Guia Bàsica d'Elements Constructius: Cobertes, Barreres i Instal·lacions

La coberta d'un edifici

És la part superior de l'edifici. Serveix per protegir-lo dels fenòmens meteorològics. Ha de ser: impermeable, resistent, lleugera, amb aïllament tèrmic i acústic.

Està formada per:

• Elements de suport (fusta, acer, totxos, formigó armat...)
• Elements de recobriment (teules, rajoles, pissarra, vidre, plàstic, fibrociment)

Tipus de coberta

• Planes o terrats: Amb una inclinació inferior a 5%.
• Inclinades o teulades.

Coberta plana

Formada per:

• Forjat d'obra
• Membrana impermeable
• Aïllament tèrmic
• Solera
• Paviment

Coberta inclinada

Formada per una o més superfícies, o vessants.

Estructura

• Armadura o encavallada: forma triangular, formada per bigues enllaçades entre elles (fusta, acer, formigó armat).
• Forjat i envanets de sostre mort.

Recobriment

Generalment teules.

Desguàs de les cobertes

Coberta plana

• Inclinació de la coberta
• Embornal: forat per on passa l'aigua de pluja.

Coberta inclinada

• Canalons i baixants (metàl·lics, ceràmics, plàstics).

Destí de l'aigua de pluja

• Clavegueres
• Dipòsit que permet aprofitar-la.

Barreres arquitectòniques

Són els obstacles físics que impedeixen o limiten els moviments de les persones, ja sigui a nivell urbanístic, d'edificació o en el transport. El mobiliari i altres equipaments també poden considerar-se barreres arquitectòniques.

Per què s'han d'eliminar les barreres arquitectòniques?

Per millorar la qualitat de vida de les persones, sobretot d'aquelles amb limitacions de mobilitat.

Com s'eliminen les barreres arquitectòniques?

Les barreres es poden eliminar adaptant tots els espais (públics o privats) a les necessitats de les persones amb limitacions de mobilitat, de manera que s'hi puguin moure amb comoditat, sense que les barreres els dificultin el desplaçament.

Exemples de supressió de barreres arquitectòniques

Algunes adaptacions d'espais, edificis, mobiliari i transport:

• Voreres amb rampes
• Semàfors amb senyalització
• Telèfons públics d'accés fàcil
• Rampes amb accés a edificis
• Portes adequades al pas de cadires de rodes
• Obertura automàtica de portes
• Ascensors adaptats

Els habitatges també han de presentar certes característiques relatives a la superfície, les amplades de les portes, els ascensors, els interruptors, les aixetes, les finestres.

Les instal·lacions de l'habitatge

Són un conjunt de conduccions, d'aparells i d'elements accessoris que garanteixen el subministrament d'una sèrie de serveis en un habitatge. Les instal·lacions d'un habitatge garanteixen unes bones condicions d'habitabilitat. Les instal·lacions mínimes que han de tenir són: instal·lació d'aigua, gas i electricitat.

L'habitatge disposa d'una:

• Instal·lació d'aigua: se sol dividir en instal·lació d'aigua potable i de desguàs.
• Instal·lació elèctrica: formada per comptador, PCP, conductors i conduccions.
• Instal·lació gas: gas natural i manufacturat.

La instal·lació d'aigua

El camí de l'aigua: l'aigua d'ús domèstic prové dels rius i embassaments. D'aquí es transporta amb canonades a les plantes de tractament, on es modifica la seva qualitat (es fa potable) perquè pugui ser consumida sense riscos per a la salut.

L'aigua es transporta des de les plantes de tractament fins als habitatges mitjançant un conjunt de canonades que s'anomena xarxa de distribució.

La instal·lació d'aigua en un habitatge

A partir de la connexió de servei a la xarxa general de subministrament i del comptador comença la instal·lació d'aigua d'un habitatge. Aquesta instal·lació es pot dividir en:

• Instal·lació d'aigua potable: s'encarrega de l'entrada i distribució de l'aigua potable per l'habitatge.
• Instal·lació de desguàs: serveix per a evacuar l'aigua bruta.

Instal·lació d'aigua potable: Components

Formada per les canonades d'aigua calenta i freda, les claus de pas, les aixetes, l'escalfador d'aigua i el dipòsit d'aigua per al vàter.

• Aixetes: permeten regular la sortida d'aigua i s'instal·len als extrems de les canonades. Són de metall i tenen formes diferents, però la seva funció és regular el pas de l'aigua. Són molt variades.
• Escalfador d'aigua: serveix per a escalfar l'aigua que passa per les conduccions d'aigua calenta fins a les aixetes de diferents aparells. Són de gas o elèctrics. Disposen d'un tub d'entrada per a l'aigua freda, el sistema interior per a escalfar l'aigua i un tub de sortida per a l'aigua calenta.
• Canonades: permeten la conducció d'aigua des de la clau de pas fins als diferents punts d'ús (cuina, bany, safareig). Les canonades solen ser de coure. També s'utilitzen tubs flexibles de cautxú revestits d'una malla metàl·lica per connectar el final d'un tub de coure amb les aixetes dels elements sanitaris i de la cuina.
• Clau de pas: permet obrir i tancar l'entrada d'aigua. Totes les instal·lacions han de tenir la clau de pas general d'entrada després del comptador (sol situar-se a l'exterior, en un lloc fàcilment accessible).
• Dipòsit d'aigua del vàter: conté l'aigua que, en obrir una vàlvula de sortida, cau amb prou força per a netejar el vàter.
• El comptador: és l'aparell que permet mesurar i enregistrar el consum d'aigua potable d'un habitatge.

La instal·lació de desguàs: Components

Està formada per les canonades de desguàs, els sifons, els baixants i les arquetes.

• Canonades de desguàs: permeten la conducció d'aigua bruta i usada des de diferents punts de desguàs de l'habitatge fins als baixants. Són de plàstic rígid (PVC).
• Sifó: és un tub de plàstic, cautxú o altres materials que impedeix que arribin els olors i els gasos de les aigües residuals. Es col·loca a partir del punt de desguàs dels diferents elements (bidets, dutxes, banyeres, aigüeres, etc.).
• Baixants: permeten la conducció de les aigües residuals procedents de la cuina, el bany i el safareig fins a la xarxa pública de clavegueram. Solen ser de plàstic rígid.
• Arqueta: són els col·lectors on arriben les aigües residuals dels edificis i s'uneixen amb les aigües de pluja. A partir d'aquí, totes les aigües passen a la claveguera.