Guia Completa del Relleu, Xarxes Hidrogràfiques, Climes i Vegetació de Catalunya

El Sistema Pirinenc i el Sistema Mediterrani

Sistema Pirinenc (El Pirineu)

El Pirineu es divideix principalment en:

• Pirineu axial: Està format per roques antigues i supera els 3.000 metres d'altitud, presentant paisatges alpins característics.
• Prepirineu: Format per roques modernes, amb una altitud entorn dels 2.000 metres.

Sistema Mediterrani

Es troba en paral·lel a la costa, estenent-se des del cap de Creus fins al riu Ebre.

• Serralada prelitoral: Formada per diversos massissos, amb altures d'uns 1.000 metres.
• Serralada litoral: Constituïda per serres i massissos antics, amb altituds entre 500 i 1.000 metres.
• Depressió prelitoral: Situada entre la serralada prelitoral i la litoral, té un aspecte ondulat amb petits serrats i valls.
• Plana litoral: Ubicada entre la serralada litoral i el mar, és una franja estreta que s'eixampla gràcies als deltes.

Altres unitats del relleu

• Depressió Central: Territori enfonsat comprès entre el Pirineu i el Sistema Mediterrani, marcat per conques d'erosió, altiplans i planes.
• Serres transversals: Connecten el Pirineu amb el Sistema Mediterrani.

Xarxes Hidrogràfiques de Catalunya

Xarxa pirinenca

Comprèn rius com la Noguera Ribagorçana i la Noguera Pallaresa. Són rius cabalosos i llargs, que desembocament a l'Ebre. Presenten un règim nivopluvial (influenciat per la neu) i un important aprofitament hidràulic amb centrals hidroelèctriques.

Xarxa pirinenc-mediterrània

Formada per rius com la Muga, el Fluvià, el Ter i el Llobregat. Neixen al Pirineu, tenen un recorregut mitjà-llarg i desembocament al mar. El seu règim és pluvial i van tenir un paper clau en la industrialització antiga.

Xarxa mediterrània

Rius que neixen a la serralada prelitoral, amb un cabal escàs i que desembocament al mar. Exemples en són el Francolí, el Gaià, el Foix, el Besòs o la Tordera. Són de tipus torrencial i sovint originen inundacions.

L'Ebre

Un cas a part. Té el seu origen a la serralada Cantàbrica i desemboca al mar Mediterrani. Es troba estret per la serralada prelitoral i forma un delta important. Els sediments creen embassaments i actualment el delta retrocedeix.

Els Climes de Catalunya

Catalunya seca

• Mediterrani litoral: Ocupa la franja costanera. Té hiverns suaus i estius calorosos, amb una temperatura mitjana de 16 °C i pluges irregulars.
• Mediterrani continental: Ubicat a la Depressió Central, presenta hiverns freds i estius molt calorosos. La temperatura mitjana és de 18 °C i les precipitacions són escasses (uns 300 mm).
• Mediterrani de muntanya baixa i mitjana: Amb una temperatura mitjana de 13 °C, estius secs i precipitacions irregulars (600 mm). S'estén per zones dels Pirineus i la Depressió Central.

Catalunya humida

• Alpí i subalpí: Present al Pirineu (axial i pre). Hiverns molt freds i estius suaus, temperatura mitjana de 5 °C i pluges regulars sovint en forma de neu.
• Atlàntic: Localitzat a la part occidental del Pirineu. Hiverns i estius suaus, amb una temperatura mitjana de 7 °C, pluges regulars abundants i molta humitat.
• D'alta muntanya: Als Pirineus i la serra transversal. Hiverns i estius temperats, temperatura mitjana de 9 °C i un règim de precipitacions regular.

La Vegetació a Catalunya

Domini boreoalpí

• Estatge subalpí (1600-2300 m): Domini de boscos de pi negre i avets, afectats per processos de desforestació.
• Estatge alpí (a partir de 2.300 m): Domini de prats naturals, líquens i molses.

Domini eurosiberià

Es localitza a les zones de muntanya mitjana, el Prepirineu i les serres transversals. Inclou fagedes i roures de fulla caduca, boscos de ribera, pi roig i freixedes. Presenta una fesonomia canviant i la presència d'espècies al·lòctones.

Domini mediterrani

Situat per sota dels 800 metres. Destaca l'alzinar, amb espècies eseròfiles, sotabosc i plantes enfiladisses pròpies de la vegetació espontània.

Característiques de la Catalunya Seca i Humida

La Catalunya seca

• Regió de la Tramuntana: Rosselló i Empordà, dominada pel pi blanc.
• Regió litoral: Muntanyes mitjanes amb presència de pi blanc en zones molt poblades.
• Altiplà central: Formes tabulars i costes, amb conques d'erosió.
• Prepirineu: Dues alineacions de muntanya i una depressió central. Altes muntanyes amb temperatures fredes a l'hivern i caloroses a l'estiu.
• Regió continental: Terres interiors de Catalunya amb poca altitud, clima extremat i pluges escasses.

La Catalunya humida

• Oriental: Inclou les serres transversals, amb una altitud notable i clima mediterrani.
• Alt Pirineu: Terres altes amb paisatge alpí, molta pluja, presència de pi negre i avet, i zones poc poblades.