Guia completa sobre la resistència física i el seu entrenament

La resistència

Definició

Qualitat física que ens permet suportar i aguantar un esforç tant de temps com sigui possible.

Tipus de resistència

• Resistència aeròbica: Si l'activitat física es realitza de manera que els músculs reben oxigen suficient. Són esforços suaus i moderats.
• Resistència anaeròbica: Si l'activitat física realitzada és tan intensa que l'oxigen que rep la musculatura és insuficient per poder treballar amb normalitat. Són esforços d'intensitat elevada o màxima i de curta durada.

Sistemes d'entrenament de la resistència

Sistemes continus

Consisteixen a fer esforços de manera continuada, sense interrupcions ni pauses. Dins d'aquests podem trobar dos tipus de sistemes:

• Sistema continu harmònic: Sempre es treballarà a la mateixa intensitat. La freqüència cardíaca serà estable, és a dir, sempre la mateixa.
  • Objectiu: Desenvolupar la resistència aeròbica.
  • Intensitat: Estable per sota de la zona de canvi.
  • Durada: Prolongada.
• Sistema continu variable: L'esforç es realitza variant la intensitat. La freqüència cardíaca reflectirà alteracions en el ritme.
  • Objectiu: Desenvolupar la resistència aeròbica.
  • Intensitat: Variable per sota de la zona de canvi.
  • Durada: Prolongada.

Mètodes d'entrenament

Els mètodes són les diferents maneres de treballar la resistència:

• Cursa contínua: Consisteix a córrer de manera continuada; el ritme cardíac ha de ser regular.
• Circuit natural: Es fa un circuit combinant carrera o marxa amb diferents exercicis en un medi natural.
• Fartlek: Consisteix a córrer distàncies diferents a ritmes diferents.
• Interval training: Es basa en l'aplicació del sistema d'intervals.
• Circuit training: Es tracta de realitzar un circuit amb diferents exercicis gimnàstics.
• Repeticions i sèries: Es faran sèries curtes amb pauses completes de recuperació.

Evolució de la resistència

Durant la infància, el nivell de resistència creix de forma paral·lela al desenvolupament de la persona.

A partir dels 12 anys millora molt i arriba al seu màxim exponent entre els 20 i els 25 anys. Poden assolir-la dels 25 als 30 anys. Aquest nivell màxim es pot mantenir, si s'entrena convenientment, fins als 35 o 36 anys.