Guia de l'Avantguardisme i els seus autors catalans
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en
catalán con un tamaño de 7,85 KB
Pàgina 80 - L'Avantguardisme
Context i Cronologia
- Inici: 1909 → Manifest futurista de Filippo Tommaso Marinetti (Itàlia)
- Final: 1940 → Invasió nazi i II Guerra Mundial
- A Catalunya: 1916-1936
- Dictadura de Primo de Rivera (1923)
- Crac del 29 (crisi econòmica EUA)
- Crisi cultural burgesa → fi del Noucentisme
Noucentisme vs Avantguardisme
| Noucentisme | Avantguardisme |
|---|---|
| Raó, ordre, serenitat | Irracionalitat, somni, follia |
| Bellesa formal, harmonia | Transgressió, ruptura, caos |
| Classicisme, mediterraneïtat | Vitalisme, màquines, velocitat |
Característiques Generals
- Ruptura radical amb l'ordre establert i la tradició
- Experimentació formal: destrucció de la sintaxi, lliure associació d'idees
- Adoració del modern: tecnologia, indústria, perill, revolució
- Art com a joc, activitat lliure i gratuïta
- Influència de la ciència i mètodes científics
Els 4 "Ismes" Principals
FUTURISME (Marinetti)
- Trencament total amb el passat: "destruïm museus i biblioteques"
- Paraules en llibertat + imaginació sense fils
- Absència de puntuació, versos trencats, sintaxi desordenada
- Cal·ligrames (poemes amb forma visual) i collages
- Exaltació: velocitat, màquina, violència, guerra, joventut
SURREALISME (André Breton)
- Alliberament absolut de l'individu
- Importància cabdal dels somnis i el subconscient
- Escriptura automàtica: escriure sense control de la raó
- Resultat: textos incoerents, absurds, impactants
- Associació lliure d'imatges i idees
CUBISME (Apollinaire)
- Mètodes científics per descompondre la realitat
- Representació geomètrica: l'espectador reconstrueix mentalment
- Múltiples perspectives simultànies
- Ús del collage i cal·ligrama en literatura
DADAISME (Tristan Tzara)
- Rebuig de tota lògica i raonament → nihilisme
- Escriptura automàtica per crear caos intel·lectual
- Absurd, provocació, humor negre, escàndol
- Reflex del món caòtic post-1a Guerra Mundial
Avantguardisme a Catalunya
- Arts plàstiques: Salvador Dalí (La persistència de la memòria, 1931), Joan Miró
- Literatura:
- Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)
- Josep Vicenç Foix (1893-1987)
- Joan Brossa (1919-1998)
- Trets propis: síntesi tradició + modernitat, compromís social, revistes literàries
Pàgina 81 - Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)
Biografia Essencial
- Naixement: Barcelona, 1894 → figura més notable de l'avantguardisme català
- Família humil: orfe de pare als 7 anys → Asil Naval Espanyol fins als 12
- Autodidacta: treballa des dels 13 anys en diversos oficis (peixater, xofer, fàbrica)
- Formació: llegeix Gorki, Nietzsche, Ibsen; es relaciona amb intel·lectuals
- Compromís: socialista, anarquista, catalanista
- Revista: funda "Un Enemic del Poble" (1917) → denuncia el capitalisme, la religió i l'imperialisme
- Malaltia: tuberculosi (1918) → mort prematura el 1924 (30 anys)
- Producció: molt intensa malgrat les estades en sanatoris
Obra Literària (Evolució)
1a etapa (1919-1921) → Avantguardista
- Poemes en ondes hertzianes (1919)
- L'irradiador del port i les gavines (1921)
- Temes: futurisme, ciutat, port, màquines, justícia social
2a etapa (1922) → Personal
- Les conspiracions
- Poesia més nostàlgica, patriòtica i introspectiva
Obra mestra (1923) → Amorosa
- "El poema de la rosa als llavis" → MILLOR LLIBRE
- Argument: història d'amor entre el poeta ("mestre d'amor") i una noia inexperimentada ("aprenenta")
- Estil: llenguatge elaborat, sensual, combinació tradició + modernitat
Últim llibre (1925, pòstum) → Eròtic i mortal
- Óssa Menor
- Temàtica amorosa i eròtica
- Inclou cal·ligrames
- Nou tema: angoixa davant la mort (presentiment)
Estil i Pensament
- Frase clau: "Tot ho he vist o viscut. No he escrit mai sense mullar la ploma al cor, esbatanat."
- Vitalisme + compromís social + innovació formal
- Temes recurrents: treball, mar, Barcelona, amor, justícia, mort
- Llenguatge: neologismes, termes tècnics, col·loquialisme, musicalitat
Pàgina 84 - Josep Vicenç Foix (1893-1987)
Biografia Essencial
- Naixement: Sarrià (Barcelona), 1893 → mort el 1987 (94 anys)
- Estudis: comença Dret → abandona per vocació literària
- Professió: pastisseria familiar → independència econòmica per escriure
- Cultura: interès per l'avantguarda francesa i italiana → presenta les primeres exposicions de Miró i Dalí a Barcelona
- Política: fundador d'Acció Catalana; director de "La Publicitat" fins al 1936
- Guerra Civil: exili → retorna el 1949
- Reconeixement: membre de l'Institut d'Estudis Catalans (1961)
Obra Literària
Característiques generals
- Prosa poètica + vers → estil molt personal
- Vinculat al surrealisme però NO practica l'escriptura automàtica
- Perfecció formal → influència dels trobadors medievals i Ausiàs March
- Harmonitza avantguarda + tradició clàssica
- Temes: somnis, temps, memòria, Sarrià, pèrdua, identitat catalana
Obres de prosa poètica (extretes d'un diari)
- Gertrudis (1927)
- KRTU (1932)
- Diari 1918 (1956)
- L'estrella d'en Perris (1963)
- Darrer comunicat (1969)
- Tocat a mà (1972) → Tècniques surrealistes: subconscient, somni, imatges oníriques
Obres en vers (les més destacades)
- "Sol i de dol" (imprès el 1936, publicat el 1947) → OBRA MÉS IMPORTANT
- 70 sonets decasíl·labs
- Conté tots els temes de la seva obra: pèrdua, nostàlgia, Sarrià, temps
- Les irreals omegues (1949) → 13 poemes en vers lliure; critica actituds polítiques col·lectives
- "On he deixat les claus?" (1953) → desolació de postguerra, exili interior, cerca d'identitat
Estil i Pensament
- Frase clau 1: "L'antic museu, les madones borroses, / i el pintor extrem d'avui! Càndid rampell: / M'exalta el nou i m'enamora el vell." → dualitat tradició/innovació
- Frase clau 2: "És quan dormo que hi veig clar / Foll d'una dolça metzina." → importància dels somnis
- Llenguatge molt elaborat, musicalitat, imatges oníriques
- NO escriptura automàtica pura → poesia construïda i controlada