Guia completa sobre les propietats i l'estructura del text

Què és el text?

El text és la unitat amb sentit complet més gran que estudia la gramàtica. Tant si són orals com escrits, els textos tenen una intenció comunicativa i presenten unes propietats i una estructura que permeten la confecció per part de l'emissor i la comprensió per part del receptor.

Les propietats del text

• Adequació: Adaptació del text a la situació de comunicació, formalitat i tipus.
• Coherència: Organització de les idees que constitueixen el text.
• Cohesió: Disposició dels enunciats i oracions. La cohesió fa evident l'estructura.
• Correcció: Observació de les normes fonètiques, ortogràfiques, morfològiques, sintàctiques i lèxiques.
• Presentació: Satisfacció d'unes característiques formals convencionals, com la gestualitat, la modulació o l'edició en els textos escrits.

Estructura comuna dels textos

Segons el tipus de text, l'estructura varia, però tots tenen parts en comú:

• Títol: Explica el tema, crea expectativa i motiva la lectura.
• Díxi: Posa en relació el text amb el context en què es produeix.
• Referència: Assegura que els elements de què es parla siguin constants i identificables.
• Parts: Apartats, paràgrafs, oracions, signes de puntuació i connectors.

La díxi

La díxi és el procediment del discurs que reflecteix la relació entre el text i la situació. Els díctics són formes lingüístiques que indiquen la presència dels interlocutors, del temps i de l'espai. Tipus de díctics:

• Personals: Pronoms personals (jo, tu, em, et...), possessius (meu, teu) i morfemes verbals de persona (menjo, menges, mengem...).
• Espacials: Adverbis i locucions adverbials (aquí, allà) i demostratius (això, allò, aquest).
• Temporals: Adverbis i locucions adverbials (ara, avui, després) i altres expressions (aquesta setmana, la setmana que ve).

La referència

La referència assegura que els elements del text siguin constants i identificables. Es relaciona directament amb la cohesió:

• El·lipsi: Els esments anteriors permeten deduir el subjecte elidit.
• Substitució pronominal: Pronominalització per evitar repeticions.
• Substitució lèxica: Ús de sinònims o hipònims.
• Anàfora: Referència a un element prèviament esmentat.
• Catàfora: Referència anticipada a un element posteriorment esmentat.

Els connectors

Són paraules o expressions que relacionen idees. Es divideixen en:

• Oracionals: Relació entre parts de l'oració.
• Textuals: Relació entre oracions o paràgrafs:
  • Obertura: L'objectiu de la xerrada és..., ens proposem exposar...
  • Continuïtat: A més, per exemple, és a dir, al contrari...
  • Ordenació: D'entrada, en darrer lloc, abans, a prop, al mig...
  • Tancament: En resum, en conclusió, en definitiva...

La puntuació

Conjunt de signes que marquen les relacions sintàctiques i l'entonació:

• El punt: Indica el final de l'enunciat (punt i seguit, punt i apart, punt final).
• La coma: Pausa breu. S'usa per a salutacions, interjeccions, enumeracions, incisos o supressió d'un verb.
• Els dos punts: Introdueixen enumeracions, citacions o explicacions.
• El punt i coma: Delimita parts d'una oració complexa.

Normes d'ús

• Perquè: Conjunció causal (li hem comprat un regal perquè fa anys) o nom (el perquè de tot plegat).
• Per què: Valor interrogatiu (Per què has anat al terrat?) o relatiu (Els pobles per què passareu són bonics).
• Sinó: Valor adversatiu (No va pagar ell, sinó el seu amic) o equivalència a "només" (No van trigar sinó cinc minuts).
• Si no: Condicional més negació (Si no vas tu, vaig jo).