Guia completa de diagnòstic en ortodòncia

RA5: Ortodòncia: Diagnòstic en ortodoncia: Analisi facial:
A) Simetria i patró facial/BIOTIP: Foto frontal: L’exploració frontal ens permet valorar:  La simetria facial general: Es compara el costat dret i esquerre per detectar possibles asimetries.  Es valoren les diferències en l’altura de les estructures facials. Es busca qualsevol desviació en la posició del mentó. La relació i proporció entre els tres terços facials:  Terç superior:
Des de la línia del cabell fins a les celles. Terç mitjà: Des de les celles fins a la base del nas. Terç inferior:
Des de la base del nas fins al mentó. Els tres terços han de tenir una proporció equilibrada (1:1:1). L’alineació de la línia mitja facial: Es traça una línia imagínària que passa pel centre del front, nas i mentó. Es compara amb la línia mitjana dentària superior i inferior. En una oclusió normal, la línia mitjana dental superior ha d’estar alineada amb la línia mitjana facial. 1.1. Biotip Mesofacial (normal o equilibrat):Perfil recte o lleugerament convex. Proporció equilibrada entre l’altura facial inferior, mitjana i superior. Angles mandibulars propers a la normalitat. Tendència a un pla oclusal estable i una correcta funció masticatòria. Rostre amb proporcions harmòniques entre amplada i altura.  Relació equilibrada entre el creixement maxil·lar i mandibular.
Tendència a presentar oclusió de Classe I d’Angle. Músculs masticatoris equilibrats, sense hiperactivitat ni hipotonia. 1.2. Biotip Dolicofacial (llarg o vertical): Rostre allargat amb predomini del creixement vertical sobre el transversal. Tendència a un patró hiperdivergent, amb angles mandibulars oberts. Sovint associat a Classe II esquelètica per retrognatisme mandibular. Lligament lax i musculatura facial feble, especialment en els llavis i la llengua.Perfil convex, amb el maxil·lar més desenvolupat que la mandíbula. Mossegada oberta freqüent per falta de contacte entre incisius. Respiració oral habitual per alteració en la funció lingual i muscular. Tendència a presentar sobremossegada reduïda o negativa.  1.3. Biotip Braquifacial (ample o horitzontal): Rostre ample, amb predomini del creixement transversal i horitzontal. Tendència a un patró hipodivergent, amb angles mandibulars tancats. Sovint associat a Classe III esquelètica per prognatisme mandibular.

Músculs masticatoris forts i hipertròfics, amb hàbit de bruxisme.Perfil recte o còncau, amb la mandíbula prominenta. Mossegada profunda amb tendència a un overbite augmentat. Major activitat muscular, especialment en el masseter i temporal. Articulació Temporomandibular (ATM) robusta, amb menys probabilitat de disfuncions. B) Forma del perfil: Foto lateral: El perfil facial és un dels elements més importants en el diagnòstic ortodòntic, ja que ens proporciona informació sobre la relació entre el maxil·lar superior, la mandíbula, el nas i els teixits tous del pacient. L’anàlisi del perfil facial permet determinar si hi ha desajustos esquelètics que puguin influir en la funció i l’estètica facial. L’anàlisi del perfil facial ajuda a:  Avaluar la relació anteroposterior del maxil·lar i la mandíbula.  Determinar si el pacient té una Classe I, Classe II o Classe III esquelètica.  Identificar alteracions en el creixement facial, com retrognatisme o prognatisme.  Valorar la posició i projecció dels llavis, i la seva relació amb els incisius. Planificar el tractament ortodòntic i, si cal, ortopèdic o quirúrgic. Tipus: Recte (mesofacial): El maxil·lar i la mandíbula estan equilibrats.  És el perfil considerat harmònic i funcionalment estable. Associat a una oclusió normal (Classe I d’Angle). Sol requerir tractaments ortodòntics lleus per millorar la posició dental sense afectació esquelètica. Convex (dolicofacial): El maxil·lar superior està més avançat que la mandíbula, donant un aspecte de mentó retret. Relacionat amb retrognatisme mandibular. Sovint associat a Classe II d’Angle amb ressalt horitzontal augmentat. Pot necessitar tractament ortopèdic (dispositius funcionals) o quirúrgic en adults. Concave: La mandíbula està més avançada que el maxil·lar, fent que el mentó sigui molt prominent. Relacionat amb prognatisme mandibular. Sovint associat a Classe III d’Angle, amb mossegada creuada anterior. Pot necessitar tractament quirúrgic en casos greus. C) Anàlisi del somriure: Foto somriure: Llavis en repòs: Es valora si els llavis es tanquen de manera natural o si hi ha incompetència labial. Es mesura l’exposició dental en repòs (normalment, s’haurien de veure 2-4 mm dels incisius superiors).

Llavis en somriure: Es valora l’exposició dentària en somriure (idealment, es veuen els incisius i una petita porcíó de les genives). Es classifica el somriure en alt (exposa molta geniva), mitjà (exposa correctament les dents) o baix (difícil de veure les dents en somriure). Mossegada posterior en relació frontal: L’arcada superior hauria de tenir una forma de paràbola regular. Es valora si hi ha estretesa maxil·lar (paladar ogival), que pot provocar mossegades creuades. Relació entre les comissures labials i les dents posteriors:  Les dents posteriors han de ser visibles darrere dels canins en somriure. En alguns casos, hi pot haver un somriure “estret” amb manca de suport a les comissures.  Alineació dentària: Es busca la presència d’apinyaments, diastemes i rotacions. Inclinació i angulació de les dents: Es valoren les relacions de torque i tipping segons els patrons normals. Angulació de la corona o tip: angulació mesiodistal de l’eix major de la dent.
Els graus entre l’eix major de la dent i la línia perpendicular al pla oclusal s’anomena tip o angulació coronal. A l'oclusió normal el terç gingival es troba cap a distal respecte a terç incisal, existeix una angulació cap a distal. Inclinació de la corona o torque: fa referència a la inclinació vestibulolingual de l’eix major de la dent. A l’oclusió normal les dents anteriors i posterosuperiors tenen inclinació vestibular, mentre que les dents posteroinferiors tenen inclinació lingual. Els graus entre la línia tangent a la zona més vestibular de la corona i la línia perpendicular al pla oclusal s’anomena inclinació de la corona torque. Rotació: cap mesial/dist (mana c. Vestibular). Vestibulització: Les dents estan fora del lloc cap a vestib. Lingualització: Denta fora del lloc cap a lingual.  Forma de l’arcada: Rodona, quadrada,arc en V, hiperbòlica, ovalada (ideal), parabolica. Simetria de l’arcada: (respecte el raf palatí es comparen les hemiarcades).  Exploració intraoral: Anàlisi Oclusal: Es valora la manera com encaixen les dents superiors i inferiors, ja que l’oclusió influeix directament en la funcionalitat i estabilitat bucodental. Relacions oclusals a examinar:

Relació sagital (Classe I, II, III): Segons la classificació d’Angle, es determina si el pacient té una oclusió normal o una maloclusió esquelètica. Relació transversal: Es busca la presència de mossegades creuades posteriors o desviacions de la línia mitjana. Relació vertical: Es valora el ressalt vertical (overbite) i la mossegada oberta o profunda. Corbes de compensació: corba de Spee, corba de Wilson Punts de contacte: S’analitza si hi ha interferències oclusals que puguin provocar desgasts o alteracions en l’ATM. Funció mandibular: Es revisa si el pacient presenta desviacions en l’obertura o signes de disfunció temporomandibular. Relació sagital (Classe I, II, III): Segons la classificació d’Angle, es determina si el pacient té una oclusió normal o una maloclusió esquelètica.  Relació sagital (Classe I, II, III): Existeixen 2 tipus de Classe II: Classe II Divisió I: Ressalt important. Incisius Superiors amb evident inclinació cap a vestibular. Classe II divisió II: IS amb inclinació palatina, apinyament anterior dents superiors. Sol acompanyar-se de sobremossegada. Cara curta i ampla.  Relació sagital: Resalt: Distancia horitzontal des de la vora incisal de les IS a la cara vestibular de les II. Ideal: 2-3mm. Augmentat: > 2-3 mm. Disminuït: Vora a vora.  Mossegada creuada anterior.  Relació transversal: Es busca la presència de mossegades creuades posteriors o desviacions de la línia mitjana. L’anàlisi transversal estudia la relació entre les arcades dentals en el pla horitzontal, valorant l’amplada del maxil·lar superior i la mandíbula, així com les possibles desviacions laterals.  Oclusió normal: Les cúspides vestibulars dels molars superiors cobreixen lleugerament les vestibulars dels molars inferiors. Mossegada creuada posterior: Les cúspides vestibulars dels molars inferiors sobresurten per fora dels superiors. Mordida en tisora: Les dents superiors no contacten amb les inferiors i es situen totalment per fora. Discrepàncies de línia mitjana: La línia mitjana dental superior i inferior no coincideixen per desviació mandibular o erupció asimètrica. Relació vertical: Es valora el ressalt vertical (overbite) i la mossegada oberta o profunda. L’anàlisi vertical estudia la relació entre les arcades en sentit superior-inferior, determinant si el contacte entre les dents anteriors i posteriors és funcional.

La sobremossegada és la distancia vertical entre la vora incisal de les dents superiores i la de les dents inferiors. Oclusió normal: Els incisius superiors cobreixen aproximadament 1/3 de la corona dels incisius inferiors. Mossegada profunda: Els incisius superiors cobreixen més del normal les dents inferiors, arribant fins a la geniva en casos greus. Mossegada oberta: Els incisius superiors i inferiors no contacten, deixant un espai entre ells. Sobremorsegada augmentada: L’excés de contacte entre les dents anteriors pot generar desgast i sobrecàrrega muscular. L’anàlisi vertical és essencial per prevenir problemes en l’ATM i determinar si cal ortodòncia interceptiva per modificar el patró de creixement facial. ETIOPATOGÈNIA: Causa. Maloclusió òssia: Afecta a un o els dos ossos maxil·lars a la zona alveolar, o a nivell de les bases òssies, repercutint en el encaixi dentari oclusal. Maloclusió muscular: L’equilibri muscular és el primitivament alterat i el que causa l’anomalia oclusal. Maloclusió dentaria: Es la pròpia dentició la que per la seva forma, mida o posició provoca alteració oclusal. Elements d'ortodòncia: Elements passius: Microimplants: Dispositius amb forma d cargol k es fixen temporalment a l'os x millorar l'ancoratge. Te una part intraossia amb forma de cargol i una extraossia on s'adapten filferros i elastics x mobilitz estructures. Teleradiografia lateral del crani: És una prova radio externa amb la qual s'obté una imatge lateral dreta del conj de crani i estruct ossies d la cara. Ortopanto: Img panoramica en 2d result d'una tecnica radiografica extraoral basada en el principis tomografics, mostra dents i estruct ossies circumdants.