Guia d'Acció Tutorial: Desenvolupament Integral i Vincles

Dimensions del desenvolupament infantil

• Afectives: Equilibri, autoregulació emocional, autoestima i identitat personal.
• Cognitives: Estimulació sensorial, adquisició d’hàbits, conèixer, aprendre i comprendre el món.
• Socials: Necessitat de relacionar-nos, sistema de valors, participació i autonomia.

Estratègies de grup

• Crear un ambient segur i acollidor.
• Establir rutines i normes.
• Promoure l’autonomia.
• Fomentar el joc.
• Conèixer cada infant.
• Implicar les famílies.
• Fomentar la comunicació.
• Modelatge d’actituds d’ajuda i respecte.

La concepció de l’espai

L’espai ha de cobrir les necessitats fisiològiques, cognitives i socioemocionals. Un ambient facilitador capacita i promou; un ambient limitador restringeix i impedeix. L’ordre i la bellesa afavoreixen l’estructuració mental.

La vida quotidiana i les rutines

Les rutines estableixen ordre i pautes que donen seguretat. Permeten anticipar i generen confiança. L’acollida i el comiat individuals són claus per al vincle.

Les normes i els límits

Són necessaris per a la convivència. Han de ser pocs, clars i ferms. Cal expressar-los amb seguretat, validant les necessitats dels infants i reforçant sempre el que és positiu.

Acció tutorial general

Les escoles són espais de convivència, aprenentatge i benestar on els infants es desenvolupen de manera integral en un entorn segur. Cada grup té un tutor o tutora que acompanya els infants, vetlla perquè se sentin acollits i fa el seguiment del seu desenvolupament i aprenentatge.

La teoria de l’aferrament (Bowlby)

Segons la teoria de l’aferrament de Bowlby, els infants necessiten vincles segurs amb adults de referència que ofereixin afecte, però també límits clars i consistents, ja que aquests aporten seguretat emocional. Un vincle segur permet a l’infant explorar l’entorn amb confiança, assumir reptes i regular emocionalment les situacions noves. En canvi, quan l’infant percep l’entorn com a exigent o amenaçador, pot aparèixer por a l’error i dependència de l’adult.

Conclusió

L’actuació com a tutora es basa en una acció tutorial preventiva, sistèmica, inclusiva i personalitzada, centrada en el benestar de l’infant, la col·laboració amb la família i el treball en xarxa, amb l’objectiu de garantir el seu desenvolupament integral i una experiència educativa positiva.