Guia d'Atenció Psicosocial i Teories de l'Aprenentatge

1.1 Atenció i suport psicosocial

La persona és un ésser biopsicosocial:

• Biològica: necessitats físiques.
• Psíquica: necessitats psicològiques.
• Social: necessitats socials.

Es defineix com el conjunt d'actuacions dirigides a mantenir la capacitat funcional biològica, psicològica i social de la persona o retardar la seva pèrdua.

• Atenció o intervenció assistencial: Suplir les necessitats que la persona no pot satisfer per si mateixa.
• Atenció o intervenció educativa: Ensenyar a la persona a satisfer les seves necessitats per si mateixa.

1.2 Aprenentatge d'habilitats i conductes

L'aprenentatge és un conjunt de processos mitjançant els quals adquirim coneixements, competències, valors, habilitats i conductes. No només s'aprenen conceptes, sinó també valors i conductes, de manera espontània o programada.

Modalitats d'aprenentatge

• Formal: Intencionada, planificada i reglada (ex: ESO).
• No formal: Intencionada, planificada i fora de l'àmbit de l'escolaritat obligatòria (ex: extraescolars).
• Informal: Aprenentatge espontani, no planificat (ex: mitjans de comunicació).

1.2.1 Intel·ligència i aprenentatge

La intel·ligència permet discernir, pensar abans d'actuar i adaptar-se al canvi. Es pot mesurar mitjançant el Quocient Intel·lectual (QI), que és el quocient entre l'edat mental (EM) i l'edat cronològica (EC).

Intel·ligències múltiples

• Lingüística: Domini del llenguatge.
• Lògica-matemàtica: Raonament i resolució de problemes.
• Espacial: Manipulació d'imatges mentals.
• Musical: Elaboració i interpretació musical.
• Corporal-cinestèsica: Coordinació i expressió corporal.
• Intrapersonal: Gestió de les pròpies emocions.
• Interpersonal: Relació i comprensió dels altres.
• Naturalista: Vinculació amb l'entorn i la natura.

1.2.2 Motivació i aprenentatge

La motivació és el conjunt de processos implicats en l'activació, direcció i manteniment de la conducta. L'actitud (predisposició) pot ser positiva o negativa.

Classificació de la motivació

• Motius primaris: Innats, relacionats amb la supervivència (biològics o d'adaptació).
• Motius secundaris: Adquirits, determinats per l'entorn i la cultura.
• Intrínseca: Neix de la pròpia persona (superació).
• Extrínseca: Generada per estímuls externs (recompenses o càstigs).

Fases de la motivació: 1. Estats motivadors (necessitat), 2. Conducta motivadora (acció), 3. Satisfacció (assoliment).

1.2.3 Maduració, experiència i aprenentatge

La maduració és el grau de desenvolupament biològic necessari per a l'aprenentatge. L'experiència és el conjunt de vivències que construeixen el coneixement nou sobre la base del que ja sabem.

1.3 Teories de l'aprenentatge

Conductisme

L'aprenentatge és associatiu:

• Condicionament clàssic (Pavlov, Watson): Associació E-R.
• Condicionament instrumental (Thorndike): Assaig i error.
• Condicionament operant (Skinner): Reforç/càstig.

1.3.2 Aprenentatge per observació (Bandura)

L'aprenentatge social o vicari es basa en l'observació d'un model. L'efectivitat depèn de l'empatia amb el model i les conseqüències percebudes de la seva conducta.

Cognitivisme

L'esquema explicatiu és E-O-R (estímul-organisme-resposta). Autors clau:

• Piaget: Desenvolupament cognitiu.
• Vigotsky: Aprenentatge per mediació.
• Bruner: Aprenentatge per descobriment.
• Ausubel: Aprenentatge significatiu.