Guia Completa dels Registres Lingüístics del Català i el Dialecte Balear

Registres Formals

Estàndard

• Tema: General.
• Canal: Escrit o oral.
• Intencionalitat i Formalitat: Objectiva i grau de formalitat mitjà.
• Ús: Es pot considerar com una varietat dialectal comuna a tots els parlants i com un registre neutre, adequat a les situacions mínimament formals. Es tracta del tipus de llengua “homologada” que s’ensenya als centres docents. Coincideix força amb la llengua correcta o normativa. Crea en els parlants consciència d’unitat de la llengua.
• Característiques Sintàctiques: Construcció culta i correcta, però evitant les formulacions que dificultin la comprensió.
• Característiques Lexicosemàntiques: Ús de cultismes coneguts i evitació dels col·loquialismes. Ús generalment denotatiu del llenguatge.
• Classes de Text: Escrits (periòdics, textos divulgatius, administratius, etc.) i orals (mitjans de comunicació).

Cientificotècnic

• Tema: Especialitzat.
• Canal: Escrit o oral (no espontani).
• Intencionalitat i Formalitat: Objectiva i grau de formalitat alt.
• Ús: Absència de referències personals. Ús d’oracions impersonals. Ús de llenguatges formalitzats i de codis propis.
• Característiques Sintàctiques: Ús gairebé absolut d’oracions enunciatives.
• Característiques Lexicosemàntiques: Tecnismes i cultismes, sovint creats a partir d’elements grecs o llatins. Ús exclusivament denotatiu del llenguatge.
• Classes de Text: Escrits (articles en revistes especialitzades, informes tècnics, tesis doctorals, etc.) i orals (conferències).

Literari

• Tema: General.
• Canal: Habitualment escrit.
• Intencionalitat i Formalitat: Subjectiva i grau de formalitat habitualment alt.
• Ús: Gran expressivitat. La funció estètica és la més típica, però no l’única. Artificiositat. El llenguatge literari és el més ric i variat, de manera que una obra pot incloure tota mena de registres, seqüències textuals i tipus de text.
• Característiques Sintàctiques: Sintaxi sovint complexa.
• Característiques Lexicosemàntiques: Ús de tots els mots de la llengua, fins i tot de dialectismes i de mots exclusius. Ús connotatiu, figuratiu, polisèmic i simbòlic del llenguatge.
• Classes de Text: Poesia, narrativa i teatre.

Registres Informals

Col·loquial

• Tema: General, quotidià.
• Canal: Oral espontani.
• Intencionalitat i Formalitat: Subjectiva i grau de formalitat baix (si és molt baix, parlem de registre vulgar).
• Ús: És el primer registre que s’aprèn i la base de les varietats dialectals. Es manifesta en la conversa espontània. Gran expressivitat i riquesa entonacional. Espontaneïtat i, per tant, poc control sobre el llenguatge. És el parlar menys subjecte a la norma lingüística i social.
• Característiques Sintàctiques: Sintaxi simple, amb abundància de la juxtaposició. Abundància d’oracions interrogatives i exclamatives. Presència freqüent d’oracions inacabades.
• Característiques Lexicosemàntiques: Ús de mots incorrectes: col·loquialismes i mots no catalans. Lèxic sovint limitat, repetitiu i poc precís. Abundància d’elements expressius amb força connotació.

  En el registre vulgar hi ha ús freqüent de mots referents al sexe o a les funcions fisiològiques, que ataquen la religió (blasfèmies) o que transgredeixen certs tabús. També són pròpies del registre vulgar les deformacions dels mots per manca de cultura del parlant.

• Classes de Text: Conversa.

El Dialecte Balear

Morfosintaxi

1. Desinència [Ø] en la primera persona del present d’indicatiu: cant, obr.
2. Desinències –am i –au en la primera persona plural del present d’indicatiu: cantam, cantau.
3. Article salat generalitzat: es/sa/es/ses. Després de la preposició amb, l’article masculí adopta les variants següents:
   • Singular: so
   • Plural: sos (Exemple: amb sos peus a terra).
4. Ús regular de l’article personal: en Biel, na Margalida.

Lèxic i Semàntica

1. Mots característics:
   • al·lot (noi, xicot)
   • ca (gos)
   • cercar (buscar)
   • morro (llavi)
   • calces (mitges)
   • calçons (pantalons)
   • capell (barret)
   • és ver (és veritat)
   • forqueta (forquilla)
   • faldeta (faldilla)
2. Peculiaritats semàntiques:
   • berenar (esmorzar)
   • trempar (amanir)