Guia completa sobre el biofilm oral: control i prevenció

1. Definició i tipus de biofilm

El biofilm oral és una acumulació heterogènia de microorganismes envoltada per una matriu orgànica que s'adhereix a les superfícies dentals. Si els microorganismes aconsegueixen els substrats necessaris per organitzar-se, poden provocar patologies com la càries i les malalties periodontals.

Característiques macroscòpiques

• Consistència: Tova.
• Color: Normalment transparent, però pot ser blanc-groc o tenyir-se si es calcifica.
• Localització: Dents, genives, mucosa, restauracions i pròtesis.

Diferència entre biofilm i matèria alba

• Biofilm: Pel·lícula translúcida, fortament adherida, no s'elimina amb glopejos ni aigua a pressió.
• Matèria alba: Massa no translúcida, no adherida, s'elimina fàcilment amb aigua o aire a pressió.

Classificació segons la inserció gingival

• Supragingival: Per sobre de la inserció de la geniva.
• Subgingival: Per sota de la inserció de la geniva (solc gingival).

2. Reveladors de biofilm

Són compostos (líquids o sòlids) que contenen colorants per fer visible el biofilm. Han de ser no tòxics, tenir un sabor acceptable i contrastar amb els teixits.

Classificació dels reveladors

• Segons el mètode: Químics (canvi de color) o fisicoquímics (fluorescència amb llum ultraviolada).
• Segons la presentació: Líquids o sòlids (pastilles, gels).
• Segons el nombre de colorants: Monocromàtics, dicromàtics o tricromàtics (per diferenciar l'antiguitat del biofilm).

3. Mètodes de control del biofilm

Mètodes mecànics

Es basen en l'arrossegament o fricció. El raspallat dental és el mètode més eficaç.

Característiques dels raspalls manuals

• Parts: Mànec, coll i capçal (amb plomalls de filaments).
• Filaments: Naturals (traumàtics) o sintètics (niló/polièster, recomanats).
• Duresa: Depèn del diàmetre i longitud dels filaments (tous, mitjans, durs).

Tècniques de raspallat

• Vibratòries: Charters, Bass i Stillman.
• Horitzontals i rotatòries: Horitzontal, rotatòria simple i Charters modificada.
• Verticals: Fones, Bass modificada i Stillman modificada.

Altres mètodes complementaris

• Seda dental: Per a espais interdentals.
• Raspalls interproximals: Per a espais més amplis.
• Cons o estimuladors de goma: Per a furques i genives.
• Irrigadors: Doll d'aigua a pressió.
• Netejadors linguals: Per al dors de la llengua.

4. Mètodes químics: Antisèptics

S'utilitzen per destruir microorganismes. Es classifiquen en tres generacions segons la seva substantivitat i eficàcia.

• 1a generació: Baixa substantivitat (ex. triclosàn, hexetidina).
• 2a generació: Alta substantivitat (ex. clorhexidina, la més eficaç).
• 3a generació: Efecte selectiu (ex. delmopinol).

Consideracions sobre la clorhexidina

És l'antisèptic d'elecció, però pot causar tincions, alteracions del gust (disgèusia) i irritacions. S'ha d'utilitzar sota supervisió professional i evitar el contacte immediat amb el lauril-sulfat sòdic dels dentifricis.

5. Dentifricis i col·lutoris

Els dentifricis contenen abrasius, humectants, detergents i agents terapèutics (fluor, antisèptics, etc.). Els col·lutoris són solucions per a glopejos que complementen la higiene, però mai han de substituir el raspallat mecànic.