ser a la vora dels espais verds. L’exemple d’aquesta realitat el podíem veure a Barcelona, en llocs com el 22@, al Poblenou, on part dels residents van ser desplaçats per uns altres amb un poder adquisitiu més alt que van privar-los de gaudir de les millores urbanes implantades.
  • S3 (present a imperfet): Segons Vidal, aquests tenien “grans avantatges” davant del bestiar perquè “podien ser criats en vertical i no requerien centenars d’hectàrees” i, a més, tot just contribuïen amb un 1% d’emissió de gasos hivernacle. Altres avantatges eren que “se’n podia aprofitar pràcticament tot” i que el seu “ritme de conversió era molt alt”.

Quadre de pronoms febles

  • CD (Definit): el, la, els, les.
  • CD (Indeterminat): en, n’.
  • CD (Neutre/Oració): ho.
  • CI: li, els.
  • Atribut: ho.
  • CRV / CC / CN (Origen): en, n’.
  • CRV / CC / CN (Resta): hi.

Recursos literaris i mètrica

  • Mètrica: Tipus de vers (bisíl·lab a alexandrí), estrofes (quarteta, sonet, etc.), rima (consonant/assonant) i ritme.
  • Recursos lèxics: Metàfora, símil, personificació, antítesi, hipèrbole, metonímia, interrogació retòrica, epítet.
  • Recursos fònics: Al·literació, onomatopeia, paronomàsia.
  • Recursos morfosintàctics: Anàfora, hipèrbaton, paral·lelisme, enumeració, encavallament, aixíndeton/polisíndeton, anadiplosi.

Preguntas frecuentes

Quina diferència hi ha entre «per què» i «perquè»?

«Per què» s'usa en preguntes directes o indirectes, mentre que «perquè» introdueix una explicació o una finalitat. El document recull aquest dubte entre els més freqüents.

Quins són els pronoms febles que corresponen al complement directe definit?

Els pronoms febles per al complement directe definit són el, la, els i les, segons el quadre inclòs al document.

Ponte a prueba

Tarjetas de repaso

Pulsa una tarjeta para ver la respuesta.

Test

1. Quina funció té el pronom «li» en un complement indirecte?
2. Quin so representa la /z/ de l'exemple de la resclosa?
3. Quin recurs literari consisteix a atribuir qualitats humanes a objectes o animals?
4. Quin d'aquests verbs s'inclou com a exemple d'irregularitat?
5. Quina tipologia de recurs morfosintàctic repeteix una paraula al començament de versos o frases?
6. Quina és la forma correcta segons els exemples de correcció ortogràfica per al verb «treure» a l'imperfet de l'exemple S1?

Preguntas generadas con IA a partir del documento: comprueba las respuestas con el texto.