Guia bàsica sobre el pensament de Friedrich Nietzsche
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,59 KB
«Déu ha mort»
Nietzsche afirma que «Déu ha mort» perquè la societat occidental ja no creu realment en Déu ni en els valors absoluts del cristianisme. Això no significa que Déu hagi existit literalment i hagi mort, sinó que les persones han deixat de donar sentit a la vida a través de la religió i la metafísica. Quan diu que «nosaltres l'hem matat», es refereix al progrés de la ciència, la raó i el pensament modern, que han destruït aquestes creences tradicionals. Això provoca el nihilisme, és a dir, la sensació que res té sentit ni valor.
L'etern retorn i el superhome
L'etern retorn
L'etern retorn és la idea que la vida es repetirà infinites vegades exactament igual. Nietzsche utilitza aquesta idea com una prova: si acceptaries repetir tota la teva vida eternament, significa que estimes la vida de veritat. El superhome és capaç de dir «sí» a aquesta repetició perquè accepta tant el dolor com la felicitat.
Superhome i vitalisme
El superhome és l'ideal de Nietzsche. És una persona que crea els seus propis valors, viu intensament i no depèn de Déu ni de la moral tradicional. Accepta el sofriment i diu «sí» a la vida. El vitalisme significa que la vida és el valor més important. Nietzsche defensa els instints, la força, la creativitat i les ganes de viure. Per això, el superhome representa el màxim exemple de vitalisme: viu plenament, sense por i afirmant la vida tal com és.
La tragèdia de la moral: Apol·lo i Dionís
Nietzsche explica que la tragèdia grega unia dues forces representades per dues divinitats:
- Apol·lo: representa la raó, l'ordre, l'harmonia, la llum i el control.
- Dionís: representa els instints, el caos, la passió, l'embriaguesa, el sofriment i la força vital.
La tragèdia grega equilibrava aquestes dues forces. Però, amb Sòcrates i Plató, va començar l'excés de racionalisme i es va destruir la part dionisíaca, instintiva i vital de la cultura. Així comença la decadència de la moral occidental segons Nietzsche.
El dilema: Plató vs. Nietzsche
Plató defensava l'existència d'un món perfecte i etern (el món de les Idees) i pensava que la veritat s'aconseguia amb la raó, controlant els instints i el cos. Nietzsche rebutja aquesta idea i afirma que només existeix aquest món real i canviant. Critica Plató i el cristianisme perquè, segons ell, menyspreen la vida i els instints humans donant més importància a un món superior (el cel). Mentre Plató i el cristianisme valoren la raó i els ideals, Nietzsche defensa la vida, els instints i la voluntat de poder.
Moral dels senyors i moral dels esclaus
Per a Nietzsche, la moral dels senyors és la moral dels forts, creatius i valents. Considera «bo» allò relacionat amb la força, la noblesa i la vitalitat. En canvi, la moral dels esclaus és la dels dèbils i ressentits. Com que no poden dominar els forts, transformen la debilitat en virtut i consideren «bo» ser humil, obedient i resignat.
Nietzsche pensa que el cristianisme és el millor exemple d'aquesta moral perquè reprimeix els instints i crea sentiments de culpa. Exemple: un alumne que copia perquè té por de suspendre i només obeeix les normes per evitar càstigs actuaria segons la moral d'esclaus. En canvi, una persona que pensa per si mateixa i crea els seus propis valors seria un exemple de la moral dels senyors.