Guerres de Religió, Absolutisme i Revolució Anglesa: Segles XVI-XVII

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,88 KB

Conversió al catolicisme i Edicte de Nantes

Acaba així la guerra de religió a França. Decret que confirma la religió catòlica com la religió oficial de França, però reconeix als hugonots la llibertat de culte.

Guerra dels Trenta Anys

Conflicte religiós i polític. Comença com un conflicte religiós entre els protestants i els catòlics i acaba com una lluita entre els Borbó i els Habsburg pel domini d'Europa.

Imperi Alemany

Conjunt d'estats que reconeixen formalment l'autoritat de l'emperador. Entre els segles XV i XVII, els emperadors eren els Habsburg austríacs. Lluites freqüents entre els estats alemanys i Àustria.

La Guerra

S'inicia a Bohèmia, territori protestant dominat per l'Àustria catòlica. Els nobles txecs van defensar els representants del govern austríac. El rei d'Àustria els declara la guerra. Comença la guerra. Donen suport al bàndol protestant: Dinamarca, Suècia i altres estats alemanys. França, rival de la monarquia, entra en el conflicte.

Fi de la Guerra

Pau de Westfàlia (1648): cada estat tria llibertat per decidir la seva pròpia religió. Es prohibia a l'emperador intervenir en la política dels diferents estats alemanys. França i la monarquia hispànica lluiten a Flandes i Catalunya. Se signa la Pau dels Pirineus (1659). Va comportar la fi de l'hegemonia espanyola i l'ascens de França com a potència hegemònica.

Exèrcit dels Reis Absoluts

Els reis absoluts necessitaven un poderós exèrcit per tal de mantenir el seu poder. Aquests exèrcits estaven formats per mercenaris. Les armes de foc i l'artilleria van anar substituint a poc a poc les espases i armadures. Durant els segles XVI i XVII, els terços de la monarquia hispànica estaven formats per arcabussers i piquers. Al segle XVIII, majoritàriament fusells amb baioneta ajustada a la boca. Els reis acceptaven soldats de tot el país, alliberaven pastors i pagesos de contrades més pobres d'Europa. Al segle XVIII, disminució dels mercenaris, reclutament de forces per part de la població masculina del seu territori. Els soldats s'allotjaven a les cases de pagesos i vilatans, preparaven tota mena d'abusos: robaven, malmetien els béns i maltractaven les dones.

Revolució Anglesa

Al segle XVII, la majoria d'estats europeus eren monarquies absolutes. Pocs països sense monarquia absoluta: Suïssa (confederació de 13 cantons). Anglaterra: dues revolucions canvien la política, la monarquia absoluta desapareix.

Segle XVI

El Parlament era una institució viva: el rei no podia establir nous impostos sense acord del Parlament.

1625

Carles I Stuart va ser coronat rei d'Anglaterra. Es va aliar amb les potències catòliques europees i va practicar una política absolutista. Les tensions rei/Parlament van desembocar en una guerra civil. Dos bàndols:

  • Rei, noblesa, grans comerciants, església anglicana.
  • Burgesia, classes mitjanes, pagesos i artesans.

Resultat: els exèrcits del Parlament van derrotar les tropes reials. Carles I va ser pres, jutjat i decapitat. Per primera vegada a la història, un monarca era jutjat pels seus súbdits i condemnat a mort. Després s'instaura una república, primer governada des del Parlament, més tard governada per Oliver Cromwell de forma dictatorial. En morir Cromwell, Anglaterra va ser governada altra vegada per la dinastia Stuart: Carles II, Jaume II (1685-1688). Jaume II va voler instaurar el catolicisme i l'absolutisme. El Parlament s'hi va oposar i va oferir la corona al seu gendre holandès Guillem d'Orange.

Nova Monarquia

Religió protestant i llibertat parlamentària. Naixia un nou sistema polític: la monarquia parlamentària.





Definicions

Guaret: sistema de conreu que consisteix a deixar sense sembrar un camp durant un any per tal que la terra reposi i es regeneri.

Crisi de subsistència: mortalitat provocada per la manca d'aliments arran d'una mala collita.

Estaments: cadascun dels grups socials en què es dividia la societat europea medieval i moderna. Cada estament agrupava els individus que realitzaven una mateixa funció dins la societat i era regit d'acord amb les seves pròpies lleis. Els tres estaments eren l'església, la noblesa i el tercer estament.

Monarquia absoluta: sistema de govern predominant a Europa durant tota l'edat moderna.

Súbdits: naturals d'un estat que té com a sistema de govern una monarquia absoluta. Els súbdits estan obligats a obeir al rei.

Privat: personatge, generalment noble o eclesiàstic, en qui els reis absoluts delegaven les tasques de govern.

Cos diplomàtic: conjunt de persones que representen els interessos de diferents països estrangers davant un estat monàrquic i s'encarreguen de mantenir relacions internacionals.

Índies Occidentals: nom que els holandesos i els anglesos donaven al continent americà.

Índies Orientals: nom que donaven a l'Índia i als territoris propers.

Manufactura: producte que resulta d'un treball manual. En aquesta època moderna, aquest treball es feia majoritàriament als tallers.

Productes colonials: terme que s'aplica als productes que els europeus obtenien de l'Índia, com ara el sucre, el tabac i el cafè.

Cort: conjunt format pel rei, la seva família, el seu servei i la seva comitiva. Habitualment, la cort residia al palau reial ubicat a la capital del regne.

Hegemònic: adjectiu que s'aplica a un estat o un poble que imposa el seu poder sobre uns altres.

Franc Comtat: territori situat a l'est de França, amb capital a la ciutat de Besançon.

Defenestrar: tirar algú daltabaix per una finestra.

Nit de Sant Bartomeu: els catòlics francesos van assassinar a 15.000 hugonots.

Armes de tall i estoc: armes blanques que produeixen talls al cos de l'enemic o el perforen.

Arcabús: arma de foc portàtil construïda per un canó de ferro sobre una base de fusta.

Mosquet: arma de foc portàtil més llarga i pesant que un fusell. Es carregava per la boca i es disparava fent servir una metxa i recolzant-se en una forqueta.

Terços: nom que rebien les unitats militars de l'exèrcit hispànic entre els segles XV i XVII. Els terços agrupaven fins a 3.000 homes, majoritàriament infanteria armats amb piques, arcabussos i mosquets.

Arcabussers: soldats d'infanteria armats amb arcabús que van formar part de l'exèrcit europeu entre els segles XV i XVI.

Piquers: soldats d'infanteria armats amb piques. Les piques eren armes similars a les llances, però de proporcions menors i més manejables.

Baioneta: arma blanca concebuda per ser ajustada a l'extrem del canó d'un fusell o una altra arma de foc per tal de poder emprar-la en la lluita cos a cos.

Mercenaris: soldat professional que lluitava a canvi d'un sou i part del botí a les zones conquerides.

Promulgar: publicar una llei que obliga des d'aquest moment.

Derogar: revocar una llei. La llei derogada ja no està vigent, ja no obliga.

República: sistema polític sense rei i en el qual la sobirania resideix al Parlament.

Monarquia parlamentària: sistema de govern en el qual el govern és responsable davant el Parlament.

Poder legislatiu: poder de promulgar lleis.

Poder executiu: poder de fer efectives les lleis.

Poder judicial: el poder d'impartir justícia.

Entradas relacionadas: