Guia bàsica sobre la Revolució Industrial i el Capitalisme

Ciencias sociales2,64 KB

La Revolució Industrial

És un conjunt de canvis econòmics i tecnològics que es van produir inicialment a la Gran Bretanya. Els principals canvis van ser: la creació de la màquina de vapor, el sistema Norfolk i el creixement demogràfic.

Economia de mercat

És un sistema econòmic que té com a objectiu organitzar i assignar la producció per a vendre-la posteriorment al mercat.

Aranzel

Marc legal econòmic que defensava la imposició d'impostos en productes estrangers.

Sistema fabril

Era la producció que va substituir la producció individualitzada; era una producció feta en sèrie.

Comparativa: Procés fabril vs. Artesanal

Procés fabrilArtesanal
Es sotmet la matèria primera a canvis i transformacions per mitjà de químics i materials industrials.És un procés eminentment manual en què no s'utilitza tecnologia sofisticada.
Fet en fàbriques.Fet en un petit taller familiar o en una comunitat nativa.
Utilitzen químics que afecten l'ecosistema.Es fan servir materials naturals, no químics ni processos industrials.
Pel general és fabricat en poc temps i en grans quantitats.És qüestió de molt temps i esforç per obtenir un sol producte.

Noves tècniques agrícoles

Les tres innovacions agràries més importants van ser els canvis del sistema de conreu, la introducció de màquines noves i la nova estructura de la propietat.

  • Sistema Norfolk: La rotació de conreus va permetre suprimir el guaret, que consistia a deixar una part de terra sense sembra perquè recuperés fertilitat.
  • Tancament de terres: Aquest canvi va anar lligat a la privatització de les terres comunals (open fields) mitjançant les lleis de tancament.

Creixement demogràfic

La fam va desaparèixer i la població, més ben alimentada, va tenir més resistència davant malalties i epidèmies. A la Gran Bretanya hi va haver una gran expansió demogràfica: entre 1800 i 1900 el nombre d'habitants es va triplicar, passant de 10,9 milions a 37 milions.

Què defensava Adam Smith?

Adam Smith basava el seu ideari en el sentit comú. Front a l'escepticisme, defensava l'accés quotidià i immediat a un món exterior independent de la consciència. Creia que el fonament de l'acció moral no es basa en normes ni en idees nacionals, sinó en sentiments universals, comuns i propis de tots els éssers humans.

Descargar

PDF Word HTML