Guia completa sobre fibres tèxtils, filatura i confecció

1. Les propietats de les fibres tèxtils

Les fibres són la unitat bàsica de la indústria. Es defineixen com a matèries sòlides, resistents i flexibles, amb un gruix d'entre 10 i 400 μm i una llargària que permet ser filada. Tenen propietats com l'elasticitat, la higroscopicitat (capacitat d'absorbir aigua), la resistència al desgast i l'aïllament tèrmic.

Es divideixen en dues grans categories:

• Fibres naturals: Poden ser d'origen vegetal (com el cotó i el lli, formats per cel·lulosa), animal (com la llana o la seda, composta per proteïnes) o mineral (com l'amiant o la fibra de vidre).
• Fibres químiques: Inclouen les artificials (com el raió, obtingut transformant productes naturals) i les sintètiques (derivades del petroli, com el niló, el polièster o la licra).

2. Filatura i tissatge

Aquesta fase transforma la fibra en fil i, posteriorment, el fil en teixit.

• Filatura: Consisteix a netejar, pentinar, estirar, torçar i cargolar les fibres per obtenir un fil continu i resistent. En el procés industrial (com el del cotó), la fibra passa per diverses màquines: el batà obridor (crea la napa), la carda (forma la cinta), el manuar (crea la veta), la metxera (forma la metxa) i, finalment, la filadora.
• Tissatge: És l'enllaçat dels fils. El teixit pla (o de calada) es fa creuant l'ordit (fils longitudinals) amb la trama (fils transversals) en un teler. Els lligaments bàsics són el tafetà, la sarja i el setí. D'altra banda, el teixit de punt es forma amb un sol fil que crea malles enllaçades, cosa que li dóna una gran elasticitat.

3. Els acabats tèxtils

Són operacions que modifiquen el teixit per millorar-ne l'aspecte o les propietats.

• Processos tradicionals: El tint (donar color), l'estampació (aplicar dibuixos), el blanqueig (unificar el color natural) i l'aprest (donar consistència al teixit).
• Tractaments específics: Actualment s'apliquen acabats avançats com l'antiestàtic, la impermeabilització, el tractament antiarrugues, l'antiarnes (per a la llana) i l'ignifugant per reduir la inflamabilitat.

4. La confecció de peces

És la fase final on es fabriquen les peces de vestir. Pot ser artesanal (peces úniques a mida) o industrial (producció en sèrie per abaratir costos).

• Disseny i patrons: Es crea el projecte i es fan els patrons, que són representacions gràfiques de les parts de la peça. En la indústria, s'utilitza l'escalat per adaptar el patró a diferents talles.
• Procés industrial: Es divideix en la sala de tall (on es tallen les teles sovint amb sistemes informàtics) i el cosit, on màquines ràpides uneixen les peces i afegeixen complements com botons o cremalleres abans de la planxa final.