Guia completa sobre ciments, additius i materials de construcció

Enviado por Chuletator online y clasificado en Tecnología Industrial

Escrito el en catalán con un tamaño de 14,64 KB

Components i tipus de ciment

Els components principals del ciment es classifiquen segons la seva naturalesa:

  • S: Escòria d'alt forn
  • D: Fum de sílice
  • P: Putzolana natural
  • Q: Putzolana natural calcinada
  • V: Cendra volant silícica
  • W: Cendra volant calcària
  • T: Esquistos calcinats
  • L/LL: Calcària

Composició per tipus (CEM):

  • CEM I: 95%
  • CEM II: 65-94%
  • CEM III: 5-64%
  • CEM IV: 45-89%
  • CEM V: Putzolana, escòria, clínquer

Nomenclatura i propietats

Exemple: CEM II / A-L 32,5 N

  • Baixa calor d'hidratació (LH): CEM II/A - L 32,5 N – LH
  • Molt baixa calor d'hidratació (VLH): VLH IV/B (P) 22,5

Elecció del ciment i propietats

L'elecció depèn de:

  • Calor d'hidratació: Relacionada amb la velocitat d'adquisició de resistència. Una velocitat alta permet construir més ràpid, però genera més calor i risc de fissures. Una velocitat baixa és més segura.
  • Durabilitat química.

Additius per a ciment i formigó

Els additius són substàncies (màxim 5% del pes del ciment) per millorar propietats:

  • Reductors d'aigua: Milloren la compactació, durabilitat i resistències mecàniques sense alterar la treballabilitat.
  • Modificadors de fraguat: Els acceleradors redueixen el temps de fraguat; els retardadors l'allarguen.
  • Airejants: Introdueixen bombolles d'aire per millorar la durabilitat.
  • Escumants: Redueixen la densitat creant buits.
  • Hidròfugs: Repel·leixen l'aigua i regulen l'absorció capil·lar.

9uPRsfAAAABklEQVQDALuPqO0uHVZsAAAAAElFTkSuQmCC

El guix en la construcció

S'utilitza en plaques de guix laminat, blocs i motllures. El seu adormiment depèn de la temperatura de l'aigua, la relació aigua/conglomerant, la finor de molta i la velocitat de pastat. És higroscòpic (s'ha d'evitar en llocs humits) i té una gran resistència al foc.

Conceptes tècnics fonamentals

Clínquer

Material granular obtingut per la cocció (~1450 ºC) de calcària i argiles. En moldre'l amb guix, s'obté el ciment Portland.

Addicions

Redueixen la resistència inicial però incrementen la final gràcies a la reacció amb l'hidròxid de calci, millorant la durabilitat química.

Paper de l'aigua

Permet la formació de la massa, facilita el pastat (treballabilitat) i provoca la hidratació, el fraguat i l'enduriment.

Índex d'hidraulicitat

Relació entre components àcids (sílice, alúmina, ferro) i bàsics (calç, magnesi). Més argila implica major hidraulicitat i resistència sota l'aigua.

Paper dels àrids

Sorra i grava que aporten volum, resistència i estabilitat. Actuen com a esquelet dins la pasta de ciment.

Entradas relacionadas: