Guia completa de llengua catalana: tipologies i gramàtica

L'argumentació

L’argumentació és una tipologia textual en què l’emissor defensa una tesi determinada sobre un tema objecte de discussió amb la finalitat de persuadir, convèncer o fer reflexionar el receptor.

Aquest tipus de text se sol estructurar en tres parts de manera lògica:

• Introducció: presenta el tema que es tractarà.
• Desenvolupament: articula els arguments, raons i proves que defensen la postura de l'emissor, incloent-hi contraarguments per rebatre possibles objeccions.
• Conclusió: serveix per a tancar el text.

Depenent d'on se col·loque la tesi, el text pot presentar dues estructures:

• Estructura deductiva (o analitzant): la tesi apareix al principi.
• Estructura inductiva (o sintetitzant): es parteix de premisses i arguments concrets per a formular la tesi al final.

L'emissor sol recórrer a recursos literaris (metàfores, valors analògics) i citacions d'autoritat. Sovint, l'argumentació s'hibrida amb la descripció o l'exposició, donant lloc a textos expositivo-argumentatius.

La narració

Aquest text és una narració perquè busca contar uns fets. El narrador pot ser extern (omniscent o observador) o intern (protagonista o secundari).

Les veus del discurs són les manifestacions del jo i el tu; l'enunciador utilitza un estil directe o indirecte. Predomina la veu del narrador, però s'alterna amb la dels personatges, creant una polifonia. El temps verbal sol ser el passat imperfecte o el passat perfecte. Combina seqüències narratives i descriptives amb recursos literaris per a crear bellesa.

Oracions subordinades

Subordinades substantives

Fan les funcions pròpies d'un substantiu, pronom o SN. Poden dur nexe (que, si, qui, què, com, quan, on, quant, per què, quin) o no tenir-ne (verb en infinitiu, ex: No vull guanyar el partit). Funcions: Subjecte, CD, CI, CRV, Atribut, CN, C.Adj.

Subordinades adjectives

Fan les funcions pròpies d'un adjectiu. Es divideixen en:

• Especificatives: restringeixen l'extensió.
• Explicatives: van entre comes.

Poden formar-se amb pronom relatiu (que, prep+què, qui, on, el qual...) o amb verb en participi (ex: La prova aportada pel professor era bona).

Subordinades adverbials

Es divideixen en pròpies (equivalen a un adverbi: Temps, Manera, Lloc) i d'implicació lògica (Causal, Consecutiva, Final, Condicional, Concessiva, Comparativa).

Modalització

Són les marques de subjectivitat: ús de la primera persona, lèxic valoratiu, enumeracions emfàtiques, recursos estilístics (preguntes retòriques, metàfores), el to (irònic, èpic, etc.), el condicional, el mode subjuntiu, recursos tipogràfics, prefixos/sufixos valoratius i modalitats oracionals no enunciatives.

Llista de barbarismes i correccions

A continuació, es detallen correccions de barbarismes comuns:

• Pt 1: 1. encertar, 2. agreujar, 3. aigualir, 4. fumat, 5. mandonguilles, 6. barnús, 7. abast, 8. alleujament, 9. catifa, 10. ametlat, 11. quitrà, 12. àncora, 13. andana, 14. angoixa, 15. bestreta, 16. antiguitat, 17. torxa, 18. ham, 19. armari de paret, 20. arrossegar, 21. aguaitar, 22. taüt, 23. aterratge, 24. aterrar, 25. aterrir, 26. turmentar, 27. retardar, 28. travessar, 29. faristol.
• Pt 2: 30. absent, 31. estruç, 32. dejunar, 33. en dejú, 34. hostessa, 35. clot, 36. bacteri, 37. quincalla, 38. envernissar, 39. cansalada entreverada, 40. albergínia, 41. bixest, 42. botzina, 43. celler, 44. joc de birles, 45. aladroc, 46. golfes, 47. bony, 48. crida i cerca, 49. carabasseta, 50. durícia, 51. cabina, 52. cansament, 53. mancar, 54. rodalies, 55. pany, 56. jupetí, 57. acudit, 58. xoriço, 59. burilla.
• Pt 3: 60. combregar, 61. pressentiment, 62. cosset, 63. guitza, 64. quadrigèmins, 65. malgastar, 66. rebost, 67. tornavís, 68. donyet, 69. durador, 70. encabotar-se, 71. emmalaltir, 72. engreixar, 73. embolcall, 74. calfred, 75. fregall, 76. espremedora, 77. companatge, 78. carmanyola, 79. florir, 80. gerro, 81. frau, 82. escurar, 83. gavina, 84. teuladí, 85. pèsol, 116. farcit, 117. sobtat, 118. brull, 119. tortell, 120. saviesa, 121. assaborir, 122. saba, 123. seguici, 124. llevat que, 125. bolet.
• Pt 4: 126. xiulet, 127. butaca, 128. filet, 129. dessuadora, 130. tamboret, 131. tasca, 132. rebesavi, 133. rebesnet, 134. teulada, 135. estenedor, 136. ximpleria, 137. coca, 138. trigèmins, 139. tomba, 140. tanca, 141. penell, 142. borrissol, 143. embenat, 144. verí, 145. botxí, 146. versemblant, 147. ferralla, 148. espurna, 149. rovell, 150. rabosot.