Guia completa dels assajos de duresa: Mohs, Brinell, Vickers

Tecnología Industrial3,82 KB

Escala de Mohs

L'escala de Mohs classifica la duresa dels materials en 10 nivells:

  1. Talc
  2. Guix
  3. Calcita
  4. Fluorita
  5. Apatita
  6. Feldespat
  7. Quars
  8. Topazi
  9. Corindó
  10. Diamant

Assaig Brinell (HBW)

Mètode basat en l'impressió generada en una superfície mitjançant una bola. El material utilitzat era acer extradur o carbur de wolframi; avui dia la bola és de metall dur. Si sobre una bola de diàmetre (D) s'aplica una càrrega (P), generem una petjada en forma de casquet esfèric de diàmetre (d) en la superfície a assajar.

Particularitats

  • Superfície a assajar plana, uniforme i exempta de lubricants.
  • Acabat superficial bo per permetre la determinació exacta del diàmetre de l'empremta.
  • Mesurament de l'empremta en dues posicions perpendiculars per calcular la mitjana.
  • Espessor de la peça: mínim 8 vegades el valor de la profunditat del casquet.
  • Distància entre empremtes: no inferior a 3 vegades el diàmetre mitjà de l'empremta.
  • Assaig a temperatura ambient (10ºC a 35ºC).
  • Diàmetre de la bola: el major possible.

Designació

  1. Diàmetre de la bola (mm).
  2. Valor de la força d'assaig (kgf).
  3. Temps d'aplicació de la càrrega (s'indicarà si està fora de l'interval de 10 a 15 segons).

Assaig Vickers (HV)

Substitueix el penetrador esfèric per una piràmide quadrangular de diamant amb un angle entre cares de 136º. Les empremtes generades són geomètricament semblants. Existeixen tres tipus de càrrega: assaig de duresa Vickers, Vickers a baixa força i microduresa Vickers.

Particularitats

  • Rugositat no excessiva per permetre una lectura precisa (especialment en microduresa, on cal polir la superfície).
  • Es mesuren les dues diagonals de l'empremta per obtenir la mitjana aritmètica.
  • Espessor de la proveta: superior a 1,5 vegades el valor de la diagonal.
  • Distància als costats: 2,5 vegades la longitud de la diagonal (acer, coure, aliatges) o 3 vegades (materials lleugers).
  • Distància entre empremtes: 3 vegades la diagonal (acer, coure, aliatges) o 6 vegades (materials lleugers).
  • Temperatura ambient: 10ºC-35ºC.

Assaig Rockwell (HR)

Proporciona directament el valor de la duresa sense necessitat de mesurar l'empremta. Existeixen dos mètodes: duresa Rockwell i duresa Rockwell superficial.

Fases de l'assaig

  1. Precàrrega: S'aproxima el penetrador i s'aplica una càrrega preliminar per establir la posició de referència (h0).
  2. Càrrega principal: S'afegeix una càrrega que fa penetrar l'eina en la proveta (h1).
  3. Recuperació: Es retira la càrrega principal mantenint la precàrrega; el penetrador retrocedeix fins a una profunditat (h3) a causa de l'elasticitat.

Assajos de duresa dinàmics

Duresa Poldi (Xoc)

Es basa en aplicar una força (F) sobre un yunque mitjançant un martell. Aquest transmet l'esforç a un patró de duresa coneguda i a la peça a estudiar. Es comparen les dues empremtes produïdes.

Duresa Shore (Mètode de retrocés)

Determina l'elasticitat del material. Un martell amb punta de diamant cau des d'una altura determinada; part de l'energia es consumeix en la deformació i la resta provoca un rebot. L'altura del rebot és proporcional a la duresa.

Assaig Knoop (Microduresa) (HK)

Utilitzat per a dureses superficials (esmalts, recobriments). El penetrador és una piràmide de diamant que genera una empremta ròmbica (relació de diagonals 7:1). Les càrregues són molt petites (1 a 1000 grams). Es considera microduresa si la càrrega no supera els 200 grams.

Descargar

PDF Word HTML