Guia de Barbarismes i Literatura Catalana: Resum i Apunts

Llista de Barbarismes

Barbarismes (I)

• 1. Acertar: encertar
• 2. Agravar: agreujar
• 3. Aguar: aigualir
• 4. Ahumado: fumat
• 5. Albóndigas: mandonguilles
• 6. Albornoz: barnús
• 7. Alcance: abast
• 8. Alivio: alleujament, consol
• 9. Alfombra: catifa
• 10. Almendrado: ametllat
• 11. Alquitrán: quitrà
• 12. Ancla: àncora
• 13. Andén: andana
• 14. Angustia: angoixa
• 15. Anticipo: bestreta
• 16. Antigüedad: antiguitat
• 17. Antorcha: torxa
• 18. Anzuelo: ham
• 19. Armario empotrado: armari de paret
• 20. Arrastrar: arrossegar
• 21. Asomar-se: aguaitar
• 22. Ataúd: taüt
• 23. Aterrizaje: aterratge
• 24. Aterrizar: aterrar
• 25. Aterrorizar: aterrir
• 26. Atormentar: turmentar
• 27. Atrasar: retardar, endarrerir
• 28. Atravesar: travessar
• 29. Atril: faristol

Barbarismes (II)

• 30. Ausente: absent
• 31. Avestruz: estruç
• 32. Ayunar: dejunar
• 33. Ayunas (en): en dejú
• 34. Azafata: hostessa
• 35. Bache: clot
• 36. Bacteria: bacteri
• 37. Baratija: quincalla
• 38. Barnizar: envernissar
• 39. Beicon: cansalada entreverada
• 40. Berenjena: albergínia
• 41. Bisiesto: bixest
• 42. Bocina: botzina
• 43. Bodega: celler
• 44. Bolos: joc de birles
• 45. Boquerón: aladroc
• 46. Buhardilla: golfes
• 47. Bulto: bony
• 48. Busca i captura: crida i cerca
• 49. Calabacín: carabasseta
• 50. Callo: durícia
• 51. Camarote: cabina
• 52. Cansancio: cansament
• 53. Carecer: mancar
• 54. Cercanías: rodalies
• 55. Cerradura: pany
• 56. Chaleco: jupetí
• 57. Chiste: acudit
• 58. Chorizo: xoriço
• 59. Colilla: burilla, punta de cigarret

Barbarismes (III)

• 60. Comulgar: combregar
• 61. Corazonada: pressentiment
• 62. Corpiño: cosset
• 63. Coz: guitza
• 64. Cuatrillizos: quadrigèmins
• 65. Derrotar: malgastar
• 66. Despensa: rebost
• 67. Destornillador: tornavís
• 68. Duende: donyet
• 69. Duradero: durador
• 70. Empañar-se: encabotar-se
• 71. Enfermar: emmalaltir
• 72. Engordar: engreixar
• 73. Envoltorio: embolcall
• 74. Escalofrío: calfred
• 75. Estropajo: fregall
• 76. Exprimidor: espremedora
• 77. Fiambre: companatge, carn freda
• 78. Fiambrera: carmanyola
• 79. Florecer: florir
• 80. Florero: gerro
• 81. Fraude: frau
• 82. Fregar: escurar
• 83. Gaviota: gavina
• 84. Gorrión: teuladí
• 85. Guisante: pèsol
• 116. Relleno: farcit (adj), farciment (sust)
• 117. Repentino: sobtat
• 118. Requesón: brull
• 119. Roscón: tortell
• 120. Sabiduría: saviesa
• 121. Saborear: assaborir
• 122. Savia: saba
• 123. Séquito: seguici
• 124. Ser que (a no): llevat que
• 125. Seta: bolet

Barbarismes (IV)

• Silbato: xiulet
• 127. Sillón: butaca
• 128. Solomillo: filet, rellomello
• 129. Sudadera: dessuadora
• 130. Taburete: tamboret
• 131. Tarea: tasca
• 132. Tatarabuelo: rebesavi
• 133. Tataranieto: rebesnet
• 134. Tejado: teulada
• 135. Tendedero: estenedor
• 136. Tontería: ximpleria
• 137. Torta: coca; galtada
• 138. Trillizos: trigèmins; bessonada de tres
• 139. Tumba: tomba
• 140. Valla: tanca
• 141. Veleta: penell
• 142. Vello: borrissol
• 143. Vendaje: embenat, embenatge
• 144. Veneno: verí
• 145. Verdugo: botxí
• 146. Verosímil: versemblant
• 147. Xatarra: ferralla
• 148. Xispa: espurna
• 149. Yema (de huevo): rovell
• 150. Zorro, -a: rabosot, rabosa

Literatura Catalana

La Decadència

1. Quins segles ocupa el període de la Decadència? Ocupa els segles XVI, XVII i XVIII (des del Renaixement fins a la Il·lustració).

2. Per quin motiu s'anomena Decadència a aquest període? S'anomena així perquè la literatura culta en llengua pròpia pateix una forta crisi creativa, perd el seu esplendor medieval i s'introdueix un procés de castellanització, especialment entre les classes altes.

3. Qui introduí el castellà en la cort de la Corona d'Aragó per primera vegada i quan? (Informació pendent).

4. Al segle XVI, de qui s'envoltà la virreina Germana de Foix i a què contribuí? S'envoltà d'una cort d'aristòcrates i intel·lectuals d'orientació castellana, fet que va contribuir decisivament a la castellanització cultural de la noblesa valenciana.

5. Qui i quan abolí els Furs i l'autonomia de la Universitat de València? Felip V de Borbó, mitjançant els Decrets de Nova Planta l'any 1707 (després de la batalla d'Almansa).

6. Quina llengua i literatura tenia més prestigi a partir del segle XVI? El castellà, que vivia la seua època daurada (els Siglos de Oro).

7. Quin procés lingüístic va seguir l'aristocràcia valenciana a partir del segle XVI? Un procés d'abandonament progressiu de la llengua pròpia per a adoptar el castellà com a llengua de cultura, prestigi i relació social.

8. Durant la Decadència deixà d'escriure's en català-valencià? No, però la producció culta va minvar i es va reduir principalment a l'àmbit popular, religiós o cançoners locals.

9. Sobre què s'escrivia en la nostra llengua durant la Decadència? Sobre temàtiques populars, festives, religioses (goigs, miracles) o llibres de memòries familiars.

10. Quin és el motiu pel qual la literatura castellana gaudia d'esplendor i la catalanovalenciana de decadència? El castellà comptava amb el suport de la monarquia i una cort centralitzada, mentre que la nostra llengua va perdre els centres de mecenatge reial.

11. Quin poeta valencià del Renaixement escrigué un cançoner bilingüe? Joan de Timoneda, anomenat Flor d'enamorades.

12. Quin aspecte cultural fomentà la cort virreinal de Germana de Foix? Fomentà la vida cortesana, el teatre, la música i la poesia de tradició renaixentista, predominantment en castellà.

13. Indica el nom i una obra d'un autor teatral del segle XVI a València: La vesita, de Ferrandis d'Heredia.

14. Durant el Barroc, quins corrents s'imiten de la literatura castellana? El Culteranisme (Luis de Góngora) i el Conceptisme (Francisco de Quevedo).

15. Quines formes mètriques s'empraven en el Barroc? Formes tradicionals (cobles, romanços) i adaptació de metres italians i castellans (sonets, dècimes, octaves).

16. Indica el nom de dos poetes barrocs: Francesc Vicent Garcia i Francesc Fontanella.

La Il·lustració

17. En quin segle se situa la Il·lustració? Al segle XVIII (el "Segle de les Llums").

18. Quines són les bases de la Il·lustració? La raó, la ciència, l'esperit crític, l'educació i la recerca del progrés i la felicitat.

19. Qui guanyà la guerra de Successió? Felip V de Borbó.

20. Què provocà la centralització borbònica? La pèrdua dels furs, la imposició de les lleis de Castella i la persecució de la llengua pròpia.

21. Quina era la dèria dels intel·lectuals de la Il·lustració? L'enciclopedisme i la codificació ordenada de la cultura i la llengua.

22. Per què es crearen les acadèmies de les llengües al segle XVIII? Per fixar i regular la llengua, buscant una identitat comuna.

23. Es creà una acadèmia en la nostra llengua al segle XVIII? No, per falta de suport institucional. L'ortografia unificada arribaria al segle XX.

24. Per què no es creà una acadèmia en la nostra llengua? A causa de la repressió política borbònica i la manca d'institucions pròpies.

25. Indica autors d'intents de diccionaris en la nostra llengua: Carles Ros i Orellana.

26. Indica un autor de prosa narrativa de la Il·lustració: Lluís Galiana (Rondalla de rondalles).

La Renaixença

27. Quin moviment sorgeix al segle XIX? La Renaixença.

28. Quin és l'objectiu de la Renaixença? Recuperar el prestigi social, cultural i literari de la llengua pròpia.

29. Quin poema dona inici a la Renaixença? L'oda La Pàtria (1833), de Bonaventura Carles Aribau.

30. Quins són els referents històrics de la Renaixença? L'esplendor de la Corona d'Aragó i la literatura medieval (Ausiàs March, Joanot Martorell, Ramon Llull).

31. Indica un autor de poesia renaixentista a València: Teodor Llorente.

32. Indica un autor que revitalitzà la novel·la: Narcís Oller.

33. Tipus de teatre de la Renaixença: Teatre culte (Àngel Guimerà) i teatre popular/humorístic (Eduard Escalante, Frederic Soler "Serafí Pitarra").

34. Què és un sainet? Obra teatral curta, còmica i popular que retrata costums i tipus socials.

Notes Lingüístiques

• Possessius femenins: Bloc occidental (meua, teua, seua) vs. Bloc oriental (meva, teva, seva).
• Present d'indicatiu (1a pers. sing.): Bloc occidental (-e, ex: cante) vs. Bloc oriental (-o, ex: canto).
• Present de subjuntiu: Bloc occidental (-e/-a, ex: cante, vinga) vs. Bloc oriental (-i, ex: canti, vingui).
• Imperfet de subjuntiu: Bloc occidental (-ra, ex: cantara) vs. Bloc oriental (-és/-ís, ex: cantés).
• Estàndards: Valencià (PARLE), Català (PARLO), Balear (PARL).
• Llengua: Sistema de signes orals d'evolució històrica.
• Dialecte: Sistema de signes que es distingeix accidentalment d'un altre.
• Dialecte CONSTITUTIU: S'originen alhora que apareix la llengua (Occidental/Oriental).
• Dialecte CONSECUTIU: (Definició pendent).