Guia completa dels gèneres d'opinió i la subordinació

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,14 KB

Els gèneres d'opinió

Intenció: Crear un estat d'opinió entre els lectors o oients a partir de les opinions de l'autor, que combina exposició i argumentació per fer assumir les idees expressades.

Article d'opinió

  • Definició: Text en què l'autor reflexiona sobre un fet d'actualitat o d'interès.
  • Autoria: Signat per un col·laborador esporàdic o fix.
  • Objectiu: Analitzar un tema des del punt de vista de l'autor per arribar a una conclusió que permeti al lector formar la seva pròpia opinió.
  • Estructura: Lliure, depèn de l'estil de l'articulista i l'enfocament de cada text. Inclou l'exposició dels fets que motiven l'article, la discussió dels fets i la conclusió.
  • Localització: Pàgines d'opinió o a cada secció al costat de la notícia.
  • Tipus:
    • Columna i bitllet: Disposats, respectivament, en una columna o en una peça de poques línies però d'amplada superior a la columna. Els col·laboradors habituals se situen al costat de la informació de cada secció. Valoren informacions que es refereixen a algun aspecte de l'actualitat.
    • Article de fons: Article d'opinió extens, escrit per una autoritat o periodista especialitzat, per proposar una reflexió en profunditat. Es troba a les pàgines d'opinió o dossiers adjunts.

Editorial

Expressa l'opinió del mitjà de comunicació, sota la responsabilitat del consell de redacció o del director. Encapçalen la secció d'opinió i se solen centrar en el tema que es considera important en la data de publicació. Predomina l'exposició i l'argumentació amb aparença d'objectivitat i rigor. L'estructura i l'estil són més formals que els articles d'opinió (sacrifici de recursos estilístics personals per una aparença de neutralitat).


La subordinació

Subordinació substantiva

  • Completives: (que, ex: Ens han demanat que...)
  • Infinitiu: (ex: Et convé sortir...)
  • Relatiu: (qui precedit per determinant o pronom, o que precedit per determinant o pronom sempre. Ex: No s'esperaven el que van trobar, Ell és qui remena les cireres).
  • Interrogativa: Total (si) o parcial (pronom: què, qui; determinant: quin, quant; adverbi: quan, on, com).

Subordinació adjectiva

  • Explicatives: Afegeixen informació a l'antecedent (ex: Els tius, que havien fet vaga...).
  • Especificatives: Restringeixen l'antecedent (ex: Els tius que havien fet vaga...).
  • De participi: (ex: L'Oriol, enfadat, va cridar).

Subordinació adverbial

:circumst o pròpia:temps,lloc,manera,participi,gerundi,infinitiu precedit x prep no circumst. o impropia:causal (causa pp),final (finalitat pp),concessiva (contrarietat q n impideix pp),condicional (condicio pp),comparativa o consecutiva (consec.pp)

Entradas relacionadas: