Guia Completa de Instal·lacions de l'Habitatge: Aigua i Gas
Instal·lacions de l'habitatge: Guia completa
Seguretat en les instal·lacions de gas
- El personal que fa instal·lacions de gas ha de tenir el carnet professional d’instal·lador de gas.
- És obligatori que un instal·lador autoritzat revisi la instal·lació cada quatre anys i n’estengui el certificat corresponent.
- Cal adquirir aparells de gas homologats i preparats per al tipus de gas que han de consumir.
- S’ha d’evitar que s’apaguin les flames dels fogons quan es cuina.
- En absències llargues, tancar les claus de pas i la clau general de l’habitatge.
- No obstruir les reixetes, els forats de ventilació ni les sortides de gasos cremats i netejar-les periòdicament.
- Vigilar l’estat, la caducitat i la col·locació del tub flexible de la cuina i les estufes.
- Assegurar-nos d’instal·lar correctament el regulador a la bombona i tancar la clau de pas quan no s’utilitzi.
- No tenir enceses les estufes mentre dormim i, quan ho estiguin, vigilar de no posar-les prop de materials inflamables (cortines, mobles, etc.).
- No emmagatzemar les bombones prop de focus de calor (llars de foc, radiadors, etc.) ni exposar-les a l’acció prolongada de raigs de sol, especialment a l’estiu.
Què fer si sentiu olor de gas?
- No accioneu els interruptors elèctrics (ni per encendre ni per apagar els llums), ni encengueu llumins o encenedors.
- Obriu les portes i les finestres, i ventileu la cuina i, en general, tot l’habitatge (si ja s’ha produït un incendi, portes i finestres s’han de tancar).
- Tanqueu la clau general del subministrament de gas o traieu el regulador si es tracta de bombones.
- Comproveu que hàgiu tancat les claus dels cremadors.
- Aviseu immediatament el servei d’urgències de la companyia subministradora. Si es tracta de bombones, aviseu un instal·lador autoritzat perquè revisi la instal·lació.
Instal·lacions bàsiques de l'habitatge
Per satisfer les nostres necessitats, tot habitatge ha de disposar de les instal·lacions que el proveeixin dels diferents subministraments i serveis. Per tant, entenem per instal·lacions de l’habitatge el conjunt d’elements encarregats de subministrar i distribuir l’aigua, l’energia i les comunicacions.
La instal·lació d’aigua
En els habitatges, l’aigua és un servei bàsic: per beure, cuinar, rentar-nos, netejar…, però ha de ser aigua potable, i la xarxa de subministrament i la instal·lació a l’interior de l’habitatge n’han de garantir la distribució en condicions adequades. Entenem per aigua potable la que és adequada per a l’alimentació i no produeix alteracions a l’organisme.
Així doncs, la instal·lació d’aigua d’un habitatge està formada per:
- La xarxa d’aigua sanitària.
- La xarxa de sanejament de les aigües residuals i les pluvials.
El cicle d’utilització de l’aigua
Si volem aigua potable n’haurem d’eliminar les impureses nocives per al consum humà.
Captació d’aigua → Eliminació d’impureses → Aigua potable → Ús de l’aigua → Aigua residual → Depuració de l’aigua → Retorn de l’aigua
La xarxa d’aigua sanitària
La xarxa d’aigua sanitària és la instal·lació interior que permet el subministrament d’aigua freda i calenta a tots els punts de la casa on sigui necessària.
Connexió a la xarxa municipal
A l’entrada de cada casa hi sol haver un registre amb la clau de pas general de l’aigua, que connecta, directament o a través de dipòsits, la instal·lació interior amb la xarxa de distribució municipal. Un comptador a l’inici de la xarxa en controla el consum, i d’aquí es canalitza fins als punts d’utilització: cuina, lavabos, etc.
Distribució en blocs de pisos
Si es tracta d’un bloc de pisos, la instal·lació a l’interior de l’edifici es ramifica cap a cada habitatge. A cada ramificació hi ha un comptador i una clau de pas per controlar el consum i el pas d’aigua de cada pis.
Canalitzacions independents
La xarxa d’aigua sanitària està formada per dues canalitzacions independents: la instal·lació d’aigua freda i la d’aigua calenta sanitària (ACS).
Aigua freda → Aigua calenta (calefactor)
Elements de la xarxa d’aigua sanitària
Els principals elements de la instal·lació d’aigua són les canonades, les claus de pas, les aixetes, els aparells sanitaris, els escalfadors i els dipòsits. Tots aquests elements han d’estar construïts amb materials que compleixin bàsicament les condicions següents:
- Ser resistents a la corrosió de l’aigua.
- Suportar la pressió de l’aigua de la xarxa.
- No alterar la potabilitat ni les característiques organolèptiques de l’aigua (olor, sabor, color).
Canonades
Les canonades interiors són els conductes que transporten l’aigua des de l’entrada de l’habitatge fins als diferents punts d’ús: aparells sanitaris (lavabo, dutxa, safareig, aigüera, etc.), rentadora i rentavaixella. Poden ser d’acer galvanitzat, coure i plàstic (PVC, PE). S’instal·len encastades a les parets i al terra o bé per sobre dels falsos sostres i s’uneixen entre si amb maneguets, colzes i derivacions.
El diàmetre de les canonades està en funció del cabal d’aigua que cal subministrar. El cabal d’aigua és el volum d’aigua que circula pel conducte per unitat de temps; s’expressa en litres per segon (L/s), o en m³/s.
Cabal en aparells sanitaris (L/s)
- Lavabo: 0,1
- Dutxa: 0,2
- Bany: 0,3
- Vàter: 0,1
- Aigüera: 0,2
- Safareig: 0,2
- Rentadora: 0,2
- Rentavaixella: 0,2
- Escalfador: 0,25
Claus de pas
Les claus de pas són les vàlvules manuals que permeten obrir o tallar el pas de l’aigua a les canonades i poder manipular la instal·lació sense perill de fuites. Fetes de bronze o d’acer, s’intercalen, roscades o soldades, a les canonades.
Aixetes
Les aixetes són els dispositius manuals amb què es regula el cabal d’aigua en els punts d’utilització. N’hi ha una gran varietat, segons el tipus de funcionament i accionament; de fet, els diversos models i dissenys satisfan qualsevol exigència funcional i estètica.
Hi ha aixetes individuals de pom giratori, només per a l’aigua freda o calenta; individuals amb polsador, que, en prémer-lo, subministren aigua durant un temps determinat; monobloc, amb un sol cos i dues vàlvules, que subministren aigua freda o calenta independentment o barrejades; de monocomandament, que permeten regular el cabal i la temperatura amb una sola palanca; termostàtiques, que poden predeterminar la temperatura de l’aigua; etc.
Escalfadors
Per alimentar la xarxa d’ACS es fan servir els escalfadors i les calderes. Aquests aparells utilitzen el poder calorífic dels combustibles o l’energia elèctrica per escalfar l’aigua. Els escalfadors més utilitzats són els de gas (butà, natural o manufacturat) i els elèctrics.
Amb els escalfadors de gas s’obté aigua calenta a l’instant, però, com tots els aparells de gas, tenen el risc de fuites i emanacions nocives. Amb els elèctrics no hi ha perill d’emanacions, però com que l’escalfament de l’aigua és lent i, per tant, el consum d’energia és elevat, han de tenir un dipòsit acumulador per a l’ACS. Hi ha escalfadors elèctrics que, com els de gas, proveeixen d’aigua calenta a l’instant, però s’ha de tenir una potència elèctrica elevada, fora de l’abast de molts habitatges.
Dipòsits
Un dipòsit de funcionament característic és la cisterna del vàter. L’accionament d’una vàlvula provoca una ràpida descàrrega de l’aigua de la cisterna, que neteja la tassa del vàter i n’arrossega el contingut. Hi ha diferents tipus d’accionaments, però els més utilitzats són la cadena i el tirador.
Aparells sanitaris
Però en la nostra societat, la higiene i la neteja són indispensables; la cambra de bany dels habitatges és una necessitat fonamental. Els elements habituals d’una cambra de bany són: vàter, lavabo i banyera o dutxa, i sovint també un bidet. L’aigüera, a la cuina, i el safareig, a l’eixida, són els elements sanitaris per a la neteja que completen la instal·lació.
Per tant, els aparells sanitaris són els elements que faciliten la higiene personal i les tasques de neteja amb les condicions higièniques i sanitàries adequades.
La xarxa de sanejament: aigües brutes o residuals
La xarxa de sanejament o instal·lació de desguassos és l’encarregada de recollir i canalitzar aigües residuals i pluvials cap a les clavegueres.
Elements de la xarxa de sanejament
Els principals elements que formen la xarxa de sanejament són els següents:
- Sifons: sistema de tancament hidràulic (perquè forma un tap d’aigua) que permet evacuar les aigües residuals i impedeix que les males olors entrin a les cases. S’instal·len en els forats de desguàs dels aparells sanitaris. Cal revisar-los periòdicament per evitar que es quedin sense aigua i per netejar-los.
- Derivacions: conjunt de canonades horitzontals que connecten els diferents aparells sanitaris amb els baixants.
- Baixants: conjunt de canonades verticals que recullen les aigües de derivacions, vàters i teulades. Hi ha baixants només per a les aigües pluvials i també s’acostumen a separar les procedents dels vàters de la resta de sanitaris. És necessari que estiguin ventilats.
- Col·lectors: són les canonades horitzontals enterrades al subsòl que, connectades als baixants, directament o a través d’arquetes, canalitzen les aigües evacuades fins a l’arqueta sifonal.
- Arqueta sifonal: punt de connexió de la xarxa de sanejament amb la claveguera. Fa la funció de tancament hidràulic i impedeix que les pudors i les rates de les clavegueres entrin a les cases pels desguassos. S’ha de netejar periòdicament per treure els fangs i la brutícia que es van acumulant al fons.
Manteniment i conservació de les instal·lacions d’aigua
L’aigua, que duu un alt contingut de sals, com ara la calç, deteriora les instal·lacions i crea problemes importants, sobretot a les instal·lacions d’aigua calenta. És per això, i també per poderne fer un bon ús, que cal vigilar qualsevol tipus d’anomalia: les humitats, el color anormal de l’aigua, els sorolls estranys de la instal·lació, etc. Per reparar eficaçment la majoria de les avaries es necessita la intervenció d’un tècnic qualificat (lampista), ja que és la persona que té els coneixements i les eines adequades.
El rebut de l’aigua
El rebut de l’aigua especifica el que hem de pagar pel servei i el consum d’aigua en un període de temps determinat. Encara que no està unificat, perquè depèn de la companyia subministradora de cada municipi, l’import és la suma de tres conceptes:
- La quota de servei. És la quota fixa que dóna dret a consumir. En algunes poblacions es determina amb un mínim de consum a pagar, tant si es consumeix com si no.
- El consum realitzat. És la part variable del rebut, és a dir, els m³ consumits (o els que superen el mínim de consum) pel preu del m³.
- Les taxes (manteniment del servei, clavegueram, sanejament, etc.) i l’IVA.