Guia Completa de Masterització d'Àudio: Tècniques i Eines SEO

MASTERITZACIÓ D'ÀUDIO

La masterització consta de dos efectes principals: Equalització o Control de dinàmica.

Sala de Masterització: Condicions Ideals

• Monitors: No hem de posar monitors addicionals. Només dos altaveus (estèreo) de qualitat, escoltant idealment a 85 dB SPL C. Disposar només de tweeters i subwoofers seria deficient a les freqüències mitjanes, on es troben els diàlegs.
• Soroll de fons: La sala ha de ser silenciosa (equips sorollosos aïllats). El soroll de fons ha de ser menor a NC30 (Noise Criterion 30 dB, semblant al Noise Rating internacional).
• Obstacles: No hi ha d'haver obstacles entre l'altaveu i l'oient.
• Difracció: Poques fonts de difracció (armaris amb vores arrodonides i toves).
• Resposta: Altaveus i amplificadors de gran ample de banda i resposta en freqüència plana.
• Reflexions: Les reflexions de les superfícies properes han d'arribar a l'oient almenys 20 ms més tard que el so directe i almenys 15 dB per sota.
• Col·locació: Altaveus encastats o allunyats dels murs.
• Ressonàncies: Evitar superfícies paral·leles (generen ressonàncies).

Fases Addicionals de la Masterització

Una darrera fase de la masterització és revisar l’obertura estèreo de la mescla i la compatibilitat mono. Cal escoltar sense auriculars, ja que amb auriculars sempre semblarà més àmplia la mescla (una oïda no captarà res del que va destinat a l'altra oïda).

Obrir la mescla vol dir donar importància als elements que no hem portat al centre, que habitualment són els menys importants. Amb eines com el Vectorscopi (o PhaseScope), podem visualitzar aquest equilibri: el mono seria una línia vertical i un estèreo amb els canals molt diferents seria una línia horitzontal, que podria indicar problemes de compatibilitat mono.

També pot ser útil aplicar un excitador harmònic si el que volem és donar energia a la mescla, sense necessàriament donar més volum. Mentre que amb un equalitzador el que faríem és donar més volum als harmònics existents, amb un excitador harmònic tindríem nous harmònics. Això es fa afegint unes petites distorsions (hi ha diversos tipus, que poden afegir harmònics parells, imparells o ambdós).

Masterització per a Vídeo

En màsters d'àudio associats a un vídeo cal tenir present que els diàlegs s’han de separar de la resta d'àudios, per facilitar posteriors doblatges. Així, els màsters solen constar de 2 pistes:

• Una pista amb tot.
• Una pista amb tot excepte els diàlegs (anomenada Soundtrack), que consta de música i efectes.

Dithering

Quan baixem el nombre de bits, ens caldrà fer un Dithering, que és afegir un soroll perquè es noti menys el canvi, per exemple, de 24 bits a 16 bits. Els limitadors, que solen ser els últims elements de la cadena, sovint incorporen dithering.

Eines de Visualització i Correcció

Plug-in Vectorscopi

Mostra les semblances entre dos canals, habitualment LEFT i RIGHT. Aquesta mesura ens serveix per identificar possibles conflictes en passar un estèreo a mono. Un canal mono apareix amb una línia vertical i un estèreo amb els canals molt diferents seria una línia horitzontal.

Plug-in Equalitzador

Es fa en la fase de mescla. (No més de 2 dB de canvi): Ajusta el nivell general de baixos, mitjos i aguts, fa que soni uniforme i atenua freqüències que distorsionen o potencia les que produeixen un so més natural.

Tipus d’Equalitzadors

Tenim 4 tipus principals d’equalitzadors:

1. Shelving (Esglaó): Només podem alterar el nivell i la freqüència. No són molt abruptes (atenuen o augmenten uns 15 dB).
2. Semiparamètrics: La Q està fixada i podem alterar f0 (freqüència central) i nivell.
3. Gràfic: Té un número fix de freqüències amb una Q fixa i només permet alterar el nivell. És ideal per cancel·lar reflexions degudes a la geometria de la sala (són correctius). Un típic és el de 31 bandes amb Q d'1/3 d'octava. S'ha de posar abans de l'amplificador.

• Hi ha equips automàtics (feedback destroyer).
• En general, en sales plenes hi ha menys feedback que en sales buides.
• Abans de posar aquest EQ es recomana intentar moure micròfons o altaveus per reduir el feedback. Quan amb això ja no es millora, llavors és quan ajustem l'EQ.

Paramètrics: Permeten controlar f0, Q i nivell. Així, un Q=4 es fa servir quan cal molta precisió (per exemple, si volem emfatitzar un baix a 80 Hz sense afectar molt les veus) i un Q=0.86 quan es volen variacions més suaus. Són els típics d'estudi.

Conceptes Relacionats amb EQ

• Notch Filters: Són ideals per reduir ressonàncies (típicament fins a 400 Hz amb filtres quirúrgics).
• Filtre Ressonant: A més, emfatitza les freqüències properes a les de tall.
• Roll-off: El concepte roll-off en un filtre té a veure amb la velocitat amb la qual el filtre deixa d'actuar a partir de la cut-off frequency. Per exemple, podem parlar de roll-off de 12 dB/octava.
• Equalització Substractiva: Afegir baixos farà que els aguts semblin més apagats; en canvi, reduir els baixos donarà més brillantor al so. Si es volen més altes freqüències, potser convé més reduir les baixes que no pas augmentar les altes.

Altres Tècniques d'Equalització

• Equalitzadors Dinàmics: Es comporten de manera diferent depenent del nivell. El loudness n'és un exemple (amplifica greus i aguts quan el nivell és baix).
• Processament M/S (Mid/Side): Hi ha tècniques per processar segons M/S i no segons l'L/R habitual. Exemples: Fent boost a S i cut a M fem que l'estèreo sigui més ample; portant instruments a S alliberem espai a M per a la veu.
• Sons Aspres: Els sons aspres (estridents) es poden reduir amb un filtre pas-banda tipus cut (rebutja-banda) al voltant de 2.7 KHz, 3.1 KHz i 5.0 KHz, que és on l'oïda és més sensible, o també amb un equalitzador dinàmic com, per exemple, el Weiss EQ1-DYN (hard) o el Neutron2 d’Izotope (soft).
• Kill-EQ: Permet eliminar completament una banda freqüencial especificada per nosaltres.

Detalls sobre Shelving i Paràmetres

• Shelving: És un filtre que només permet fixar el nivell. Per tant, el seu ample de banda és molt gran. Com la Q és el quocient entre la freqüència central i l’ample de banda, la Q és un valor molt petit.
• Shelving amb filtre ressonant: Emfatitza les freqüències properes a les del tall.

Paràmetres Generals d'EQ

• Gain: És el guany que dona a cadascuna de les 3 bandes (LOW, MID, HIGH).
• Sweep: Podem mantenir la relació entre LOW i HIGH.
• Output: És un guany de sortida.

Control de Dinàmica

Plug-in Expansor

Els expansors augmenten el marge dinàmic (útil quan el senyal original té una dinàmica reduïda).

• Expansors Descendents: Agafen els passatges de nivell baix i els baixen més encara (és l'habitual; s'usa per reduir el soroll).
• Expansors Ascendents: Puja els passatges alts (ús molt minoritari; per exemple, si abans s'ha comprimit molt i ho volem corregir).

Un expansor descendent que redueix molt el nivell dels passatges de nivell baix és una porta de soroll.

Relació d'Atenuació

És l'atenuació que dono als senyals que no superen el llindar. Es pot fer amb 2 aparells:

• Porta de Soroll: Atenuació prefixada (20 dB, 40 dB, infinit,…).
• Expansor Descendent: Ens permet controlar la pendent de l'atenuació. El senyal s'atenua més com menor és l'entrada.

A través de la cadena lateral (sidechain) un senyal extern controla quan s'obre o tanca la porta. Es sol posar un equalitzador en aquesta cadena per, per exemple, atenuar els aguts que van al circuit de detecció i evitar que els plats obrin la porta del bombo.

Porta de Soroll (Noise Gate)

Una porta de soroll talla totes les senyals per sota d'un determinat nivell, permetent eliminar el soroll quan no tenim material útil, però no fa res si tenim material útil (ja que estem per sobre del llindar de tall).

Té els mateixos botons que el compressor, però també té el HOLD: que és el temps mínim que la porta està oberta (per impedir que la porta tanqui en fals si hi ha una caiguda del senyal de curta durada).

Plug-in Compressor

Redueix el marge dinàmic.

• Compressió Descendent: Quan reduïm el nivell dels passatges alts (és l'habitual). Un compressor descendent que redueix molt els passatges alts és un limitador.
• Compressió Ascendent: Quan augmentem el nivell dels passatges baixos (s'usa en ràdio per fer sonar més alt les parts suaus). És la base del que s'anomena compressió paral·lela.

Compressió Paral·lela

La farem servir quan volem destacar els detalls de baix nivell, que sovint queden emmascarats pels que sonen més fort. Es fa servir un compressor en una pista duplicada, en paral·lel amb el senyal. Aquesta pista duplicada la comprimirem molt, amb un llindar molt petit (tip. 40-50 dB) per destacar tot el que estigui a baix nivell. Es recomana que la part que prové del compressor sigui menor que la del senyal original, a l'hora de fer la suma. És important compensar el retard del compressor per tenir una suma sense latències que afectin.

Exemple de Funcionament del Compressor

Per entrades menors a -40dB, el compressor no actua (la corba està a 45º). Per sobre de -40dB, per cada 4 dB que augmenta l'entrada, la sortida augmentarà 1 dB (ràtio 4:1). La ròtula dura significa que el canvi de pendent en el punt -40 dB és amb dos rectes (no es suavitza). Un guany de 20 dB obliga a pujar 20 dB tota la corba. (Exemple: llindar: -40 dB, ràtio: 4:1, guany: 20 dB).

Interacció Expansor i Compressor

Si posem un expansor i un compresor, un a continuació de l'altre:

• El compresor actua per nivells superiors al llindar (per sobre dels -20dB en l'exemple).
• L'expansor actua per nivells inferiors al llindar (per sota dels -40dB en l'exemple).
• Entre els -20dB i els -40dB no actua cap dels dos (OUT=IN).
• Per sobre dels -20dB hi ha compressió de factor 2 (per cada 2 dB que augmenta l'entrada la sortida només augmenta 1 dB).
• Per sota dels -40dB hi ha expansió de factor 3 (per cada dB que disminueix l'entrada, la sortida disminueix 3 dB).

Càlcul de Sortida

Càlcul per saber quin és el nivell de sortida quan el compresor està actuant completament: Threshold + ((+)Threshold / Ratio)

Botons del Compressor

• Freq: Paràmetre freqüencial.
• Thresh (Llindar): Nivell d'entrada a partir del qual comprimim.
• Gain: És el guany aplicat a la sortida.
• Range: Mesura si comprimeix poc o molt.
• Attack: Temps que triga a comprimir des que l'entrada supera el llindar.
• Release: És el temps que triga a deixar de comprimir des que l'entrada baixa del llindar.
• Sidechain (Intern o Extern): Senyal que determina si el senyal d'entrada es comprimeix o no.
• Ratio: Ens indica el factor d'expansió, ens diu si expandeix poc o molt.

Efectes del Temps de Relaxació (Release)

Temps de relaxació o alliberació (T): Temps entre que el senyal cau per sota del llindar i el retorn a guany unitat. Poden anar de 40-60 ms a 2-5 s.

• Si un compressor està canviant molt el senyal d'entrada, el soroll també canviarà molt. Si el temps de relaxació és petit, podem escoltar un efecte de respiració (breathing) entre cops secs de la caixa, per exemple.
• La solució és augmentar el temps de relaxació, però llavors cal anar amb compte amb el pumping, ja que els senyals de baix nivell després del pic es perdran, ja que el compressor triga a augmentar el guany.

Si un compressor té seccions repetides, es tracta d'un compressor multibanda.