Guia completa de l'argumentació, la literatura catalana i la Renaixença

L'Argumentació

L'argumentació vol dir exposar raons o opinions per convèncer algú d'alguna cosa. L'estructura és la següent:

• Introducció: Es presenta el tema de què es tractarà i s'enuncia la tesi, la idea que es vol defensar.
• Raonament: S'exposen els arguments a favor de la tesi, reforçats amb proves o exemples.
• Conclusió: És un breu comentari final que confirma la idea central o tesi.

L'Oració

Una oració és un conjunt de paraules disposades en un ordre determinat, que ens comunica un significat lògic i complet, i que està delimitat per dues pauses o silencis. L'oració presenta dos grups de mots indispensables que sempre concorden en persona i nombre: subjecte i predicat.

• El subjecte és un sintagma nominal (SN), una o més paraules que s'agrupen entorn d'un nucli, el nom, del qual es diu alguna cosa. L'estructura del SN és: determinant + nucli + complement.

Tipus de Determinants

• Articles: Acompanyen el nom i l'individualitzen, el concreten: el, la, els, les, en, na.
• Demostratius: Indiquen proximitat o llunyania: aquest, aquella, aquestes, aquell.
• Possessius: Indiquen la relació de possessió: meva, teus, nostres, seves.
• Quantitatius: Indiquen quantitat: massa, prou, bastants.
• Indefinits: Es refereixen al nom d'una forma totalment vaga: alguns, ceta, diverses.
• Interrogatius: quina, quin.

Causes de la Decadència de la Llengua Catalana

• Allunyament de la cort: Des de la unió de Castella i Aragó, la cort ja no es trobava als Països Catalans, i hi va haver una castellanització de la noblesa.
• Enlluernament per la literatura castellana: Sobretot a partir del segle XVII.
• Conseqüències de fets històrics: Revolta de les Germanies a València, Guerra dels Segadors a Catalunya, Tractat dels Pirineus (que va comportar la pèrdua del Rosselló) i Guerra de Successió (que va representar la pèrdua de les llibertats polítiques).
• Aparició de la impremta: Va afavorir el castellà com a llengua de més difusió.

La Renaixença

Al llarg del segle XIX, Catalunya va viure una profunda transformació social i econòmica provocada pel procés d'industrialització del país. El creixement de la indústria, bàsicament tèxtil, es va veure afavorit per la implantació progressiva del ferrocarril i de la màquina de vapor. Aquest procés d'industrialització va anar acompanyat d'un fort augment de la població, que es va concentrar als grans nuclis urbans industrials, que llavors eren Barcelona, Terrassa, Manresa. Com a conseqüència de la industrialització, va sorgir una burgesia industrial que va esdevenir la classe dominant i, de l'altra, un proletariat format per una massa obrera d'assalariats sotmesos a dures condicions de vida. Després de tres segles de decadència en el conreu de la literatura culta, es va produir una lenta però progressiva recuperació de la llengua i la literatura catalanes, que es va articular en un moviment històric i cultural conegut amb el nom de Renaixença. El Romanticisme va ser un moviment que va néixer al nord d'Europa i es va estendre arreu a la primera meitat del segle XIX. Els Jocs Florals són certàmens literaris que esdevenen promotors i difusors d'una llengua.

Autors Destacats de la Renaixença

Jacint Verdaguer

Jacint Verdaguer, poeta, prosista i articulista, és considerat el creador de la llengua literària moderna. Amb ell es va consolidar el moviment de la Renaixença, i la llengua i la literatura catalanes es van donar a conèixer internacionalment, sobretot amb les seves dues obres: L'Atlàntida i Canigó. Va participar en Jocs Florals. L'Atlàntida combina el descobriment d'Amèrica per Colom amb l'enfonsament del mític continent dels atlants. Canigó, considerat el poema èpic nacional de Catalunya i la millor obra de Verdaguer, tracta dels orígens llegendaris de la Catalunya cristiana. La poesia verdagueriana té diversos temes: amorós, patriòtic, paisatgístic, religiós, amb un aspecte que la caracteritza: el sentimentalisme.

Narcís Oller

Narcís Oller va estudiar la carrera d'advocat. Oller se situa entre el Romanticisme i el desig d'adaptar les seves obres als corrents novel·lístics de la segona meitat del segle: el realisme i el naturalisme, que es caracteritzen per la voluntat de reflectir la realitat social i col·lectiva d'una manera objectiva. Els llibres més destacats són L'escanyapobres, La febre d'or, La bogeria i Pilar Prim.

Àngel Guimerà

Àngel Guimerà:

• Primera etapa (1879-1890): Obres que destaquen: Mar i cel i El fill del rei.
• Segona etapa (1890-1900): Obres importants: Maria Rosa, Terra baixa i La filla del mar.
• Tercera etapa (1901-1911): Obres destacades: Jesús que torna i Alta i blanca.